És difícil però no impossible arribar fins a Prat de Comte, el municipi menys poblat de la Terra Alta, en transport públic des de Barcelona. Pots agafar un tren fins a Tortosa i des d’allà un bus que passa per una carretera no apta per a persones amb tendència als marejos o també un bus que t'hi porta directe des de la capital però que no surt a Google Maps. Aquest poble de 183 habitants és el primer destí d’Oriol Junqueras, president d’Esquerra Republicana, en els dos dies que passarà a les Terres de l’Ebre, a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, on els seus veïns se senten poc escoltats, a vegades menystinguts i deixats a la mà de Déu, mentre intenten sobreviure als pobles on van néixer. Sovint es coneix aquesta mena de visites amb el concepte centralista de "fer territori", una idea que Junqueras rebutja: ""Està bé fer territori, però està millor parlar amb la gent”, resumeix als pares que, juntament amb el directora de l'escola i una regidora d'ERC l'esperen a les portes del centre, minuts abans que surtin els infants de classe. L’objectiu de Junqueras és xerrar poc i deixar que siguin els habitants d’aquestes comarques els que li expliquin les seves inquietuds i aconseguir entendre-les. Ja ho ha fet a altres indrets de Catalunya, com el Priorat, el Pla de l'Estany o el Pallars Sobirà i ara és el seu torn.
Els quinze nens que aquest curs hi ha a l’escola rural és pràcticament un rècord al centre que anys enrere va estar a punt de desaparèixer, quan només hi havia cinc nens, però es va fer una crida que va resultar fructífera perquè altres infants s’hi escolaritzessin. Les dues bessonades que han nascut en els últims mesos a Prat de Comte no només han fet augmentar les xifres de natalitat del poble -feia molt temps que no naixien cinc criatures en un sol any- sinó que aporten certa tranquil·litat al futur del centre. El problema d'arrel que els porta a aquesta situació sempre és el mateix: les dificultats per accedir a un habitatge. Tal com expliquen a Junqueras, hi ha cases buides a Prat de Comte, però no són habitables. Sigui a la capital o a una localitat de menys de 200 habitants, sembla que tots els catalans tenen traves per trobar un lloc on viure.
Junqueras entra a l’escola, on saluda els tres nens que s'hi queden a dinar i que no tenen ni la més remota idea de qui tenen davant, mentre els mestres li expliquen tímids detalls de la seva feina. El Lluc, fill de la regidora, es mira amb els ulls ben oberts a Junqueras, mentre la seva germana, Jordina, resulta ser un públic més difícil pel líder d’Esquerra i s’amaga darrere la seva mare fins que l’exvicepresident del Govern li explica d’on prové el seu nom. Marxa convidat a la fira de l’Aiguardent, la gran festa del poble, per la qual l'historiador també té una explicació: el consum d’aquesta beguda es va popularitzar al segle XVII quan les flotes holandeses o angleses necessitaven begudes alcohòliques que no es piquessin ràpidament, com el vi.
Evitar les visites de metge
A pocs quilòmetres de Prat de Comte i just abans d’arribar a Horta de Sant Joan hi ha el celler de les Vinyes del Convent, que presumeix de ser un dels més tecnològics del país, on Junqueras s’ha citat amb un grup de quatre empresaris de la Terra Alta per conèixer les seves preocupacions. Abans visita les instal·lacions, també una capella consagrada pel bisbe de Tortosa. Les pluges del segon cap de setmana de març que van regar bona part de Catalunya amb quantitats d’aigua que no es veien des de mesos enrere van només esquitxar les Terres de l’Ebre, on van ploure poc més de cinc litres que el vent ha eixugat molt ràpidament. Com que l’objectiu de Junqueras és evitar les “visites de metge” deixa que els empresaris parlin durant el dinar -arròs i bacallà, tot regat amb els vins del mateix celler-i davant les seves queixes els demana que posi exemples i casos concrets. En la conversa es posa damunt la taula un dels altres problemes que pateix la comarca: a alguns dels seus pobles no els arriba la fibra òptica. Això suposa un factor afegit al despoblament en una comarca, la Terra Alta, que ha perdut la meitat dels seus habitants en l'últim segle, passant de més de 23.000 a 11.472 empadronats.
El president d'Esquerra explica que a Catalunya hi ha fins a 35.000 quilòmetres de fibra òptica instal·lada i que a Cerdanyola o Castelldefels en tenen més que capitals europees com Londres i Berlín. Aquestes explicacions no acaben de convèncer als empresaris de la comarca: ells no viuen ni Vallès ni al Baix Llobregat sinó a la Terra Alta i els seus problemes són uns altres. Tal com expliquen els presents des del govern espanyol els neguen els permisos per problemes tècnics a l’hora de fer passar la línia per la carretera N-420, mentre l’equip de Junqueras pren nota amb atenció d’aquesta situació.
Una de les queixes, com s’ha vist durant la revolta pagesa d’aquest mes de febrer, en la que Junqueras també s’hi ha implicat reunint-se amb el sector i creant grups de whatsapp perquè aquests es puguin comunicar entre ells i mirar de trobar solucions, és la de la burocràcia i la lentitud dels tràmits administratius al país que fan encara més difícil una tasca ja de per si complicada. A les Terres de l’Ebre, però, s’hi afegeix una altra situació més que produeix que els seus habitants se sentin tractats com de segona per l’administració i la resta de catalans: el trinxament del territori en una comarca que produeix més del 27% de l’energia eòlica de tot el país. Per això, quan el president d’Esquerra els planteja la problemàtica de les línies MAT tots els empresaris es posen en alerta. “Sempre estem perjudicats”, “aquí tenim la sensació que hem estat molt solidaris” o “ens sentim que hem estat els pringats de Catalunya” són algunes de les reflexions que Junqueras escolta atentament i reconeix que a vegades es prenen decisions sobre uns territoris sense conèixer la seva afectació real, lamentant al mateix temps la manca de connexió que existeix entre la ciutat i el món rural.
Sense fibra ni forn de pa, però amb cinema
Un dels municipis on no arriba la fibra òptica és Caseres. Per arribar-hi en cotxe des de l’Horta de Sant Joan, de fet, s’ha de travessar la frontera amb Aragó i tornar a entrar a Catalunya. Després d’escoltar als empresaris de la comarca, Junqueras recorre els carrers d’aquest petit poble que no té ni forn de pa però, en canvi, pot presumir d’un cinema que programa una pel·lícula cada setmana pels seus 259 habitants. Aquella tocava Secretos de un Escándalo. A la plaça, just davant d’on abans hi havia la fleca l’esperen un grup de dones que els dilluns fan tai-chi juntes per mantenir-se actives i s’han assabentat de la visita del president d’Esquerra. Una d’elles està equipada amb dos dels seus llibres, perquè els hi pugui signar, un per ella i l’altra per la seva mare que va morir l’abril del 2020. Va ser la primera víctima mortal de la covid a les Terres de l’Ebre. Junqueras s’asseu al banc i escolta les veïnes que s’han reunit, que, com no podia ser d’altra manera, li reclamen la instal·lació de la fibra, un tema que Junqueras ja domina després del dinar amb els empresaris, però igualment escolta amb atenció, que, al cap i a la fi, és el que ha vingut a fer a les Terres de l’Ebre.
Despoblament, relleu generacional, burocràcia i menysteniment: uns problemes crònics
L’última parada de la jornada és a la capital de la comarca, a Gandesa. Abans d’un sopar amb pagesos de la zona, Junqueras conversa en un bar amb un grup d’avis que es troben pràcticament cada dia i a la mateixa hora. El tema de conversa no podia ser un altre que Xavi Hernández. Tot i que el republicà no és tan taxatiu, els seus companys de refrigeri ho tenen clar. Ha de plegar. Els pagesos amb qui sopa més tard també tenen clar que no només la situació de l’entrenador del Barça és insostenible, sinó que la que ells pateixen també. Qui pren la paraula és el més jove de tots, Genís, de només vint anys que explica amb tot detall el seu dia a dia i la necessitat que s’introdueixin canvis per mirar de sobreviure. Tornen a sortir els problemes de sempre: despoblament, els celleristes lamenten que cases n’hi ha moltes, però que són difícils de rehabilitar i també complicat d’aconseguir que els joves que marxen a estudiar fora tornin, i el trinxament del territori, una ferida molt oberta a la Terra Alta: “Som els catalans de menos”, es torna a sentir a la taula. Junqueras continua escoltant, preguntant i recopilant informació, demanant exemples concrets i una de les frases que més repeteix durant el sopar és “explica-m'ho millor”.
El líder d’ERC no intenta trobar solucions màgiques al seus problemes, no promet canvis i intenta explicar o posar en context algunes de les problemàtiques com el despoblament, que s’està produint arreu d’Europa, o explicant les bones dades econòmiques hi ha a Catalunya en general, tot i que aquestes no semblen ser suficients per uns cellerers que han de vendre el vi a un preu totalment desfasat.
Una hora i mitja per travessar dos carrers de Flix
En un poble de poc més de 3.000 habitants sembla complicat que algú es pugui fer un bany de masses, però Junqueras ho va aconseguir a Flix un dimarts feiner al matí. En les passades eleccions municipals, quan ERC va patir un important daltabaix electoral perdent alcaldies significatives arreu del país, a les Terres de l’Ebre va resistir amb força i a Flix va aconseguir una majoria absoluta que es feia notar en l’alegria dels seus habitants per saludar Junqueras. A tres de les comarques va continuar sent el partit més votat, mentre que a la Terra Alta es va mantenir en segona posició amb uns resultats pràcticament idèntics que quatre anys enrere.
Després d’una conversa amb les paradistes del mercat i de fer un cafè amb algunes de les veïnes, sorpreses per la seva presència que alterava la seva rutina diària, el líder d’Esquerra triga gairebé hora i mitja en travessar dos dels principals carrers d’aquest municipi de la Ribera d’Ebre: tothom el vol saludar, fer-li una petició o demanar-li una foto, i a qui no s’atreveix a demanar-li-ho, ell mateix li proposa. Mentre saluda a una parella, un grup de cinc o sis dones de Riba-roja l’esperen expectants al portal d’una joieria, totes amb el telèfon a la mà, per fer-se una foto amb ell. Quan Junqueras envia una nota de veu per whatsapp al marit d’una de les senyores la resta es posen a aplaudir. Saluda també, acompanyat de l’alcalde i de l’exsenadora Norma Pujol, natural de Flix, a alguns botiguers i botigueres que intenten que el teixit comercial del poble no desaparegui. Durant les diferents trobades, des dels diferents àmbits, tothom trasllada a Junqueras la mateixa idea: mantenir un negoci o una empresa oberta a les Terres de l’Ebre és una forma de militància per la supervivència d’aquesta comarca, especialment en aquells pobles més petits, i una manera de demostrar la seva estima pel territori.
“No surto ni per l’alcalde”
Els bombers voluntaris de Flix, que reclamen insistentment millores per a les instal·lacions del seu parc de bombers i deixar de sentir-se menystingut per part de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament, i la central d’Ascó eren dues trobades també ineludibles per a Junqueras. Després d’una conversa sobre els fonts de transició nuclear i com s’ha d’afrontar el tancament de la central l’arribada del líder d’Esquerra Republicana a Benissanet, on dinarà amb diferents actors del sector primari, agafa per sorpresa a una senyora que guaita per la finestra de casa seva a la plaça de les Verdures, amb la façana presidida per una rajola de l’avi del Barça. No dubta en baixar per saludar-lo i fins i tot surt de casa el seu pare que feia temps que no posava un peu al carrer: “No surto ni per l’alcalde”, confessa a Junqueras.
Escoltar molt, explicar-se i prometre poc
El dinar de menú a Benissanet amb el sector primari torna a estar farcit de reclamacions pel mal moment que passa la pagesia a Catalunya, irreversible per alguns dels companys de taula de Junqueras mentre que d’altres es mostren més optimistes. També s’asseu amb ells un terrissaire de Miravet que com els pagesos es troba amb un greu problema de relleu generacional: “No és que no hi hagi feina, sinó que no hi ha qui en faci després de nosaltres”, es lamenta. Una de les paraules més repetides durant la sobretaula és “supervivència” i també l’enumeració de cada una de les traves que es troben els pagesos de la zona. El problema de la burocràcia torna a ser present, “em llevo a les cinc del matí, però a les 23h m’he de posar a fer papers”, així com els problemes de parlar directament amb l’administració perquè aquesta es faci càrrec de les dificultats que pateixen. Junqueras, que mira de trobar solucions més que no pas recrear-se en els problemes, tot i que no n’ofereix de màgiques, demana al seu equip que prengui nota de les denúncies dels agricultors però també dels apicultors, que lamenten que un pot de mel que només conté un 1% de líquid d’origen espanyol, ja es pot etiquetar com a tal, fet que suposa una competència deslleial per aquells que en fan de proximitat. Abans de marxar, el sector primari demana un compromís al líder d’Esquerra pel no al transvasament de l’Ebre: tot i que el seu partit ha negat del tot aquesta possibilitat, els veïns de la comarca, menystinguts com se senten, no es refien de cap promesa.
Els dos dies a les Terres de l’Ebre del president d'ERC s’acaben amb una visita a Rasquera, on hi treballa Gisela Cohrtó, una llatadora amb més de 12.000 seguidors a les xarxes socials i que manté viu un ofici que sembla destinat a desaparèixer. La presència de Junqueras en aquesta població també resulta sorprenent pels veïns i les senyores no poden evitar saludar-lo per la finestra, amb la bata posada. A la llatadora, Junqueras li recomana visitar Sant Llorenç de Cerdans, un poble al Vallespir on durant molts anys l’economia es basava en la fabricació de taps de suro i espardenyes de cànem o espart trenat. A pocs quilòmetres de Rasquera, a Garcia, on Esquerra va aconseguir una majoria absolutíssima en les passades eleccions, amb 6 regidors de 7 -l’últim és per Junts- se celebra una trobada de la militància de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre. A les 21h juga el Barça contra el Nàpols -no sabem si aconseguint passar a quarts de final l’opinió dels quatre homes de Gandesa contra Xavi ha variat gaire- i ni tan sols un dia més tard, Pere Aragonès convoca eleccions pel 12 de maig en no haver aconseguit aprovar els pressupostos.