Compte enrere per a la celebració d'una consulta popular a Òrrius per fer efectiva la declaració unilateral d'independència (DUI) del 27 d'octubre del 2017. Aquest poble del Maresme ultima els preparatius per celebrar el pròxim 1 d'octubre, en el sisè aniversari del referèndum d'independència, una consulta amb la qual busca "bellugar consciències". Així s'ha expressat l'alcalde de la localitat, Xavier Masgrau, que en conversa amb ElNacional.cat, ha assenyalat que l'independentisme està "molt aturat" i en un context com l'actual, és necessari fer "una sacsejada" i mostrar de nou el suport a la independència.
Com s'organitzarà la consulta a Òrrius?
Aquest referèndum a petita escala tindrà lloc a la sala de plens de l'Ajuntament d'Òrrius, que el passat 31 d'agost va publicar un ban amb la convocatòria. Amb tot, Masgrau deixa clar que no gastaran "ni un cèntim d'euro de les arques municipals" per celebrar aquesta votació, que organitzaran les diferents entitats del poble, com ara Ò República. "Això és una proposta ciutadana, com a alcalde faig el decret i la convocatòria, però tota la infraestructura serà de les entitats", ha subratllat. Amb tot, sí que es crearà una junta electoral per donar validesa al procés consultiu, i estarà integrada per figures rellevants del poble, com ara exalcaldes, que encara estan per confirmar.
En aquesta consulta hi haurà dues urnes, una per a la gent del municipi, i l'altra per a ciutadans d'altres poblacions de la comarca del Maresme que hi vulguin participar. Aquestes urnes, com no podia ser d'una altra manera, seran dues de les que es van fer servir en el referèndum del 2017. "No tindria sentit fer-ne servir unes altres", apunta Masgrau, i afegeix que "si s'omplen" no hi haurà problema en construir, fins i tot, urnes de cartró.
Òrrius busca "bellugar consciències"
El batlle explica que els seus referents són la consulta a Arenys de Munt del 13 de setembre del 2009, la consulta del 9-N el 2014 i, per descomptat, l'1-O. Masgrau recorda que el 2009 ningú no es podria imaginar fins a on podria arribar una consulta per la independència, i en aquest sentit, admet que desconeix quina "volada" podria tenir el referèndum a Òrrius. "Els inputs són bons, s'ha interessat molta gent i fins i tot pobles llunyans del Maresme volen fer algun autocar per venir", assegura.
El cartell que anuncia la consulta resa "a Òrrius ho tornem a fer", però Masgrau reconeix que no es tracta d'un referèndum com a tal i que ni és vinculant ni està "pautat ni pactat". L'alcalde lamenta que actualment l'independentisme està immers en un estat de frustració general, alhora que políticament es viu un moment important, en el context de l'apropament del PSOE a Carles Puigdemont per tal de negociar una investidura de Pedro Sánchez.
Per això, l'objectiu d'aquesta consulta, explica, és "bellugar consciències" i donar un nou impuls al moviment independentista. "Volem revifar-lo perquè està adormit, i per això tornarem a posar el granet de sorra", reivindica el batlle. En aquest sentit, assegura que algunes persones properes li han aconsellat que millor no tiri endavant la consulta per possibles "repercussions" o perquè "no és el moment". Alhora, hi ha altres persones que li han fet costat i li han reconegut la "valentia". Masgrau apunta que pot ser valentia o inconsciència, però considera que "algú ha de començar i després cal veure si hi ha un seguiment".
Òrrius traslladarà a les administracions de Catalunya el resultat de la consulta
Sobre el resultat de la consulta, el batlle confia que "sortirà massivament que 'sí'", però assenyala que és possible que algú sigui independentista, però alhora li "faci por" aixecar la DUI, i per això, voti 'no'. Com que no és una consulta vinculant, no s'ha estipulat un percentatge mínim per considerar que una opció ha guanyat, i per defecte, es considerarà que si una opció supera el 50% és la guanyadora. Amb tot, Masgrau afirma que, un cop es conegui el resultat, l'Ajuntament d'Òrrius el remetrà a totes les administracions públiques del territori nacional per instar els polítics amb més responsabilitat a actuar. Reconeix que caldria que els responsables de la resta de municipis fessin consultes similars per tenir "una visió més ampla" de què pensa la població catalana, però apunta que "des de la humilitat d'un poble petit" no pot "aspirar a més".