Metòdiques i contundents. La consellera d'Ensenyament en funcions, Irene Rigau i l’exvicepresidenta del Govern, Joana Ortega, han dirigit una argumentada càrrega de profunditat contra els fonaments de la querella impulsada pel Govern espanyol arran del procés participatiu del 9N. A les portes del Tribunal han quedat el Govern i una àmplia representació del Parlament, a més de centenars de manifestants. La posada en escena no ha agradat al TSJC que ha expressat la seva protesta a través d'un comunicat que al vespre ha fet seu el CGPJ. Ha estat l'assaig general de la declaració que dijous portarà el president Artur Mas davant del jutge. Un assaig general tens.
A dos quarts de vuit de la tarda ha arribat el torn dels ajuntaments catalans que, amb el de Barcelona i la seva alcaldessa Ada Colau al capdavant, han mostrat el suport als imputats. En acabar la jornada, la unitat de les forces polítiques a favor del dret a decidir havia rebut un sorprenent baló d'oxigen.
Ortega i Rigau s’han declarat innocents de totes i cadascuna de les acusacions. Han assegurat que, quan el TC va suspendre la consulta, el Govern va “parar màquines”, en paraules de la titular d’Ensenyament, es van aturar tots els expedients i totes les actuacions administratives. Que el procés participatiu que tot seguit va substituir el referèndum era una altra cosa, tant des del punt de vista legal i del cens com logístic; i que, un cop el TC va decidir també la seva suspensió, ja era massa tard. “No hi havia res que jo pogués aturar”, ha assegurat Ortega. Tot estava ja en mans dels voluntaris.
Aquest ha estat el fil conductor gairebé idèntic per rebatre les acusacions que els imputen delictes de prevaricació, desobediència, malversació i usurpació. Però, les dues polítiques han dit més coses. Han explicat que va ser el mateix Govern espanyol qui va menystenir la convocatòria del procés consultiu i han avalat aquesta afirmació amb declaracions del president Mariano Rajoy, de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría o del titular de Justícia, Rafael Catalá. Han argumentat que, quan a la Moncloa es van adonar de la transcendència de la mobilització i van reclamar-ne la suspensió, el procés era imparable.
I han afegit encara més arguments. Totes dues han subratllat que amb la seva actuació s’havien limitat a donar resposta a les resolucions del Parlament democràticament escollit. Han apel·lat al dret dels ciutadans a dir la seva, i han defensat que no es poden criminalitzar les actuacions polítiques democràtiques i pacífiques. "La política no ha de conduir-se pels tribunals del penal, sinó mitjançant diàleg, negociació i consens", ha recomanat l'exvicepresidenta.
Ortega i Rigau han desconstruït peça a peça la querella del Govern espanyol i han carregat contra l’actuació de la fiscalia, que primer va pronunciar-se en contra de la denúncia i després va acatar l’ordre del Fiscal General. Per aquesta raó, a banda de no respondre a l’acusació popular, tampoc han volgut contestar a les preguntes que els han plantejat els fiscals.
Tot el Govern, tret del president Mas, les ha acompanyat fins a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Una representació molt important del Parlament els ha fet costat a l’entrada i la sortida. Alguns diputats s’han quedat al carrer durant tota la declaració. Al matí ha estat el cap de llista de la CUP, Antonio Baños, qui ha esperat a la porta, junt a diputats de Junts pel Sí com Lluís Llach. A la tarda, quan la pluja ha caigut amb insistència damunt de les 350 persones concentrades al passeig Lluís Companys, han estat, entre d’altres, Josep Rull i Jordi Turull els qui han esperat tota l’estona a les escales, paraigües en mà, junt amb el líder d’Unió Ramon Espadaler.
La contestació expressada al carrer ha irritat al Tribunal. La Comissió Permanent del TSJC ha emès una nota de protesta per la concentració convocada davant la seva seu, pel qüestionament que comporta i pel que s’interpreta com la voluntat de “influir en la presa de decisions”. “Això representa un atac directe i sense pal·liatius a la independència judicial, tot posant en entredit un dels elements essencials de l’Estat Constitucional”, denuncia el text, on es considera especialment greu que aquesta estratègia hagi estat afavorida per representants públics, alguns dels quals amb funcions de govern.
Al vespre el Poder Judicial ha difós un comunciat fent costat a la protesta. En el text, el president i els membres del Consell General del Poder Judicial -a banda de dues absències-, expressen el suport al TSJC davant el que titllen d'actuació "intolerable" y que afecta als principis de l'Estat de Dret, com són la independència judicial i la separació de poders.
També des del Govern espanyol, i des d’algunes formacions polítiques catalanes s’han expressat denúncies en sentit similar per les protestes organitzades davant de la seu judicial.
Ha estat, però, només el primer capítol. L'assaig general. El trencabraç de debó es veurà dijous, quan correspondrà al president Mas acudir a declarar. Aleshores, no només hi haurà el Govern i els parlamentaris al carrer, també hi haurà una molt àmplia escorta d'alcaldes. On ahir es comptaven centenars de concentrats, es preveu que es comptabilitzin uns milers. La tensió tot just comença.
De moment, la queixa del TSJC no ha tingut excessiva transcendència atès que al vespre, la denuncia contra la judicialització de la política ha arribat de la mà de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha llegit un manifest acompanyada de tots els partits que en el seu dia van donar suport a la consulta, la data i la pregunta. Un altre efecte secundari de la querella: recomposar encara que només hagi estat una estona la unitat dels partits al voltant del dret a decidir.