Òscar Escuder és el president de la Plataforma per la Llengua, una entitat que s'anomena a ella mateixa "l'ONG del català" i que durant els últims anys ha fet de la defensa de la llengua del país la seva bandera. El seu objectiu, explica a ElNacional.cat en aquesta entrevista és "acabar amb la seva minorització en tot el domini lingüístic", una feina que fan per un costat amb l'elaboració de diferents informes sobre els usos lingüístic que confirmen les sospites sobre l'estat del català i també campanyes de conscienciació lingüística i també per denunciar les vulneracions que pateixen els catalanoparlants al seu propi territori. Parlem amb Escuder sobre aquesta situació, les fites aconseguides respecte de la llengua en les últimes setmanes, i també els reptes als quals s'enfronta. , 

Us sentiu sols en la tasca de defensar el català?
Sols, per sort, no. Si no malament rai. Tenim prop de 26.000 socis i molts voluntaris. I després també hi ha altres entitats arreu del domini lingüístic que cerquen el mateix que nosaltres, així que no estem sols en cap cas. Això sí, no tenim la situació que voldríem. Si fos així nosaltres no existiríem. Totes les llengües tenen la seva acadèmia i premis literaris, però els països normals no tenen una plataforma per la seva llengua. No crec que n'existeixi cap pel danès o pel búlgar, que són llengües amb menys parlants que el català. 

Considera que els catalanoparlants tenen consciència lingüística? 
Tenim una situació paradoxal. Els nostres informes mostren que la gent d'arreu del territori té una certa preocupació i estima per la llengua. I també es veu en altres aspectes, com que a les televisions i a les ràdios del país hi ha programes dedicats només a la llengua. No en soc un expert, però dubto que, seguint l'exemple, a Bulgària i Dinamarca tinguin gaires programes dedicats al seu idioma. Però alhora que hi ha aquesta preocupació, també n'hi ha que o bé els es igual o directament voldrien és que desapareguéssim com a llengua i cultura.

Fa anys que comparem la emergència lingüística amb la climàtica, potser la de la llengua és més reversible

Aquesta tendència a la baixa que pateix el català per exemple en el seu us social, no sé si creieu des de la plataforma que es pot revertir d'alguna manera?
Que és complicat és evident, però que es pot revertir també. Hi ha exemples de llengües que han remuntat des de situacions infinitament pitjors de la que tenim avui en dia. S'haurien de prendre un conjunt de mesures des de les administracions i també hi hauria d'haver més consciència per part dels ciutadans i un canvi d'hàbits. Tot i que les dades que tenim són dolentes, no són desastroses i algunes poden convidar a l'optimisme. Això sí, no ens podem agafar a aquestes per dir, com han fet durant anys les administracions, que la cosa va molt bé. Hem de ser realistes. La cosa està fotuda i ja fa uns quants anys que ho comparem amb l'emergència climàtica. Potser la lingüística és més reversible que la climàtica, el català no està a dies de desaparèixer. 

Creu que aquesta manca d'acció per part de les administracions públiques és el que ha portat a aquesta situació d'emergència?
Si haguéssim d'escollir un sol factor, el més important serien les administracions sí. Durant molts anys, en el millor dels casos hi ha hagut deixadesa però en d'altres directament han actuat en contra. I quan parlo d'administracions no només em refereixo a les autonòmiques, sinó també a les estatals. Una de les seves feines és protegir, segons la Constitució, les altres llengües que no són el castellà. També som ciutadans que paguem els nostres impostos a l'Estat i, per tant, és hora que protegeixin i respectin la nostra llengua, tal com recull la Constitució.

Poder parlar català al Congrés té tot de coses positives però no va més enllà

En aquestes darreres setmanes, el català ha protagonitzat una part de les negociacions dels partits independentistes a Madrid. Com valoren que es pugui utilitzarem català al Congrés i també demanar que sigui oficial a Europa?
N'hem de parlar per separat perquè tot i que pot semblar que s'assemblen, i en cert aspecte és així perquè una de les coses que passarà és que els nostres representants polítics podran parlar català tant al Congrés dels Diputats com al Parlament Europeu, el grau d'importància no té res a veure. És molt més important el fet de ser llengua oficial de la Unió Europea que no pas poder parlar català a la Cambra Baixa.

Creu que el català al Congrés és només un gest polític?
És un gest visibilitat, de reconeixement i de normalitat. També pot fer augmentar una mica el prestigi de la llengua, té tot de connotacions positives, però no va més enllà.

I ser llengua oficial a Europa?
Va molt més enllà de parlar-lo en els plens. Si només fos això seria exactament igual parlar-lo a l'Eurocambra que al Congrés. Però ser oficial de la Unió Europea és molt més important i té aspectes que haurien d'arribar a afectar el dia a dia dels ciutadans i a l'ús que es fa de la llengua al territori. A vegades hi ha gent que diu "i que més ens dona que parlin en català a Brussel·les?" i això ens és relativament igual, però hi ha molta normativa de la Unió Europea, que, per tant, s'aplica a tot el territori dels Països Catalans, excepte Andorra, que repercuteix en l'ús que es fa de la llengua en infinitat de termes de l'àmbit de consum. Moltes d'aquestes normatives obliguen que el tema específic de què tracta la normativa es faci en llengües oficials de la Unió Europea, amb la qual cosa estan dificultant que es faci en llengües no oficials. 

No ha passat mai que un estat proposi una nova llengua oficial a Europa i s'hagi rebutjat 

Vostè és optimista que finalment els estats membre acabin aprovant que el català sigui llengua de la Unió Europea?
Soc optimista, però això no vol dir que no sàpiga de les dificultats. No soc ingenu. No tinc cap informació, però podria ser que fins i tot Espanya hagués pactat amb un altre estat de la Unió tumbar aquesta iniciativa. Com cal unanimitat, representaria que ells ja han fet la seva feina i seria l'altre estat amb qui Espanya podria hipotèticament parlar, el dolent de la pel·lícula. Ara bé, cal tenir en compte que mai ha passat fins ara que un Estat hagi proposat una llengua com a llengua oficial de la Unió i s'hagi rebutjat Si l'Estat espanyol està disposat a ser el primer al qual li passi, no és una medalla molt agradable per penjar-se. 

Seria una fita clau pel català?
Sí, però no serà el final de tot. Si s'aconsegueix no ens podrem donar per satisfets, faltaran més coses, però és un pas endavant molt important. A banda de l'etiquetatge, el català també serà mèrit pels ciutadans que vulguin accedir a ser funcionaris europeus, entrarà en tots els programes de promoció de la llengua i cultura...

Diu que faltaran més coses. Què haurien de negociar els partits sobre la llengua a Madrid?
Són moltíssims temes. Ells sabran que han de negociar per la investidura, però nosaltres fa temps que posem sobre la taula tots els camps en què la llengua no està ben tractada, com ara l'escola. També hi ha el tema de la justícia i dels funcionaris en general que el que haurien de fer complir és la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, a la qual Espanya es va adherir fa més de 20 anys, el mateix temps que fa que la incompleix sistemàticament. És intolerable que els funcionaris de l'Estat no tinguin cap obligació de saber una de les llengües dels ciutadans als quals han de servir. 

 És intolerable que els funcionaris de l'Estat no tinguin cap obligació de saber una de les llengües dels ciutadans 

Llavors s'hauria de fer canviar la llei?
Sí, abans de poder demanar que es complís, s'hauria de demanar que es canviés. En l'ensenyament hi ha lleis que s'incompleixen. 

El PP va arribar al govern de l'Ajuntament de València després de les eleccions del 28 de maig i una de les seves primeres mesures va ser retirar-los l'ajuda que tenien assignada. Us ha passat en algun altre consistori?
Que jo en sigui conscient no ha passat a cap altra institució, però ja contem que a tot arreu on tenim alguna ajuda que depengui del PP i de Vox la perdrem. No esperem que ens tractin especialment bé. 

La formula català-valencià em embla una bona manera de respondre a qui vol fragmentar la llengua

Què li sembla la fórmula per la qual s'ha optat el Congrés de català-valencià a l'hora de deixar de permetre parlar en català al Congrés? 
A la pràctica em sembla una bona manera de respondre als que volen fragmentar la llengua perquè, al cap i a la fi, la denominació valencià fa segles que es fa servir i no és un problema. A la llengua que es parla al País Valencià se li ha dit tradicionalment valencià i no passa res, sempre que quedi clar que són la mateixa llengua i que el català és tant dels de la Garrotxa, com dels de València o de Palma. Al mateix temps també estaria bé que el govern espanyol canviés els webs de ministeris que diferencien entre català i valencià.  

Una de les mesures estrelles de la Plataforma per la Llengua l'any passat va ser a la bústia de denúncies davant la vulneració de drets lingüístics a la universitat. Aquestes han baixat notablement. Ho atribueix a un descens real de les vulneracions o creu que aquestes situacions s'han deixat de denunciar?
Encara no ho tenim acabat d'analitzar. Podria ser que no es posin denúncies però a priori no creiem que aquest sigui el cas. Pensem que podria ser una barreja d'un descens de les situacions i també que els estudiants ho denuncien directament a les universitats. De totes maneres, encara no tenim les dades. 

La plataforma va presentar una querella davant la justícia belga per espionatge amb Pegasus a membres de l'entitat. En quin punt es troba aquesta investigació?
Sí, la justícia belga ja l'ha acceptada, que és el primer tràmit.