Espanya enviarà pròximament quatre míssils Hawk a Ucraïna. Es tracta d'un nou pas endavant de l’estat espanyol en la seva implicació en la guerra contra Vladímir Putin a través de l'OTAN. Espanya ha comunicat aquesta contribució en el marc de la trobada de ministres d'exteriors aliats aquest dijous a Brussel·les, però la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha eludit comunicar-ho davant dels mitjans, segons ha destacat l'agència Europa Press. La informació ha transcendit per les declaracions que n'ha fet el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, en una roda de premsa posterior.

“Celebro l’anunci d’Espanya d’enviar quatre llançadors de míssils Hawk per enfortir les defenses aèries d’Ucraïna”, ha afirmat el secretari general de l’OTAN i exprimer ministre suec, destapant el reforç de la implicació espanyola en la guerra contra Vladímir Putin. 

Aquesta implicació d'Espanya en la guerra arriba després que els darrers mesos els dos socis de govern hagin tingut alguna diferència respecte al capítol de Defensa. De fet, el setembre passat Unidas Podemos va advertir Pedro Sánchez que no estava gens d'acord amb les previsions d'incrementar la despesa militar. L'advertència implicava fins i tot deixar els pressupostos del 2023 a l'aire. Tot i les amenaces, finalment el govern espanyol va anunciar la setmana passada que el pressupost en Defensa augmentarà un 6,5% el 2023.

Una ajuda que va més enllà dels míssils Hawk

Els míssils espanyols Hawk s’afegiran a l'artilleria, les defenses aèries i els vehicles blindats que estan fent arribar els membres de l'OTAN les darreres setmanes a Ucraïna. "Demano als aliats que continuïn incrementant l'ajuda", ha demanat Stoltenberg. L’ajuda que s’enviarà inclourà també material d’hivern per fer front a les baixes temperatures i equipament per combatre els drons russos i iranians. L'OTAN s'ha compromès a ajudar els aliats en la compra i emmagatzematge d'equipament militar a través de les seves agències.

L'Aliança Atlàntica també ha remarcat que cal millorar la protecció de les infraestructures crítiques després dels "sabotatges" que s'han produït als gasoductes Nord Stream 1 i 2. L'OTAN ha incrementat la vigilància en el mar Bàltic i del Nord, on hi ha multiplicat per dos la presència naval, ha advertit Stoltenberg. "Els aliats estan incrementant la seguretat en infraestructures clau", ha remarcat.

El reforç armamentístic a Ucraïna des de la comunitat internacional fa dies que està en marxa. Els EUA van anunciar fa dues setmanes un nou paquet al servei de Kíiv, per valor de 1.100 milions de dòlars, amb armes i equipament castrense que inclou 18 nous Sistemes de Coets d'Artilleria d'Alta Mobilitat (HIMARS, en anglès), així com centenars de carros blindats, radars i bateries anti-dron.

Alemanya, per la seva banda, ha confirmat l'enviament del primer dels quatre sistemes de defensa antiaèria Iris-T; els tres restants arribaran al llarg del 2023.