El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha evitat aquest dilluns valorar si Ceuta i Melilla estan cobertes pel paraigua de l'Aliança Atlàntica en cas d'atac i ha recordat que la hipotètica aplicació de l'article 5 depèn del Consell de l'Atlàntic Nord i és una "decisió política". Stoltenberg s'ha limitat a dir en roda de premsa que l'article 6 ja estableix l'abast territorial de la clàusula de defensa col·lectiva, però ha evitat al·ludir de forma específica al cas de les dues ciutats autònomes, que en principi Espanya sí que considera cobertes perquè entén que és responsabilitat de cada aliat establir els seus límits geogràfics.
El Tractat de l'Aliança Atlàntica garanteix la protecció dels membres de l'OTAN quan l'atac tingui lloc a Europa o a Amèrica del Nord, el que en principi deixaria fora Ceuta i Melilla, que s'ubiquen en territori africà. També inclou els territoris insulars que se situïn al nord del Tròpic de Càncer, el que sí que garanteix, per exemple, la protecció de les Illes Canàries. Així mateix, el cap de l'OTAN ha assenyalat aquest dilluns que correspondria al Consell, l'òrgan executiu de l'Aliança, determinar en un moment donat la validesa de la invocació de l'article 5 i que aquest aspecte seria, en tot cas, "una decisió política" dels 30 estats membres.
Paper de l'OTAN
Aquestes declaracions de Stoltenberg posen en dubte una informació avançat el matí d'aquest dilluns, publicat pel diari El País, que es confirmava que entre els aspectes que es volen tancar en la cimera de l'OTAN que se celebra durant aquesta setmana a Madrid, "s'inclourà per primera vegada la defensa de la sobirania i la integritat territorial dels països aliats com a missió fonamental de l'organització, segons fonts que han tingut accés als últims esborranys del document que s'aprovarà a la cimera", tancant la protecció de Ceuta i Melilla. Darrere d'aquesta decisió també s'intueix la intenció d'enviar un missatge de poder i subratllar el paper predominant que l'OTAN desitja tenir: "Defensem cada part del nostre territori", ha recordat el seu secretari general, Jens Stoltenberg.
Imatges molt dures
El president del Govern, Pedro Sánchez, va voler, en primer lloc, esquivar les culpes per la tragèdia a la frontera amb el Marroc, on divendres van morir, almenys, 37 migrants, encara que la xifra real podria ser més alta. Segons han denunciat, el govern marroquí ha optat per enterrar aquests cadàvers en fosses comunes i les imatges que han transcendit del moment de la detenció han produït indignació arreu del món.