"Putin buscava la finlandització d'Europa i aconseguirà l'otanització d'Europa". Així s'ha pronunciat el president dels Estats Units, Joe Biden, durant la cimera celebrada aquesta setmana a Madrid per part de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord. Una visita que ha portat alguns dels caps d'Estat més importants d'ambdós costats de l'oceà a la capital, i que ha servit a Pedro Sánchez per poder treure a passejar l'hospitalitat espanyola, amb un sopar de luxe i un recorregut pel museu del Prado. Però la satisfacció dels convidats no ha estat l'única victòria d'aquestes jornades per al president del govern.
La cimera ha servit també per potenciar, almenys simbòlicament, el paper de Pedro Sánchez en el context geopolític internacional. Una dèria que durant les primeres setmanes de la guerra a Ucraïna va tocar fons quan el mandatari espanyol es va veure reiteradament ignorat durant les converses de Volodímir Zelenski amb alguns dels principals líders mundials. Ara, en un gir de fortuna, Sánchez ha aconseguit acaparar protagonisme i fer-se escoltar, fins i tot, per aquell qui abans només li dedicava trenta segons de conversa.
Tot plegat, en una conferència que tan sols ha servit per a demostrar la importància que té l'OTAN per a Europa en un moment de conflicte bèl·lic a l'est del continent, el qual ha revitalitzat la necessitat d'aquesta organització militar estretament lligada als interessos geopolítics de la Casa Blanca. Així s'explica que el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, hagi anunciat que les forces militars de l'aliança a disposició passaran de 40.000 a 300.000, mentre que la presència de soldats nord-americans ha augmentat en 40.000 durant els darrers sis mesos. Pedro Sánchez ha aprofitat aquesta realitat per reforçar el paper d'Espanya en el panorama internacional. I, especialment, mostrar-se com un garant dels interessos nord-americans a Europa.
Cooperació, despesa militar i destructors
Una estratègia que s'ha materialitzat de tres maneres. D'una banda, amb un nou pacte entre el mandatari espanyol i el seu homòleg Joe Biden, que "amplia, actualitza i reforça" la cooperació entre els dos països després del darrer acord entre les dues parts, que data d'una època en què els protagonistes eren José María Aznar i George Bush. El document, de 18 punts, aposta per desenvolupar la col·laboració en matèries d'assumptes d'interior, com ara l'extradició i la migració, i també en qüestions econòmiques, comercials i polítiques, per la qual cosa s'advoca per contactes "regulars". La satisfacció de la part espanyola ha estat evident, considerant-la "una fita important entre ambdós països", i Sánchez encara s'ha pogut emportar l'alegria de seguir com Biden definia l'Estat espanyol com "un aliat indispensable per a defensar la seguretat compartida".
Un dels punts d'aquest acord precisament pretén evidenciar materialment aquest intent d'enfortir les relacions. I és que els Estats Units augmentaran la seva presència militar a la base naval de Rota, que es troba a Cadis. Dels quatre vaixells destructors que hi ha actualment es passarà a un total de sis. Tot plegat, emmarcat en el pla estratègic de l'OTAN que implica incrementar la presència dels nord-americans a Europa. Aquesta proposta, però, significa reformar el Conveni de Cooperació per la Defensa de 1988, per la qual cosa l'ha d'aprovar primer el Congrés de Ministres, i posteriorment el Congrés dels Diputats.
I encara una darrera via: en una entrevista aquesta setmana, Sánchez ja demanava a l'esquerra "reflexionar" sobre la possibilitat d'incrementar la despesa pressupostària en Defensa. Es tractava d'un avís per als seus socis: el govern espanyol preveu pràcticament doblar la xifra que destina a l'àmbit militar, de l'1,03% del PIB actual (uns 10.000 milions anuals) a un 2% del total. I vol fer-ho durant aquesta mateixa dècada, entre els anys 2028 i 2030. Un increment sonat, i que s'emmarca plenament en el reclam de l'OTAN, que el 2014 va apel·lar els seus membres a arribar a aquest percentatge.
Els socis, en contra
Però el somni de Pedro Sánchez d'enfortir els vincles amb els Estats Units i l'OTAN podrien quedar estroncats abans d'hora. I és que els seus socis al govern de coalició, Unidas Podemos, ja han alertat que no ho veuen massa bé. El president del grup parlamentari, Jaume Asens, ja va afirmar ràpidament que a la seva afirmació no li agrada l'acord amb Biden que pretén incrementar el nombre de vaixells a Rota, el qual no aprovaran quan arribi per votar-se al Congrés. "Significa més militars, més destructors nord-americans i més dependència i submissió als Estats Units", va alertar, afegint que la resposta a la guerra a Ucraïna no ha de ser una escalada militar. Asens també carregar contra la pretensió d'elevar el pressupost de Defensa, rebutjant donar-hi el seu suport. "Ja sabeu quina és la nostra posició en el tema", va reblar.
També la líder de Podemos i ministra de Drets Socials, Ione Belarra, ha plantat cara a l'aspiració de Sánchez, sentenciant que Espanya no necessita més despesa en Defensa, sinó que s'ha d'apostar per incrementar les aportacions per a qüestions socials. "La pregunta que s'ha de fer és si es destina més diners a la inversió militar, d'on surten aquests diners? Sempre hem pensat que Espanya necessita més rendes garantides que inversió en tancs i armes", va afirmar. Pel que fa a Rota, considera que l'augment de destructors "no és una decisió pertinent", ja que incrementaria la dependència de "subjectes externs".
Queda clar, doncs, que aquest treball iniciat per la part socialista del govern espanyol i que pretén llançar Espanya de ple en la cursa per militaritzar-se durant els pròxims anys, responent així als reclams dels Estats Units i de l'OTAN, es veurà frontalment obstaculitzada pels seus socis de l'executiu. Es tracta tan sols de l'enèsim cas d'enfrontaments dialèctics entre el PSOE i Unidas Podemos per qüestions que afecten directament el govern central. Aquest cop, però, també amb aportacions externes d'altres grups polítics: mentre que el Partit Popular s'ha mostrat favorable a consensuar amb els socialistes la militarització espanyola, Esquerra Republicana, Más País i Compromís ja s'han plantat en contra.