Debat al programa Salvados de La Sexta entre Pablo Iglesias i Albert Rivera. L’han titulat “Pablo-Albert. Partido de vuelta” en referència a l’altre debat que van fer en un bar abans de les anteriors eleccions de desembre. Desconec per què el nom de Pablo (Iglesias) va primer que el de Rivera.

Abans de començar, Ana Pastor ens presenta el debat posterior al debat-debat que faran quatre representants dels grans partits espanyols dient-nos que som a punt de veure el primer debat de la campanya. Campanya? Ha dit campanya? Ja és aquí? Un cop molt dur a la nostra moral, i sense avisar ni res.  

Jordi Évole insisteix molt durant el programa en comparar el to d’aquest programa amb l’altre. És cert que hi han hagut uns quants retrets, sobretot a l’hora de repartir responsabilitats de la repetició de les eleccions, però els arguments eren antics: en Pablo dient-li a l'Albert que són la marca blanca del PP i l'Albert dient a en Pablo que són comunistes i veneçolans.

Quan Évole els ha preguntat sobre pactes, ha quedat clar que som (i serem) on érem. O sigui, si es repetissin resultats, repetirem situació. Per què? Rivera ha assegurat que s’asseuran amb tothom i que pactaran amb qui pugui formar govern, menys amb Podemos perquè les diferències són insalvables, però... que un pacte amb el PP serà “sense Rajoy ni el seu equip”. Tenint en compte que el PP s’ha negat que Rajoy faci cap pas que no sigui cap a la Moncloa, “no hase falta decirt nada más”

Iglesias ha dit que són els únics que poden guanyar el PP i que la seva aposta única és un govern amb el PSOE i catalans i bascos però... només si guanyen ells, perquè ha donat a entendre que si guanya el PSOE, ni parlar-ne.

Entre retrets i parlar durant els 13 primers minuts de generalitats (no de la de Catalunya, un tema que no ha sortit en tot el debat) i parlar de la seva relació personal i veure vídeos dels retrets que s’han fet durant aquests 5 mesos, també han parlat una miqueta de política.

Pablo ha defensat l’educació 100% pública i Albert la convivència amb la concertada. Parlant de medi ambient només ha sortit el tema del cementiri de pneumàtics de Seseña i tots dos han culpat del tema a PP i PSOE. En Sanitat han coincidit en defensar la fi de les retallades, en Pablo ha acusat l’Albert de defensar les privatitzacions, però cap dels dos ha dit res de nou. Bé, ni gaire de vell.

La sorpresa ha estat que el moment més tens l'ha provocat quan han parlat dels refugiats. Primer anaven bé acusant el govern del PP d’inactivitat i posant-se d’acord que als ajuntaments s’han fet coses, inclosos els de Podemos, i amb l'Albert aprofitant per recordar que va estar en un camp de refugiats a Grècia i que, per tant, ja ho sap tot sobre el tema. Però quan en Pablo li ha retret una antiga votació de suport que els sense papers no tinguessin dret a tenir targeta sanitària, ha començat el moment “no et posis nerviós”. L’un parlava, l’altre li deia demagog, l’altre li responia que deia “perogrullades”, l’altre reresponia “m’indignes, Pablo”, i entremig, s’anaven dient mútuament “no et posis nerviós”. Ho han dit tants cops que al final m’he posat nerviós jo. Molt.

I quan estaven més enganxats, l’Évole els ha interromput i els ha dit que si aquell havia de ser el to, ell feia un pas enrere, cosa que confirma que això de fer passos en direccions diverses, definitivament ja és mainstream total. Els passos (sigui en la direcció que siguin) són el Primavera Sound del concepte polític.  

I ha estat dir això, i hi ha hagut un tall d’edició tan bèstia que m’he hagut d’agafar del sofà de casa per no caure a terra, i fins i tot m’ha tremolat el llum del menjador.

Més calmats ja, han parlat de polítiques laborals, amb en Pablo defensant apujar el salari mínim i reduir la temporalitat i l’Albert a favor del contracte indefinit i llavors ha estat el torn de... VENEÇUELA!!!

Com que tots en tenim una sobredosi i no han dit res de nou, a part de més retrets que ens sabem de memòria, passem paraula. Però com que l’Évole ha passat les imatges de l’Albert dient-li a Eduardo Inda en una entrevista allò de...

Inda– ¿Es Venezuela una dictadura?

Rivera– Yo diría que es incluso peor. Las dictaduras no tienen libertad, pero tienen cierta paz y orden, porque todo el mundo sabe lo que hay, pero aquello es peor, es una tiranía arbitraria. No respeta nada.

... doncs això, que, per compensar, li ha tret a Iglesias l’Aràbia Saudita, un país on la paraula democràcia no és als diccionaris. Resulta que l’alcalde de Podemos a Cadis ha donat suport a un contracte de Navantia per construir cinc vaixells de guerra per aquell país. Resposta-argument d’Iglesias que m’ha deixat bocabadat: una cosa és la cooperació militar amb països com aquest i l’altra és la defensa dels drets dels treballadors. Traduït: pagant, Sant Pere (i Al·là) canten.

Total, que després de poc més d’una hora, una miqueta més d’agror que en l’anterior debat, res de nou i la sensació que si es repeteixen resultats, estarem igual que ara.

Això sí, aquest cop l’escenari respirava més. Hem passat de la claustrofòbia d’un bar de barri a unes grans vidrieres amb vistes al centre de Madrid. Hem passat d’una excursió inicial en cotxe als tres protagonistes drets, vestint camisa i de cara al finestral.

Aquesta ha estat la nova televisió que ens ha mostrat la nova política. O no... En tot cas, la propaganda ha estat la de sempre. Dos petits exemples. Endevini de qui és cada una d'aquestes piulades...

​

L’FNAC es fa un espai al debat

Un dels grans debats que ha generat el debat ha estat aquesta piulada al compte oficial de l’FNAC...

Ràpidament, aquesta piulada ha estat esborrada. I, novament, sembla mentida que la gent no recordi que esborrar no vol dir eliminar. I més quan, seguidament, fas referència en dues piulades a una cosa que ja has esborrat...

 

 

Serà una de les conseqüències del debat, la creació d'un lloc de treball, posterior a la destrucció del lloc que ocupava fins aquesta nit de diumenge l'anterior CM de l'FNAC.