L’ existència del territori britànic de Gibraltar, cedit pels espanyols als britànics “per sempre” al Tractat d’Utrecht signat pel Borbó Felip V, ha estat sempre una espina clavada en l’ànima patriòtica dels espanyols. D’aquest fet el dictador Francisco Franco en va fer un dels eixos de la seva política interior i exterior. Amb fracassos sonats, tal com es pot apreciar en el fet que encara avui la bandera britànica continuï onejant al Penyal.
Amb tot, la persistència de reclamar una suposada devolució del territori continua sent una constant —en contrast amb la inhibició absoluta respecte a la reintegració de Catalunya Nord— en l’ideari patriòtic espanyol, revifat ara amb l’intent d’aprofitar el Brèxit per establir un estatus de cosobirania que ni la Gran Bretanya ni els gibraltarenys demanen.
Cridar Gibraltar espanyol sempre excita certs col·lectius, i per això qui s’hi apunta ara és el president del Partit Popular, Pablo Casado, que, després de reescriure el passat colonial espanyol, aquest diumenge ha aprofitat per reclamar l'espanyolitat de la colònia britànica.
En un acte a Algesires, el líder popular ha defensat la “cosobirania” i ha lamentat que els treballadors espanyols de Gibraltar no tinguin “ni el mateix sou ni els mateixos drets ni les mateixes pensions”. Per això ha afirmat que el seu partit és l’únic que defensa “un Gibraltar espanyol” i ha acusat Pedro Sánchez d’haver perpetrat “una traïció” a Espanya per no haver estat prou ferm quan ha reivindicat la doble nacionalitat del Penyal.