El jutge Pablo Llarena, instructor de la causa contra el president Carles Puigdemont i els membres del seu govern, ha demanat empara al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per defensar-se de la demanda civil que Carles Puigdemont i la resta d'exiliats a Bèlgica van presentar contra ell, segons ha informat El Español. La petició d'empara de Llarena s'estudiarà aquest dijous a la comissió permanent del CGPJ.
Puigdemont i els seus consellers havien demandat a Llarena, des de Bèlgica, el seu lloc de residència, per considerar que la instrucció de Llarena vulnerava el seu dret a un judici just. És per això que el jutge del Suprem estava citat davant del jutge a Brussel·les el 4 de setembre, tot i que no se li ha notificat la citació perquè la justícia espanyola l'ha tornat a Bèlgica sense complimentar al·legant que afectava la sobirania de l'Estat.
Llarena assegura que la demanda a Bèlgica és un "atac planificat, groller i fraudulent" en contra d'ell. Llarena al·lega que els actes de la justícia espanyola han de ser revisats per la pròpia justícia espanyola i apunta que tan sols pot ser jutjat pel Suprem perquè com a magistrat d'aquest organisme, és aforat.
L'aforament dels jutges no és habitual en la justícia europea. A Espanya, un dels països del món on hi ha més aforats (més de 10.000), va ser establert per la Llei Orgànica del Poder Judicial. El 2014 es va plantejar l'abolició de l'aforament dels jutges. Tot i que algunes organitzacions de magistrats i fiscals van veure la reforma amb bons ulls, s'hi va oposar fermament la majoritària Associació Professional de la Magistratura. A l'època la dirigia, justament, Pablo Llarena. Afirmava que l'aforament "no era cap privilegi".