Una frase en primera persona dins d'una d'interlocutòria podria portar problemes al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. En el seu intent de justificar el risc de reiteració delictiva del número 2 de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, el magistrat va escriure una frase en què afirmava que el que es recull en el Llibre blanc de la transició nacional era part de "l'estratègia que patim", cosa que podria contradir l'ètica judicial.

El jutge del Tribunal Suprem va emetre dijous passat una d'interlocutòria en la qual impedia de nou que Sànchez pogués sortir de presó per assistir al ple de la seva investidura com a president de la Generalitat. Llarena va mantenir l'existència d'un presumpte risc de reiteració delictiva que invalidava aquesta possibilitat.

El jutge Pablo Llarena amb membres de la cúpula judicial espanyola a Barcelona dilluns passat / Sergi Alcàzar

Per justificar aquesta decisió, el relat de Llarena va girar cap a un presumpte "atac a l'ordre constitucional en desenvolupament", ara "parat" en espera que els "protagonistes" [del procés] fossin "rellevats". I per expressar-se en aquests termes, va recuperar fragments del Llibre blanc de la transició nacional, elaborat pel Consell Assessor per la Transició Nacional, en els quals s'esmentaven les possibilitats del Govern davant d'una possible intervenció de l'autonomia. Aquesta estratègia és aquella que Llarena esmenta com "la que patim". Així, referint-se a si mateix.

Fragment de la interlocutòria del jutge Pablo Llarena en la qual denega l'assistència de Jordi Sànchez al ple

La defensa de Puigdemont ja ha denunciat que es podria tractar d'un exemple de mala praxi judicial, en la qual el jutge s'hauria extralimitat en parlar des de la subjectivitat. A aquesta mateixa crítica s'ha sumat el número 2 de JxCat, Jordi Sànchez. El fet és que l'ètica espanyola i internacional censuren aquest tipus d'expressions.

Contra l'ètica?

L'afirmació en primera persona del plural amb referència al moviment independentista podria ser vista com una visió parcial de la realitat. Així ho exposen els Principis de Bangalore, text global sobre l'ètica judicial, que va ser elaborat per les Nacions Unides el 2013. "Un jutge haurà d'exercir les seves tasques judicials sense predisposició", exposa aquest manifest, que defineix una predisposició com a "simpatia, inclinació, preferència o favoritisme" expressada pel jutge.

En aquest sentit, s'assenyala que el jutge no només ha de "fer justícia", sinó que s'ha de "veure que es fa justícia". Si no hi ha aquesta imparcialitat, tant en el fons com en la forma, l'ètica internacional assegura que en aquest supòsit el jutge queda "incapacitat".

Fragments dels 'Principis de Bangladore' i del 'Codi ètic per a la Carrera Judicial'

Així mateix, el marc ètic espanyol s'expressa en la mateixa línia. El Codi ètic per a la Carrera Judicial, aprovat pel Consell General del Poder Judicial, també esmenta que els jutges "no poden mostrar favoritisme o tracte preferencial", així com tampoc mantenir cap vinculació amb les parts. El jutge ha de ser i semblar "aliè", "guardar igual distància", en relació amb les parts implicades en el procés judicial. D'aquesta manera, Llarena no es podria expressar com a algú que "pateix" pel que plantegen els independentistes en el full de ruta del Consell Assessor per la Transició Nacional.