El nom de Pablo Lucas Murillo ha tornat a la primera pàgina de l’actualitat política perquè és un dels jutges que aspira a presidir el Consell General del Poder Judicial. L’elecció continua encallada, després que els tres intents que han fet els vocals per posar-se d’acord hagin naufragat. I diem que aquest jutge del Tribunal Suprem ha tornat a ser notícia perquè fa un temps ja va ser-ho per haver autoritzat l’espionatge a l’independentisme amb Pegasus per part del Centre Nacional d’Intel·ligència i, especialment, per haver permès que s’espiés l’advocat Gonzalo Boye i, al mateix temps, hagués sigut l’encarregat de pronunciar-se sobre diferents procediments judicials que implicaven els seus clients. Ara, el nom de Pablo Lucas l’han posat sobre la taula els vocals conservadors del CGPJ: “És un candidat de consens, amb un perfil més progressista, acceptat al Suprem i que pot agradar i satisfer l’altre bloc”, arguïa María Jesús del Barco, presidenta de l’Associació Professional de la Magistratura (la majoritària i conservadora), en declaracions a ElNacional.cat.
🔎 La nova presidència del CGPJ, encallada per l’enroc de progressistes i conservadors
Apartat de la resolució dels recursos de Puigdemont, Comín i Ponsatí
Vist el paper de Pablo Lucas amb les causes vinculades a l’independentisme, Gonzalo Boye va posar en marxa una bateria de recursos al Suprem per reclamar que les sentències en què va participar el magistrat fossin anul·lades per la indefensió en què es van trobar els seus clients. “Ha tingut un efecte devastador sobre el dret de defensa dels recurrents, que van patir en aquest procés una situació efectiva d’indefensió material, a conseqüència de les sens dubte il·lícites activitats del jutge Pablo Lucas, impròpies d’un jutge d’un Estat democràtic de dret”, denunciava Boye.
Finalment, la Sala Tercera del Suprem va acceptar apartar Pablo Lucas de la resolució dels recursos presentats per Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, que havien demanat l’anul·lació d’una sentència referent a la seva condició d’eurodiputats i de la qual el magistrat va ser ponent. En concret, l’Alt Tribunal es va pronunciar en contra de Puigdemont, Comín i Ponsatí quan van demanar la protecció dels seus drets fonamentals quan la Junta Electoral Central va denegar la remissió de l’acta de proclamació d’electes al Parlament Europeu. En l’escrit, l’advocat dels líders independentistes al·legava “falta d’imparcialitat del magistrat per haver tingut un elevat grau de detalls sobre l’estratègia processal”, cosa que hauria provocat una situació d’indefensió contra ells, vulnerant les comunicacions advocat-client. El jutge rebutjava aquesta acusació, però, amb l’objectiu de preservar “l’aparença d’imparcialitat”, va sol·licitar l’abstenció en la resolució dels recursos presentats contra aquesta i altres sentències en les quals va participar el 2019 i el 2020.
📝 Boye fustiga el Suprem amb recursos per anul·lar les sentències del jutge que l’espiava amb Pegasus
La reacció de Carles Puigdemont va arribar a través de Twitter. El president a l’exili va apel·lar al comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, i a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, denunciant que el seu advocat havia estat “espiat pel jutge que havia dictat sentència” sobre els seus processos judicials: “Aquest és l’estat de dret europeu?”, es preguntava. Per la seva banda, Gonzalo Boye també va deixar un interrogant en l’aire: “Si no van espiar l’estratègia de defensa, què van estar espiant?”.
Un recurs d’empara de Puigdemont i Comín al Tribunal Constitucional
A més, el setembre del 2022, Carles Puigdemont i Toni Comín van presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional contra Pablo Lucas demanant la nul·litat de diverses resolucions del Suprem en les quals va participar el magistrat, que també havia “autoritzat la intervenció dels dispositius de l’advocat recurrent”. La defensa dels tres eurodiputats va considerar que es va perpetrar una vulneració del dret de tutela judicial efectiva i del dret de defensa. Tanmateix, el TC va inadmetre les recusacions plantejades.
Retrets de l’independentisme: crítiques de Turull, Nogueras i Botran i petició d’ERC perquè comparegui a la comissió d’investigació de Pegasus
Els darrers anys, l’independentisme ha sigut molt crític amb la figura de Pablo Lucas. Un dels darrers a pronunciar-s’hi ha sigut el secretari general de Junts, Jordi Turull, que aquest matí ha censurat a través de Twitter que Lucas és el “candidat ideal per acabar de desballestar l’estat de dret” i “continuar tirant pel dret”. Si anem més enrere, trobem algun debat al ple del Congrés dels Diputats amb mencions al magistrat. El març del 2023, durant la moció de censura de Vox amb Ramón Tamames com a candidat, la portaveu de Junts a la cambra baixa, Míriam Nogueras, va criticar que el fet que Lucas autoritzés espiar Gonzalo Boye i, alhora, fos ponent de resolucions respecte a Puigdemont, Comín i Ponsatí era d’una “gravetat inexcusable”. “Als matins ens espiava i a les tardes resolia els nostres recursos”, va denunciar. Per la seva banda, Albert Botran va referir-s’hi durant el debat d’una proposició de llei del PNB per reformar el CNI. El diputat de la CUP va reprovar que Lucas “no veiés cap excés ni cap violació de drets fonamentals per descartar l’espionatge a advocats”, cosa que “vulnera clarament el dret a la defensa”. “Quin control judicial és aquest? Es pot esperar una mica de la judicatura espanyola per protegir-nos dels excessos del CNI?”, es va preguntar des de la tribuna d’oradors de l’hemicicle.
Finalment, Esquerra Republicana ha inclòs el nom de Pablo Lucas en la seva llista de sol·licituds de compareixences a la comissió d’investigació de Pegasus del Congrés. Tanmateix, la comissió està paralitzada i tant el govern espanyol com el Consell General del Poder Judicial s’han mostrat contraris en repetides ocasions a citar jutges perquè donin explicacions en comissions parlamentàries. La Comissió de Venècia tampoc ho avala. Pablo Lucas sí que va ser citat a la comissió d’investigació del Parlament de Catalunya sobre el Catalangate, però es va negar a anar-hi.
Ponent de les revocacions de Dolores Delgado i Magdalena Valerio
Ara bé, el passat de Pablo Lucas no se cenyeix únicament en casos vinculats a l’independentisme. Ens hem de remuntar al novembre del 2023, en dos pronunciaments del Tribunal Suprem. D’una banda, Lucas va ser un dels ponents de la sentència que va apreciar “desviació de poder” en la proposta del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per promoure a fiscal de Sala la seva predecessora i exministra de Justícia, Dolores Delgado. Dies més tard, va ser el ponent de la sentència que va anul·lar el nomenament de l’exministra de Treball Magdalena Valerio com a presidenta del Consell d’Estat per no reunir el requisit legal de “jurista de reconegut prestigi”.
Un intent naufragat de ser elegit magistrat del TC
La trajectòria de Pablo Lucas també hauria pogut passar pel Tribunal Constitucional. El desembre del 2023, no va obtenir els vots necessaris (tres cinquenes parts) per ser elegit magistrat del TC per part del Consell General del Poder Judicial: va ser un fracàs dels conservadors en l’intent d’imposar els seus candidats. Finalment, els vocals del CGPJ van escollir per unanimitat César Tolosa i María Luisa Segoviano.
Bonus track: Pablo Lucas va comparèixer al Congrés el 2019 durant la tramitació d’una reforma de la llei dels indults
Si recorrem a l’hemeroteca, veurem que Pablo Lucas va ser protagonista al Congrés dels Diputats el gener del 2019. Hi va comparèixer en qualitat de magistrat del Suprem, catedràtic de Dret Constitucional i membre emèrit de l’Acadèmia de les Ciències Morals i Polítiques durant la tramitació d’una reforma de la llei que regula els indults promoguda pel PNB. El nou text incloïa, entre altres qüestions, la prohibició dels indults per “delictes comesos per una autoritat en l’exercici de la seva funció o càrrec públic amb la finalitat d’obtenir un benefici econòmic per a si o per a un tercer”. El debat es va celebrar dos anys abans que Pedro Sánchez anunciés els indults als presos polítics.
Lucas va mostrar-se partidari que els indults continuïn existint perquè són un “instrument útil”, malgrat que ell mateix va reconèixer que era una “figura estranya” en un context de separació de poders, donat que té elements que “deixen un marge d’apreciació notable a qui ha de prendre la decisió de concedir-lo”. Va esgrimir que la seva existència “no implica ni poders exorbitants ni situacions alienes al regular el funcionament de les institucions” i va defensar que, a diferència del que proposava el PNB, “no hi hauria d’haver cap altre límit” que els que marca la Constitució. A més, sostenia que, com passa ara, els informes del tribunal sancionador no han de ser vinculants per tal que el govern espanyol tingui un “marge d’apreciació en atenció a les circumstàncies de conveniència o utilitat pública que puguin existir”.