El pacte Aragonès-Illa és una de les raons de Josep Costa per renunciar a ser diputat, segons ha revelat ell mateix en una piulada. Després de l'aprovació definitiva dels pressupostos amb el vot del PSC, ERC i comuns, l'exvicepresident del Parlament ha comentat la "foto del tripartit autonòmic". "Em recorda una de les raons per les quals avui fa dos anys vaig renunciar a ser diputat", ha expressat en una piulada d'aquest cap de setmana. Quina és aquesta raó? Doncs que "la majoria de l'independentisme (CUP i Junts) no hauria d'haver investit mai un president d'ERC si abans no trencaven el seu pacte amb el govern espanyol", en referència a l'acord que es va assolir després de les eleccions del 14 de febrer del 2021 per investir Pere Aragonès.

Ha sigut aquest dijous quan el Parlament ha aprovat definitivament els pressupostos amb el vot del PSC, ERC i comuns, en una votació que posa el punt final a un procés de negociació i tramitació que s'ha allargat més de quatre mesos. Tot i això, han quedat coses que s'hauran de resoldre més endavant — com per exemple, la promesa del Govern per mantenir viva la renda bàsica universal malgrat el revés del PSC i Junts. La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha confirmat aquesta setmana que s'analitzarà quins instruments té el Govern per fer que el pla pilot "continuï".

Els pactes d'ERC amb el govern espanyol

Però Costa no es referia (només) a l'acord dels comptes públics per a l'aprovació en el Parlament. Explícitament, el lletrat parla del "pacte amb el govern espanyol". És una cosa que ja ve de lluny, quan ERC va donar suport a la investidura de Pedro Sánchez — que fa només uns mesos va tornar a salvar els pressupostos amb els republicans, així com amb el PNB i EH Bildu. L'executiu estatal va aconseguir de nou la majoria de la investidura per aprovar els comptes públics amb 187 vots a favor. Aquí, és clar, també hi ha Unidas Podemos: fa més fàcil pensar en l'esmentada "foto del tripartit autonòmic".

L'últim gran acord d'ERC amb el govern espanyol va ser la reforma exprés del Codi Penal, aprovada en el Congrés el desembre. Així, els republicans, els socialistes i Unides Podem van pactar la reforma del delicte de malversació i la derogació del delicte de sedició. Unes reformes amb un resultat qüestionable: el Tribunal Suprem ha mantingut les penes d'inhabilitació d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa per malversació, fent cas omís d'allò que havien pactat ERC i l'executiu estatal. Igualment, els republicans van defensar que la reforma del Codi Penal estava "ben fet" i que la culpa era del Suprem per "donar un cop" a la democràcia.