L’entesa a Madrid entre els socialistes espanyols i Ciutadans és estratègicament una oportunitat per al PP de Catalunya. En els darrers mesos, el PPC ha tingut un perfil baix. Tot plegat s'explica per un factor extern, com és la patacada electoral, i un altre d'intern, el traspàs del lideratge d'Alícia Sánchez-Camacho a Xavier Garcia Albiol. La fortalesa o no del partit d'Albiol passa per l'evolució d'aquests dos factors. Ara per ara, però, és la pèrdua de votants -que els ha condemnat a ser una força residual, en benefici de Ciutadans- el principal maldecap.

Malgrat tot, els estrategues d’Albiol han vist l’expansió del partit d’Albert Rivera a Madrid com una operació que els pot reconnectar amb una part de l’electorat segrestat pel discurs contundent, identitari, del partit taronja. El PP argumenta que el preu que Ciutadans paga per accedir al poder a Madrid és la renúncia als seus principis fundacionals. Aquí és on estan disposats a començar la guerra. "Ara es confirma allò que nosaltres dèiem en campanya: Que votar Ciutadans era votar una marca blanca del PSOE", insisteix un dels diputats del PP al Parlament en declaracions a El Nacional. 

La llengua i Exteriors

La llengua és el primer cartutx que han decidit cremar. El raonament és fàcil: Ciutadans va néixer en bona part per boicotjear la immersió lingüística i ara “estan avalant Pedro Sánchez, que afirma clarament que el sistema d’immersió lingüística cal protegir-lo i blindar-lo, quan tots sabem que aquest sistema ha impedit que a Catalunya es normalitzi el bilingüisme que nosaltres defensem”, sostenia aquesta setmana Enric Millo, en declaracions a El Nacional. El portaveu del PP al Parlament defensa "la feina feta en aquest sentit molt abans que Ciutadans existís". L'altra aposta dels populars és el marcatge permanent a la conselleria de Raül Romeva i a totes les accions engegades pel Govern per internacionalitzar el procés. Malgrat que el debat identitari sembla, doncs, que és el més fructífer pels interessos del PP, des del partit ho desmenteixen: "Nosaltres apostem sobretot per l'eix esquerra-dreta. Aquí és on creiem que a mig termini tenim més camí a recórrer", asseguren.

Sánchez-Camacho porta la bona nova

Tornant a l'escenari estatal, Alícia Sánchez-Camacho exerceix de vas comunicant entre el partit a Catalunya i Madrid. L'encara presidenta de la facció catalana assegurava l'endemà del primer debat d'investidura, que Rajoy estava millor que mai. "Ell és el que té més clar que hem d'anar a eleccions. Està molt tranquil", deia en una conversa informal als passadissos del Parlament de Catalunya. Dijous va dinar amb un reduït grup de diputats entre els quals hi havia Enric Millo i Xavier Garcia Albiol. Fonts coneixedores de la conversa confirmen que el missatge i el to va ser exactament el mateix. "Els mitjans no reflecteixen la realitat", apunten des del PP. De fet, aquestes mateixes fonts són sorprenentment molt optimistes en un escenari de noves eleccions: "Les enquestes internes apunten que no només no perdríem vots/diputats sinó que, fins i tot, ens aniria millor. Recuperaríem part dels votants que van optar per Ciutadans però que ara estan decebuts pel pacte amb els socialistes". Una hipòtesis que reconeixen que no és extensible a Catalunya. Catalunya és una de les comunitats autònomes on el PP té pitjors resultats. A les eleccions al Parlament del passat 27 de setembre van treure 11 diputats, vuit menys que el 2012 i 348.500 vots. Res a veure amb els 25 diputats i gairebé 735.000 vots que va aconseguir Ciutadans. amb Inés Arrimadas al capdavant.

La direcció estata del PP treballa amb la hipòtesis de les eleccions el 26 de juny. És en aquest context, en clau electoral, que interessa tensar el discurs. En això Catalunya no és una excepció sinó el principal terreny a abonar si el que es busca és remuntar els resultats i ser un alumne aplicat. Un discurs més agressiu s'apunta com la millor medecina a ulls dels populars.  

A cop de Congrés

El desenllaç del culebrot espanyol serà també el motor de regeneració del Partit Popular. Un cop aïllada aquesta variable, el congrés estatal decidirà el futur de Mariano Rajoy i donarà pas als congressos autonòmics pendents. El de Catalunya és un d'aquests. Actualment el liderat de Sànchez Camacho és transitori i es complementa amb la figura de coordinador que ostenta Xavier Garcia Albiol. Una bicefàl·lia que hauria d'acabar-se en el futur congrés. Des del partit descarten que Garcia Albiol tingui cap competidor però la seva fortalesa i la del projecte del PP a Catalunya passa per reconstruir l'ànima i el discurs d'un partit que, ara per ara, divaga en la immensa mar blava.