El president de Castella-la Manxa i secretari general del PSOE a aquesta regió, Emiliano García-Page, ha assegurat que un any després que Pedro Sánchez es retirés a reflexionar sobre la seva continuïtat al capdavant del govern espanyol, la situació entorn de la seva figura és de “bunquerització absoluta”, una bunquerització que va arrencar una vegada va prendre la decisió. En una entrevista a Antena 3, ha insistit en el fet que aquell va ser “un plantejament personal”, i una vegada “va decidir quedar-se”, va ser “el començament d'una etapa búnquer de la qual no hem sortit”.

“Bunquerització absoluta peti qui peti. Això pot valer als de dins, però els que estem fora sofrim les inclemències”, ha asseverat, i després ha afegit que “el búnquer és petit i hi caben els que hi caben”. “Els altres, estem fora”, ha sentenciat el president castellanomanxec.

El PSOE que desitja Page

Precisament aquest dimecres, Page deia que nota en la societat una “ànsia immensa” de retrobar-se amb el PSOE “conegut”, en la seva “versió clarament socialdemòcrata”, però no es veu en aquesta tessitura. García-Page va fer aquestes afirmacions en un esmorzar col·loqui al Club Segle XXI, a Madrid, en el qual va eludir les preguntes que l'incitaven a distanciar-se del president del govern espanyol i líder del seu partit. No va voler, per exemple, donar rellevància ni buscar rerefons a l'absència de Sánchez al funeral del papa Francesc i va afirmar que “el veritablement rellevant és que hi van els reis, la més alta representació de l'Estat”. Quan va ser qüestionat per la situació del govern espanyol, sempre va carregar la responsabilitat als socis, que al seu judici “estan en un autèntic dilema” amb temes com l'increment de la despesa en defensa, sobre el qual creu que a Sumar “li costarà moltíssim superar la pressió de Podemos i d'Esquerra Unida”.

No fa massa dies, a finals de març, el president de Castella-la Manxa va llençar un altre dard enverinat a Sánchez: “A Espanya, és com si ens hagués agafat un virus que consisteix en una fallada multiorgànica del cos, no hi ha cosa que vagi com ha d’anar”, va dir en relació amb “les relacions institucionals, les relacions amb la justícia i la política exterior” del govern espanyol. “Gairebé no hi ha òrgan que no estigui afectat d’una manera o altra”, va afegir. “Seria molt bo entrar en una època d’avorrir-nos en política”, va afegir, ja que, a parer seu, el fet que la Moncloa no hagi pogut aprovar uns pressupostos per al 2025 és una “fallada més de les moltes que presenta aquesta infecció”.