Emiliano García-Page ho ha tornat a fer. Tira la primera pedra, i darrere seu una munió de crítics del PSOE s’alcen i s'esvaloten contra Pedro Sánchez. Aquest dimecres, el president de Castella-la Manxa (l’únic baró crític que va quedar políticament viu després de la desfeta socialista de les eleccions del 28-M) va reivindicar que el seu partit no ha de ser una camisa de força, després que el partit hagi censurat una vegada rere l'altra els seus atacs a Ferraz. Més tard s’hi han sumat l’expresident de l’Aragó Javier Lambán, sempre fidel a les queixes de Page; i també Jordi Sevilla, exministre de Zapatero. El primer ha carregat contra les aliances del PSOE amb formacions nacionalistes, i el segon ha titllat “d’estalinisme” el tracte que fa l’actual direcció del partit amb Page.
Aquest dimecres, Lambán va aprofitar una lectura dels Episodios Nacionales de Benito Pérez Galdós per connectar-ho amb l’actual context polític. I va afirmar que “els socialistes vam venir al món per combatre els nacionalismes de qualsevol signe, no pas per aliar-nos amb ells”, va publicar al seu compte de Twitter (actualment anomenada ‘X’). De fet, va assenyalar que els pactes amb aquestes formacions polítiques “desnaturalitzen” els socialistes. “Ens inhabilita com a promotors de la igualtat”, assenyalava a les seves xarxes socials.
Així es pronunciava Lambán després que els socialistes patissin una patacada històrica a les eleccions gallegues. El PSdeG va obtenir els seus pitjors resultats, amb només nou diputats; molt per darrere dels 25 del BNG i els 40 (majoria absoluta) del PP. Tot plegat, els populars estaven obligats a obtenir majoria absoluta, perquè es donava per feta una aliança entre els nacionalistes gallecs i els socialistes; essent el BNG la força més votada i, per tant, la que hagués aconseguit la presidència de la Xunta. Fins i tot la direcció estatal del PSOE ha manifestat aquesta setmana que l’única manera de tombar el PP en situacions com aquesta és que el partit sigui la força majoritària, per davant de la del BNG.
També aquest dimecres, en una entrevista publicada el vespre a El Mundo, Jordi Sevilla va ser preguntat sobre la relació del PSOE amb Page. “Em recorda a l’estalinisme”, respon en una pregunta, i puntualitza que “és estalinisme allò que diu que més val equivocar-se dins del partit que tenir la raó fora d’aquest; això no és democràcia”. “Jo conec el Pedro Sánchez que va pactar amb Ciudadanos el 2016 i estava molt còmode amb aquell pacte; ara prima un excés de pragmatisme i ha desdibuixat el projecte polític”, apunta en aquesta conversa amb el diari, en la qual també acusa el president espanyol de tenir un projecte massa “personal”, i demana que el PSOE torni a ser una “gàbia de grills”, més que no pas l’actual diligència amb Sánchez.
El cas és que l’actual cúpula socialista va picar el crostó de Page per les seves crítiques al partit després de la desfeta a les eleccions gallegues. El president castellanomanxec va demanar una “reflexió” a l’actual direcció del PSOE, i va arribar a dir que “s’alegrava” que el guanyador d’aquells comicis “no sigui Puigdemont”. María Jesús Montero va contraatacar. "Em resulta incomprensible que Page digui això, perquè quan es juga en un equip s'ha de saber la samarreta que es porta, i tots els socialistes ens alegrem quan hi ha un president socialista, i no quan perdem", va dir la vicepresidenta primera del govern espanyol i número dos del partit. És per això que Page va fer la comparació amb la camisa ‘de força’.