Els pagesos han alçat la veu. Les restriccions per la sequera, sumades a la burocràcia o al fet que cada vegada se’ls faci més difícil mantenir la seva activitat per l’increment dels costos de producció, els han abocat a unes mobilitzacions històriques i a talls a les principals carreteres del país per clamar les seves reivindicacions. Entre les protestes més visibles, es recorda la de fa pràcticament un mes, el 6 de febrer, a Barcelona. L'endemà, els pagesos van portar els seus tractors fins a les portes del Parlament, i no van sortir de la cambra catalana fins a arrencar un compromís dels partits per revisar les restriccions d’aigua aplicades a les diferents casuístiques de la pagesia, l’agilització del pagament dels ajuts pendents que els corresponen i l’impuls de mesures legislatives per racionalitzar la burocràcia. Quatre setmanes després, la pagesia reprèn el protagonisme a la cambra catalana amb un ple monogràfic sobre el sector i amb la més que probable intervenció d’una representació de les seves entitats.
Aquesta sessió monogràfica, sol·licitada per Junts per Catalunya el mes d’octubre, es produeix enmig d’una tempesta de retrets i acusacions entre els partits per intentar patrimonialitzar i abanderar la defensa de les demandes de la pagesia. Amb tot, la majoria dels grups parlamentaris desitgen que sigui un ple “propositiu” i que marqui un punt d’inflexió, amb la perspectiva de poder bastir acords amplis. El debat, que es farà aquest dimarts a partir de les 16 hores i que està previst que duri al voltant de tres, es farà amb un bon grapat de pagesos concentrats a les portes de la cambra catalana —està previst que s’hi agrupin a partir de les dues del migdia—, convocats per Plataforma Pagesa.
Els pagesos parlaran a la cambra
Un dels elements diferencials serà el fet que intervingui a l’hemicicle algun representant dels pagesos. El passat dijous, la majoria d’ells aixecaven els talls a l’AP-7 després d’arrencar un compromís al conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, perquè poguessin participar en el marc d’aquest debat parlamentari. Abans, però, caldrà que hi hagi un acord de la Mesa i la Junta de Portaveus de la cambra per autoritzar aquesta intervenció. A priori, la disposició dels grups és que això es pugui permetre i que sigui aquesta intervenció la que doni el tret de sortida al monogràfic de pagesia.
Després de la probable intervenció d’un representant dels pagesos, hi parlarà el grup proposant (Junts) durant cinc minuts. Seguidament, hi haurà el torn del Govern, d’uns 40 minuts, on es preveu que parlin tant el president Pere Aragonès com el conseller Mascort. Amb posterioritat, intervindran els grups parlamentaris per raó de 15 minuts cadascun, cinc menys dels que van tenir en el ple monogràfic de la sequera. L’ordre serà de major a menor representació, a excepció del partit del Govern, que intervindrà al final: PSC, Junts, Vox, CUP, comuns, Ciutadans, PP i Esquerra Republicana. Quan acabi el debat, els partits tindran mitja hora per presentar les propostes de resolució. Cada grup pot presentar-ne un màxim de cinc, i cadascuna pot incloure cinc punts. La Mesa es reunirà per admetre-les a tràmit.
A partir d’aquell moment, els grups tindran per negociar esmenes transaccionals fins al dijous al migdia. Ja el dijous a la tarda, cada grup tindrà 10 minuts per presentar les seves propostes davant del ple i, immediatament després, es faran les votacions d’aquestes propostes.
Junts reclama un projecte de llei per la desburocratització de la pagesia
Aquest dilluns, en declaracions als mitjans de comunicació, el diputat de Junts Salvador Vergés ha explicat que demanaran en una de les propostes de resolució que el Govern impulsi un projecte de llei per a la desburocratització del sector agrari. Aquesta iniciativa, a parer dels juntaires, ha d’anar en la línia de “sancionar i fiscalitzar menys, i acompanyar més” els pagesos. La clau de volta rau, però, en un problema de fons per Vergés: cal “un canvi del model agrari i agroalimentari” català. Altres punts que Junts registrarà aquest dimarts són accions i ajuts per acabar amb la fauna cinegètica, posar el focus en la modernització del regadiu, una pensió de jubilació agrària “justa” o l’impuls de la renda mínima agrària.