Unes 3.000 persones, segons la Guàrdia Urbana —fins a 8.000 segons l’organització—, s’han manifestat aquest dimecres pels carrers de Lleida en la marxa independentista amb motiu de la Diada 2024. Enguany, la defensa de la pagesia i el suport al sector primari ha estat l’eix temàtic de la convocatòria de l'Assemblea Nacional Catalana i la resta d'entitats independentistes a la capital de Ponent, tot just després de les mobilitzacions multitudinàries de la pagesia que han marcat el 2023 i el 2024.
La manifestació lleidatana ha arrencat a l’avinguda de Catalunya, just al davant de la delegació del Govern, i ha finalitzat a l’encreuament de Rovira Roure amb el passeig de Ronda, on s’ha celebrat l’acte polític. Han encapçalat la marxa un grup de motards i també un tractor, com a símbol de la pagesia. La multitud s’ha anat desplegant fins a l’altura del Rectorat de la Universitat de Lleida (UdL). Al llarg del recorregut, s’han pogut sentir diverses consignes com “visca la terra, la terra és vida”, “visca la pagesia i visca la terra lliure”, “sense desobediència no hi ha independència” o “sense la pagesia, no hi ha sobirania”. Entre els manifestants s’han vist algunes pancartes contra ERC per la investidura del president Salvador Illa i contra la falta d’unitat dels partits sobiranistes.
A la protesta hi havia els líders dels partits independentistes, Junts, Esquerra Republicana i la CUP, i també els de les entitats que s’han sumat a l’organització de l’acte —Òmnium Cultural, Consell de la República, CDR, Associació de Municipis per la Independència, CIEMEN i la Intersindical—. També ha assistit a la manifestació lleidatana el sociòleg egarenc Salvador Cardús.
L’ANC ha valorat positivament el resultat de la convocatòria a Ponent. El coordinador de l'entitat a Lleida, Jordi Alsina, ha volgut destacar l’èxit de la marxa que “ha tallat” el centre de la ciutat per denunciar "l'espoli fiscal" de l'Estat, uns "22 milions d'euros que podrien arreglar tots els problemes de la pagesia". Alsina, que ha recordat les darreres grans manifestacions dels pagesos, ha denunciat que l'Estat no destina prou recursos de les ajudes agràries europees a Lleida.
L’encarregat de presentar l’acte final, que ha començat puntal a les 17:14 h, ha estat el clown, còmic i guionista Ferran Aixalà. El manifest l’han llegit Miquel Torres, pagès de St. Martí de Maldà i president del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, i Gemma Bertrand, pagesa de Juneda i emprenedora. Han fet referència a la pagesia i el conjunt del sector primari com a “element clau” de la lluita per la independència de Catalunya. En aquest sentit, han posat l’exemple de l’1-O, quan centenars de pagesos van disposar la seva maquinària per protegir les urnes del referèndum. Després de la lectura del manifest s’ha fet la connexió amb l’acte central a Barcelona. A continuació s’ha cantat l’himne dels Segadors i tot seguit s’ha deixat pas a les actuacions musicals.
"Tornem als carrers" amb cinc marxes simultànies arreu de Catalunya
Enguany sota els lemes "Fem més curt el camí" i "Tornem als carrers", les manifestacions de la Diada es donen de manera descentralitzada en diverses de les principals ciutats de Catalunya: Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida i Tortosa. A cadascuna de les cinc ciutats es reivindica una demanda del moviment independentista per Catalunya. A Barcelona, la reivindicació ha estat l'habitatge "digne i assequible"; a Tarragona, un millor servei ferroviari; a Girona, en contra de "l'espoli fiscal" de l'Estat que "malmet el sistema sanitari català"; i a Tortosa, en favor d'una "justa" gestió de l'aigua.
Amb aquestes marxes simultànies, les principals entitats de la societat civil vinculades a l'independentisme aspiren a "recuperar la força i l'impuls" de les mobilitzacions massives de l'etapa 2012-2017. En un moment en el qual el moviment ha estat en hores baixes, havent perdut la majoria absoluta al Parlament i amb les constants disputes i desavinences entre els dos principals partits, Junts i ERC, fins al punt d'haver arribat a trencar un Govern de coalició, ara les entitats es marcaren el repte de recosir ferides i bastir ponts per "des de la diversitat i la pluralitat" posar al centre l'objectiu que tenen en comú, la independència de Catalunya, i "sumar forces per combatre un Estat espanyol antidemocràtic".