El govern basc, que encapçala el lehendakari Imanol Pradales, ha advertit que no tornarà a donar suport a un pla de repartiment de menors immigrants com l'acordat anit a Tenerife, en considerar que la conferència celebrada no va ser més que un “pegat”. La consellera basca de Benestar, Joventut i Repte Demogràfic, Nerea Melgosa, ha valorat d'aquesta manera avui dijous la conferència sectorial sobre migració d'infància i adolescència celebrada ahir a Santa Cruz de Tenerife, en la qual les comunitats autònomes van acordar com acollir 400 menors migrants tutelats actualment a Canàries i Ceuta, on s'ha anat produint una gran arribada recentment.
Tot i l'acord al qual es va arribar pel repartiment, no va haver-hi consens sobre la proposta del govern espanyol, exigida per Canàries, per fer aquests repartiments obligatoris mitjançant una modificació en la llei d'estrangeria per permetre el repartiment en cas de sobresaturació d'aquests territoris. La consellera Melgosa, que va participar en la reunió de manera telemàtica al costat de representants de les diputacions forals, que tenen la competència en aquesta matèria, ha deixat clar que “és l'últim pla de resposta que se secundarà” des de l'executiu basc.
La consellera basca ha recordat que des d'Euskadi es van proposar solucions com la posada en marxa d'un pla de contingència que eviti la vulneració dels drets humans dels menors i que inclogui quatre elements: una planificació, una previsió de possibles escenaris diferents, una sèrie d'indicadors que permetin avaluar les actuacions desenvolupades i una memòria econòmica. No obstant això, els acords són, segons el parer de la consellera, simplement “un pegat”. “Tanquem una vegada més una conferència malament. És un tancament en fals. Així no es fan polítiques de migració”, ha resolt.
Catalunya, contra el repartiment de l'Estat
D'aquesta manera, el País Basc se suma a unes reticències que també ha expressat Catalunya, un dels territoris de l'Estat que més ha acollit recentment i que lamenta una sobresaturació de les seves capacitats. Catalunya, que és la zona que més menors migrants rebrà en aquest repartiment —31— es va abstenir en la cimera. El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ho ha justificat al·legant l'alta xifra de nois que Catalunya ja atén: més de 4.000, tenint en compte que es fa seguiment també a joves majors de 18 anys, tot i que la tutela legal de la Generalitat hagi acabat, “perquè si no els problemes vinculats al sensellarisme, l'exclusió social o la inseguretat ciutadana augmentarien”.
En el cas de Catalunya, el 2024 s'han acollit uns 1.500 joves migrants i, segons Drets Socials, s'estima que la xifra arribi al voltant de 3.000 en acabar l'any. Es tracta d'un fenomen que ha passat a ser “estructural”, segons Campuzano. “Estem fent un esforç, i ho volem fer perquè som societat d'acollida, però ho volem fer de manera ordenada i amb els mitjans, els recursos. Entenem perfectament la situació a Canàries, Ceuta i Melilla, que és complexa, però com que no s'estan escoltant les nostres demandes des de fa temps, hem optat per l'abstenció. El catalanisme mai no ha estat xenòfob. Voluntat d'acollida, tota; però amb ordre i condicions”, ha afirmat el conseller aquest dijous en una entrevista a Catalunya Ràdio. El Govern també reclama que la modificació legal que proposa el govern espanyol de la llei d'estrangeria sigui aplicable a la sobresaturació d'acollida en altres territoris, no només els fronterers o més propers a l'Àfrica.