La primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, anunciava aquest dimecres, per sorpresa de tothom, la seva dimissió com a màxima dirigent del país. La política va atribuir la decisió a motius personals, després de vuit anys al capdavant de l'executiu i del Partit Nacional Escocès. "Soc humana a més de política", va assenyalar en una roda de premsa des d'Edimburg. Sturgeon, a més, va assegurar que la seva decisió neix "d'una reflexió profunda". Poques hores després del seu anunci, algun grup reduït de britànics unionistes va sortir al carrer a celebrar l'adéu de la primera ministra independentista, i de ben segur que estarien encantats de llegir titulars com el de la portada d'El País: "Dimiteix Sturgeon, la primera ministra que va encoratjar el secessionisme". El rotatiu considera que l'independentisme està apagat a Escòcia i que els seus votants només li donarien suport fins "a mig camí".
La portada d'El Mundo explica com van ser les últimes hores de l'expresident del PP, Pablo Casado, a la seu del partit a Génova. En clau internacional també celebra que Sturgeon plegui i la qualifica de "separatista"; el rotatiu afirma que plega per la Llei Trans i la polèmica amb una dona transexual que havia violat abans de fer la transició i ara compleix condemna en una presó femenina. També es fa ressò del darrer escàndol al món del futbol: la fiscalia ha obert una investigació per analitzar els pagaments que va fer el Barça a la societat d'un exàrbitre de primera divisió de futbol i exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres, José María Enríquez Negreira, en concepte d'assessorament, entre els anys 2016 i 2018. La investigació arriba arran d'una inspecció d'Hisenda a la societat DASNIL 95, que va cobrar durant aquest període 1,4 milions d'euros per part del club blaugrana.
L'ABC es desplaça fins a Palencia, a Castella i Lleó, la localitat espanyola on aquest 2022 han augmentat més els naixements. El diari celebra aquest fet al mateix temps que lamenta que la natalitat no para de caure i que aquest 2022 ha estat el pitjor en números dels darrers 80 anys. A l'estat espanyol es van produir l'any passat 329.812 naixements, cosa que suposa un nou mínim i una mitjana de només 903 naixements al dia, 79 menys que en cada jornada del 2019.
La Razón explica que el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha demanat a la cúpula del partit que no visiti els territoris durant la campanya electoral si no els hi demana el propi comité de campanya regional. Sobre Nicola Sturgeon, el diari madrileny assegura que plega "després del 'fiasco' del procés escocés". Durant l'anunci de la dimissió, l'encara primera ministra va indicar que "la independència és més gran que qualsevol individu, i tots podem contribuir-hi de moltes maneres". En aquest sentit, va destacar que aquesta és la causa a la qual ha dedicat "tota la vida" i es va mostrar convençuda que, d'una manera o altra, hi continuarà implicada.
La dimissió de la primera ministra escocesa també és una de les notícies principals de La Vanguardia. Si bé Sturgeon va anunciar la dimissió, durant la roda de premsa va voler mostrar el seu compromís amb la independència d'Escòcia, un dels objectius que es va fixar quan va assolir el càrrec l'any 2014, després del referèndum que va celebrar el país amb el primer ministre Alex Salmond al capdavant. D'altra banda, una alerta climatològica; el diari adverteix que s'està desfent un glaciar gegant de l'Antàrtida que és tan gran com Gran Bretanya i que faria pujar molt el nivell del mar.
El Periódico ha visitat les trinxeres dels soldats ucraïnesos que es preparen per un possible atac rus des del nord a la capital, Kíiv. Precisament aquest dimecres, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, va assegurar que Ucraïna té una "finestra d'oportunitat per inclinar la balança" en la guerra contra Rússia. Després de la reunió de l'aliança i el grup de Ramstein, els països que donen suport militar a Kíiv, Stoltenberg va afirmar que en aquest moment és essencial incrementar l'ajuda militar a Ucraïna perquè el Kremlin no està "preparant la pau", sinó portant a terme noves ofensives. El secretari general de l'OTAN també ha explicat que els aliats ja estan augmentant la producció de munició per fer front a la caiguda dels estocs provocada per l'enviament d'ajuda militar a Ucraïna. El rotatiu també destapa una problemàtica als hospitals com són les llistes d'espera i apunta que Salut investiga si els CAP i hospitals oculten derivacions "per millorar estadístiques".
La fotografia de l'Ara és per a Nicola Sturgeon, però el titular és en clau catalana. El diari fa uns dies que publica exclusives sobre les remuneracions extra pels treballadors del Parlament que deixaven el seu càrrec, i ara afirma que mentre Ernest Benach era president de l'hemicicle, les indemnitzacions als membres de la Mesa van augmentar. Aquest dimarts, el Parlament va avalar les condicions laborals actuals dels treballadors de la cambra després que el citat diari publiqués que la cambra s'ha gastat 3,9 milions d'euros en premis de jubilació a alts funcionaris. Amb aquesta prima de jubilació, l'excúpula funcionarial té dret a seguir cobrant un any de salari després de jubilar-se, i el privilegi és combinable amb les llicències per edat.
Finalment, El Punt Avui, es fa ressò dels ciberatacs massius que va patir la Generalitat els dies previs a la consulta del 9-N de 2014 l'endemà que un empresari israelià en confessés la seva autoria. L'empresari, que treballa per serveis d'intel·ligència i organismes de seguretat governamentals internacionals, s'atribueix el ciberatac. Així ho ha acreditat una investigació de l'organització de periodistes Forbidden Stories. Tal Hanan assegura que les seves companyies treballen per a serveis d'intel·ligència, han participat en 33 campanyes i ofereixen "desinformació" a governs, candidats i empreses.
