El govern del País Valencià se suma a la croada contra el català. El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, ha anunciat que degradarà el requisit de saber català per treballar al sector públic. Segons ha informat en una entrevista a Europa Press, la manera com es farà això serà rebaixant la puntuació que s'atorgui al coneixement de la llengua a partir de la pròxima convocatòria d'oposicions. "Volem els millors. Ho dic alt i clar. Volem el millor professional sanitari per millorar la sanitat valenciana i quan a algú l’han d’operar, no pregunta", ha afirmat Gómez.

Per al conseller, aquesta serà "una mesura justa", ja que "no pot ser, com fins ara, que el valencià puntuï igual que un doctorat". El titular de la Conselleria de Sanitat, del PP, ha mantingut així la línia de l'actual president de la regió, Carlos Mazón, que en el seu discurs d'investidura ja va remarcar que "el català i el valencià són llengües diferents". Tornant a la qüestió de la llengua a la sanitat pública, el conseller ha defensat que la puntuació més alta es donarà "al coneixement i l’experiència per tenir els millors metges". "Ens costa molta feina que vinguin metges i el que hem de fer és posar facilitats sense cap mena de trava”, ha defensat.

L'ofensiva del govern de Carlos Mazón contra la llengua catalana no és sorprenent, sinó que ve advertida. L'executiu ja va prometre l'aprovació d'una nova llei de senyals d'identitat del poble de la Comunitat Valenciana i que eliminaria "tots els ajuts a aquells que ens vulguin imposar els Països Catalans". Pel que fa a l'educació, va alertar que posaria fi a "la ideologia a les aules" i que les famílies podrien triar tant l'escola com la llengua. I en l'àmbit sanitari, Mazón va advertir que s'havia acabat "construint una barrera idiomàtica" i, per tant, el nou president eliminaria el requisit lingüístic del català, el qual --ara per ara-- ja s'ha promès rebaixar.

Primer, les Illes Balears

Aquesta passa empresa pel País Valencià se suma a la que ja va donar el govern del PP a les Illes Balears. A finals d'agost, l'executiu de Marga Prohens va aprovar un Pla de mesures urgents per captar i fidelitzar professionals sanitaris, amb l'objectiu de garantir l'atenció sanitària i reduir les llistes d'espera. A més també va retirar el requisit de saber català per poder treballar a la sanitat pública de les Illes Balears. Així ho va afirmar la consellera de Salut, Manuela García. "Som conscients que no existeix un problema quant a la relació metge-pacient i es potenciarà l'ús del català a les consultes", va dir.