Quatre mesos després que la DANA arrasés el País Valencià, des d'Utiel fins a Algemesí, la vida per als afectats continua sent molt complicada. El fatídic 29 d'octubre quedarà a la memòria dels valencians, que van veure com els carrers i les cases dels seus municipis van ser devorats per un torrent d'aigua mai registrat en aquesta zona. El fang ja no domina tots els carrers, on, des de fa setmanes, els cotxes tornen a circular, tot i que el rastre d'aquest fang perdurarà com una cicatriu per sempre. Encara queden garatges i soterranis plens d'aigua que cal drenar, i una gran part de cotxes evacuats només s'han traslladat a descampats a l'aire lliure, però continuen representant el mateix risc per a la salut dels ciutadans de la zona, com succeeix al desballestament de Muro, a tocar del riu Agres.
🟠 INTERACTIU | La força del llibre després de la DANA: "El sector ha estat molt més a l'altura que les institucions"
Dels 80 municipis afectats, 28 encara es mantenen en nivell 2 d'alerta, és a dir, que continuen necessitant ajuda externa per a resoldre l'emergència, principalment els de la zona zero, com Paiporta, Aldaia, Torrent o Utiel. Hi ha 75 municipis més que han baixat al nivell 1, en considerar que la seva estructura municipal és suficient per a gestionar l'emergència —com Pedralba, que ha demanat tornar a la situació 2—, mentre que els 163 municipis restants de València han deixat d'estar en emergència. L'activitat econòmica encara està lluny de tornar a la d'abans de la DANA. Les dades són esfereïdores, segons revela un estudi recent de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), les pèrdues arribarien als 17.000 milions d'euros, i encara hi ha 31.902 treballadors que es troben en un ERTO. A més, l'òrgan que coordina l'emergència, el CECOPI, ha passat de celebrar reunions diàries a dues per setmana, una d'aquestes amb la participació dels batlles de les 28 zones més afectades, que han demanat que s'agilitzin els peritatges i el pagament de les ajudes del Consorci d'assegurances. El món del llibre és un dels sectors afectats.
🔴 Combatent el fang: el documental d'El Nacional que parla amb el món editorial després de la DANA
🔴 València quatre mesos després de la DANA, una normalitat relativa | FOTOS
El sector del llibre, sense ajudes quatre mesos després
Una quarantena d’editorials van perdre milers d’exemplars i deu llibreries van quedar greument afectades —algunes van desaparèixer sota el fang en qüestió de minuts. ElNacional.cat s’ha desplaçat fins a la zona per saber com estan les llibreries i les editorials quatre mesos després que l’aigua s’ho endugués tot. Encara no han arribat les ajudes públiques promeses i la literatura en valencià, menyspreada i oblidada per la Generalitat de Carlos Mazón, no passa pel seu millor moment. La indignació i la resiliència conviuen entre els professionals del sector editorial, que ha perdut centenars de milers d’exemplars i una possibilitat de negoci de diversos milions d’euros. Segons el Gremi de Llibrers de València, la valoració dels danys apunta pèrdues de més d’un milió d’euros, amb deu llibreries afectades, i l’Associació d’Editorials del País Valencià calcula que els danys econòmics ascendeixen a uns 16 milions d’euros a preu de mercat. Però les preocupacions per la indústria i els danys materials es barregen amb històries personals que parlen d’incertesa, ràbia i indignació, tot i que també d'esperança. I n’hem parlat amb alguns dels testimonis.
Hi ha la història de supervivència del Camacuc, la revista infantil en valencià que va ser censurada per Vox l’any 2023 i que ha perdut quaranta anys d’història sota el fang. La seu va quedar totalment destruïda, i es van perdre originals per sempre irrecuperables. Però Joan Escrivà, segona generació i fill d’un dels fundadors, continua al peu del canó i pilota tot sol una publicació convertida en referent per a la cultura i la llengua al País Valencià. “En cap moment hem pensat a tancar; al revés, hem augmentat les subscripcions i tenim més ganes que mai de continuar amb el projecte”, explica. O també el testimoni de la llibreria Somnis de Paper, a Benetússer, a la qual l’Ajuntament ha cedit una parada al mercat municipal perquè pugui continuar l’activitat mentre reconstrueix el seu local, que va quedar totalment arrasat per la gota freda.
🟠 Joan Escrivà, editor de Camacuc: "No els fa falta el desastre de la DANA per acabar amb el català"
Guerra política
A banda del desastre natural, els valencians també han d'observar com es produeix l'enfrontament polític entre el govern de Carlos Mazón i el govern espanyol per la gestió de l'emergència, així com per la celeritat amb què arriben les ajudes als damnificats. Els primers dies després de la DANA, semblava que totes dues administracions anirien plegades, ja que el president valencià va agrair públicament a Pedro Sánchez la seva ajuda. Tanmateix, la DANA s'ha fet servir d'ariet contra l'adversari polític. Més de cent dies després, Mazón continua sent un dels grans assenyalats, i València ha viscut cinc manifestacions multitudinàries exigint-ne la dimissió, l'última aquest mateix dissabte. A més, s'han presentat les primeres iniciatives ciutadanes per denunciar els responsables del desastre davant la justícia, com Mai Més.
El baró popular, que no s'ha reunit amb les associacions de víctimes, ha defugit durant quatre mesos les preguntes sobre què va fer la tarda d'aquell 29 d'octubre, i no ha estat fins aaquesta setmana que ha revelat l'hora exacta a la qual va arribar al CECOPI, a les 20.28 hores, 17 minuts després que s'enviés l'alerta massiva als mòbils. Fins ara, Mazón havia mantingut que havia arribat "a partir de les 19 hores". Amb tot, continua sense aclarir què va fer en les sis hores entre el dinar amb la periodista Maribel Vilaplana, i l'arribada al CECOPI, quan ja hi havia zones inundades i el servei d'emergències estava sobrepassat. Per demostrar la veracitat de les últimes declaracions, la Generalitat Valenciana va filtrar una imatge de les càmeres de seguretat del moment de l'arribada del president valencià.
Malgrat la seva prolongada absència, Mazón insisteix que el dia de la DANA es va produir una "apagada informativa" per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), a la qual atribueix no avisar de la brutal crescuda del barranc de Poio. Tanmateix, la CHX desmenteix el president popular, amb un àudio publicat del president sobre els avisos d'aquell dia. D'altra banda, la Generalitat ha responsabilitzat l'exconsellera d'Interior, Salomé Pradas, de la decisió d'enviar l'avís a la ciutadania a les 20.11 hores, quan ja hi havia desenes de municipis inundats i diverses persones desaparegudes. Els partits de l'oposició, Compromís i PSOE, han reclamat reiteradament la dimissió de Carlos Mazón. Tanmateix, fa només una setmana, les Corts Valencianes van rebutjar exigir la dimissió del president per la seva gestió de la DANA. Així doncs, amb 41 vots a favor i 53 en contra, la proposta de Compromís va quedar tombada.
L'ajuda de les administracions
La lluita per les ajudes de les administracions també és una de les constants dels darrers mesos. La Generalitat Valenciana exigeix constantment més ajudes i rapidesa al govern de Sánchez. De moment, el govern espanyol ha disposat un total de 16.600 milions d'euros. Té 375.882 sol·licituds d'afectats, i ja ha donat 2.204 milions, un 13,2% (del qual més del 9% procedeix del Consorci de Compensació d'Assegurances). Per la seva banda, el govern valencià ha mobilitzat 897 milions en ajudes directes, i ja n'ha pagat 337,7 milions.
🟠 Una parada de llibres en una carnisseria, després de la DANA: "Crèiem que no podríem tornar a començar"
Torcebraç judicial de les víctimes
La indignació dels familiars de les víctimes de la DANA amb les administracions públiques s'ha començat a traslladar als tribunals en forma de denúncies i querelles, que s'estan centralitzant al jutjat d'instrucció número 3 de Catarroja, per a depurar responsabilitats davant les 227 víctimes mortals. La titular del jutjat ja ha avançat en la petició de documentació a la Generalitat sobre com es va desenvolupar la presa de decisions a la reunió del Cecopi, i a la CHX sobre els cabals del barranc de Poio i les preses de Forata i Buseo. A més, la magistrada ha encarregat un informe pericial sobre els danys psicològics ocasionats als familiars de les víctimes.
El sumari de la causa, que recull desenes de testimonis de familiars de víctimes i afectats pel temporal, ha revelat que la majoria de les morts es van produir abans de l'alerta. En concret, l'anàlisi de les denúncies presentades conclou que la majoria de víctimes van morir entre les 19 hores i les 20 hores en baixos, ascensors o mentre intentaven rescatar els seus vehicles dels garatges.
Hi ha diverses associacions que estan ajudant els damnificats en la seva lluita judicial. És el cas de l'Associació de Damnificats de l'Horta Sud, que agrupa 340 persones veïnes de catorze localitats inundades, fonamentalment, per les aigües del barranc de Poio. Aquests damnificats ja han formalitzat una querella davant el jutjat d'instrucció número 9 de València contra la llavors consellera d'Interior, Salomé Pradas, el secretari autonòmic de Seguretat i Emergències, Emilio Argüeso— també va ser destituït—; el director general d'Emergències, Alberto Javier Martín; el subdirector de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta d'Emergències (AVSRE), Jorge Suárez; i la cap d'Emergències, Inmaculada Piles. A més, també va adreçada contra el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo. Per la seva banda, Mai Més València també prepara una querella denunciant la possible comissió d'un delicte d'homicidi imprudent, i assenyalen Carlos Mazón, Salomé Pradas i els membres del Cecopi tant en representació de la Generalitat com del govern espanyol, la delegada a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé; el president de la CHX, i el responsable de l'AEMET a la Comunitat Valenciana, José Ángel Núñez. L'associació sense ànim de lucre SOS Desapareguts també ha reunit 180 familiars de 70 víctimes mortals (també de les registrades a Castella-la Manxa) i espera formalitzar una querella davant l'Audiència Nacional. El Tribunal Suprem ha rebut nou denúncies o querelles relacionades amb la DANA de València, per delictes com l'omissió del deure de socors o homicidi imprudent.