La presència d'Elisenda Paluzie a les Nacions Unides continua beneficiant la causa catalana. L'encara presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana ha participat aquest dilluns i dimarts al Fòrum Regional Europa i Àsia Central 2022 de l'ONU, celebrat a Viena, per denunciar els abusos de l'Estat espanyol contra el poble català i el moviment independentista, que en aquestes darreres setmanes s'ha concretat amb la revelació de l'escàndol del CatalanGate. Segons les informacions compartides pel laboratori de ciberseguretat Citizen Lab, una seixantena de personalitats vinculades al moviment independentista haurien estat espiades durant diversos anys en ple auge del procés, previsiblement per les autoritats espanyoles i el CNI, tot i que aquestes ho han desmentit fins ara.
Paluzie es va adreçar a la sala dues vegades. En la primera ocasió, ho va fer per exposar com el CatalanGate ha afectat la seva organització independentista: "Cinc membres de la nostra organització, jo inclosa, han estat víctimes del programari espia Pegasus utilitzat per les autoritats espanyoles per espiar massivament l'independentisme català". En la segona ocasió, ho ha fet per recordar que l'Estat ha optat per investigar un moviment pacífic de la dissidència política. "Espanya, juntament amb Hongria i Polònia, representen per ara els únics casos d'espionatge estatal dins de la Unió Europea, i creen un precedent perillós no només per a les minories europees, sinó que també per a les minories nacionals d'arreu del món", ha alertat.
Més enllà, la presidenta de l'Assemblea també ha recordat que l'article 2 de la Declaració de 1992 sobre els drets de les persones pertanyents a minories nacionals reconeix que "tots els estats han de prendre mesures per garantir que les persones pertanyents a minories nacionals puguin exercir plenament i eficaçment tots els seus drets humans fonamentals sense discriminació ni desigualtat". A més, ha demanat a les autoritats de l'ONU que desenvolupin un paper més actiu per protegir els drets civils i polítics de la minoria nacional catalana. Altres secretaris nacionals de l'Assemblea també han intervingut per denunciar la persecució de més de 3.300 activistes i representants pacífics catalans per part de les autoritats espanyoles.
Reacció de l'Estat
Les contundents declaracions de Paluzie no han quedat sense resposta. Durant l'acte, s'ha aixecat l'ambaixadora espanyola a Àustria, Cristina Jiménez de Muñana, per interpel·lar la presidenta de l'ANC i afirmar que "els líders polítics catalans van ser jutjats i empresonats en aplicació de la llei espanyola, perquè van infringir la legislació”. La resposta de Paluzie ha estat immediata, que ha rebatut que "quan l'any 2019 el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l'ONU va demanar l'alliberament immediat dels presos polítics catalans, va remarcar que l'organització d'un referèndum d'autodeterminació no és delicte segons la legislació espanyola, i que el seu empresonament implicava una vulneració dels seus drets". A més, també ha denunciat les declaracions de la ministra de Defensa, Margarita Robles, que va justificar l'espionatge a l'independentisme la setmana passada.