Després que el passat 9 de desembre Societat Civil Catalana (SCC) es reunís amb el màxim representant de Justícia de la Comissió Europea, el comissari Didier Reynders, per parlar de la situació política a Catalunya, l'Assemblea ha informat aquest dilluns que també ha sol·licitat una trobada. Ho ha fet la presidenta de l'entitat, Elisenda Paluzie, a través d'una carta en la qual s'ha ofert a exposar-li "el punt de vista del moviment pacífic i democràtic per la independència de Catalunya" i "denunciar les accions repressives de les autoritats espanyoles contra activistes i representants electes catalans, així com aportar informació real sobre els beneficis del sistema d'immersió lingüística catalana a l'educació".
A través d'un comunicat, l’Assemblea ha recordat que la seva és una organització de la societat civil inscrita al Registre de transparència de la UE -a diferència de SCC-, i ha reivindicat que "ja és hora que s’escolti l’independentisme, ja que no s'han celebrat reunions entre la Comissió i representants de la societat civil catalana des del referèndum de l'1 d'octubre de 2017".
Deixa en evidència SCC
A la carta, Paluzie no s'atura aquí i alerta les autoritats europees que "SCC va ser fundada i finançada per polítics i empreses espanyoles amb l'objectiu de crear una aparent mobilització popular contra la independència de Catalunya". Paluzie ha esmentat la denúncia feta pel president Carles Puigdemont també a través d'una carta en què denunciava que la plataforma espanyolista no està inscrita al Registre de Transparència de la UE i "manté els seus comptes opacs".
Paluzie també ha recordat els vincles de SCC amb l'extrema dreta, com ho són que va ser fundada pel portaveu i eurodiputat de Vox Jorge Buxadé i l'escriptor Javier Barraycoa, "qui va presentar un llibre a la seu d'un partit neonazi". També ha assenyalat el seu president, Ramon Bosch, que "va publicar vídeos amb contingut d'ideologia d'extrema dreta sota un pseudònim i va acudir a un homenatge al cop d'Estat del dictador Francisco Franco".
La denúncia contra l'Estat
A la seva missiva, Paluzie ha recordat al comissari els missatges de preocupació de diversos organismes i ONG internacionals davant la violència policial desproporcionada de l'Estat espanyol contra activistes pacífics, i la persecució judicial de líders civils i polítics catalans, així com d'activistes i càrrecs públics. A més, li ha recordat el fet que Jordi Sànchez, l'expresident de l'entitat, va ser empresonat per convocar mobilitzacions pacífiques; i que la també expresidenta de l’organització i després presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va ser empresonada per permetre un debat a la Cambra en relació al referèndum d'independència.
En aquest sentit, Paluzie també ha destacat que el sistema d'immersió compta amb un gran reconeixement internacional, com ara el del relator especial de les Nacions Unides per a les minories, Fernand de Varennes, que el març del 2020 va apel·lar a les autoritats espanyoles per tal d’evitar la reducció de l’ensenyament en català, i va demanar que respectessin els drets dels parlants de llengües minoritàries a l’Estat espanyol. De Varennes també li va recordar que la sentència del Tribunal Suprem espanyol d'imposar el 25% de la llengua castellana a les escoles catalanes va en contra de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries.
"La manca d'actuació de la Comissió Europea davant les violacions de drets de l'Estat espanyol, qualificant-ho sempre d''assumpte intern' i defugint les seves responsabilitats, només fa que erosionar el respecte i la protecció dels drets humans a tota la Unió", ha alertat l'organització independentista. "A diferència d'organitzacions amb vincles amb l’extrema dreta espanyola com SCC, l'independentisme català ha demostrat repetidament el seu compromís amb els drets humans i la democràcia. Per aquests motius, a la seva carta, Paluzie ha sol·licitat una reunió al comissari el més aviat possible, a fi de poder fer arribar el punt de vista i posicionaments de l’independentisme cívic sobre aquestes qüestions", ha informat.
Imatge principal: la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, a la manifestació del 3-O del 2021 / Foto: Sergi Alcàzar