Un ancià amb demència i símptomes compatibles amb Covid va ser traslladat múltiples vegades al llarg de dos mesos de la seva residència a diversos centres sociosanitaris, confinat en habitacions petites, sense contacte amb la família. És només un exemple de l'allau de denúncies que el Síndic de Greuges ha tramitat durant el 2020. L'any de la pandèmia ha batut el rècord històric de queixes rebudes. Per primera vegada s'han superat les 11.000. Així ho indica l'informe anual que en nom d'aquesta institució presentarà Rafael Ribó aquest migdia al Parlament i al qual ha tingut accés ElNacional.cat.

L'accés a la salut, les desigualtats en l'educació, el patiment de la gent gran a les residències, l'empobriment del treball i l'emprenedoria i l'emergència de l'habitatge són les mancances principals recollides pel Síndic. El fet que la pandèmia s'hagi colat per tots els porus de la societat ha fet que el perfil de les persones que han sol·licitat ajuda sigui molt més variable. Ara bé, com sempre, el volum més gran de queixes es concentra en els col·lectius més vulnerables. Al capdavant, les dones, que pateixen una situació de desigualtat pel repartiment desigual de les tasques de cura, ja sigui d'infants o de persones dependents. 

Com els pitjors anys de l'última crisi

El gruix de les actuacions iniciades s'ha concentrat en matèria de polítiques socials, que han representat el 40% de les intervencions, xifres comparables als pitjors anys de la crisi de la passada dècada, els anys 2011 i 2012. Des de l'any 2015, quan va començar-se a estabilitzar la situació econòmica derivada de la crisi del 2008, el Síndic no havia tingut tanta feina. 

La pandèmia i conseqüent declaració de l'estat d'alarma, amb mesures de reducció de la mobilitat i confinament, han representat la columna vertebral de les desenes de milers d'intervencions que ha hagut de fer el Síndic. Concretament destaquen els retards en l'atenció sanitària, tant per l'ajornament d'operacions com en el desgavell informatiu a l'hora de donar indicacions a infectats i contactes estrets, el drama a les residències o les complicacions econòmiques de treballadors i autònoms que, en molts casos han provocat que les famílies no puguin arribar a pagar el pis. 

Durant la primera fase de l'estat d'alarma, el Síndic va traslladar a les institucions la necessitat de millores a curt i mitjà termini. Mesos després, constata que no s’han dut a terme, raó per la qual crítica la gestió de les successives onades.

La rutinària restricció de drets

Davant d'aquesta constatació, insisteix que cal garantir immediatament els recursos humans i materials necessaris per afrontar una nova crisi sanitària. I a mig termini, reclama un enfortiment pressupostari en matèria de salut i benestar que equipari Catalunya amb el percentatge en el PIB dels països del nord d'Europa. Ribó exigeix, a més, un pla estratègic de salut que inclogui, com a mínim, inversió en infraestructures necessàries, política de recursos humans que afavoreixi la dedicació exclusiva del personal sanitari, programes de renovació d’aparells i de maquinària dels centres d’acord amb la innovació tecnològica, potenciació de la recerca, prevenció i vigilància epidemiològica i enfortiment de l’àmbit de la salut pública. A més, el Síndic urgeix a revisar el model residencial, que ha quedat en entredit arran de la crisi de la Covid. 

Pel que fa al dret a l'educació, destaca l'impacte que la pandèmia ha tingut en els infants i, en aquest sentit, destaca la necessitat de garantir que el curs 2020/2021 sigui presencial, malgrat els reptes que pugui implicar. 

La conclusió, doncs, és que "en el marc dels successius estats d’alarma s’han restringit drets i llibertats fonamentals, com ara el dret de reunió o la llibertat de moviments, amb el legítim objectiu de protegir la salut pública". És per això que el Síndic alerta que "cal ser molt curós i vigilar amb zel aquestes limitacions de drets, que han de ponderar amb tot el rigor els drets en joc amb la necessitat de les mesures de restricció".