La consellera de Salut, Olga Pané, ha assegurat que promourà el català entre els professionals de Salut per tal que "es parli la llengua del pacient". "Si deixem de parlar català en el sistema sanitari anirà perdent espai. És un àmbit que hem de defensar i promoure", ha dit Pané en la seva primera compareixença a la comissió de Salut del Parlament. De fet, ha explicat que Salut intensificarà els recursos per aconseguir que els professionals que, molts cops s'han d'importar, es puguin dirigir de "forma clara i correcte" als nostres pacients.
Pané ha fixat aquest dimarts les prioritats de la nova conselleria, entre les quals hi ha que la ciutadania pugui accedir a l’atenció primària en 48 hores. Pané també ha proposat reorientar les intervencions dels centres de salut mental infantil i juvenil perquè surtin “de les quatre parets” i vagin a les escoles i els barris. Un altre dels reptes és donar prestacions de dentista a persones amb discapacitat intel·lectual o d’extremitats superiors abans de 2025. Pané ha demanat als polítics treballar conjuntament per garantir la sostenibilitat del sistema sanitari i arribar al 7% del PIB per a Salut.
Pané ha començat agraint la tasca dels seus predecessors i ha acabat recordant Ernest Lluch, gran impulsor de la sanitat pública i universal a l’estat espanyol, quan l’any que ve farà 25 anys del seu assassinat. La consellera ha tornat a parlar, com va fer en el traspàs de carteres amb Manel Balcells, d’una feina de “relleus” per millorar la sanitat catalana.
Ara ella és qui té el testimoni i ha deixat clar que cal “posar en marxa reformes” per millorar la sostenibilitat del sistema sanitari de cara als pròxims anys i davant de grans reptes com l’envelliment de la població i l’emergència climàtica, que exposa els ciutadans a més contaminació i altes temperatures, amb un impacte directe en la salut.
Pané demana a l’oposició “cooperar” per millorar la sanitat i garantir-ne la sostenibilitat
La consellera ha assegurat que mantindrà allò que funciona, però ha afegit que cal “canviar” allò que grinyola. “Si no ho canviem, no només deixarem (a les futures generacions) un planeta fet una desgràcia, sinó també un sistema de salut del qual no podran gaudir amb les mateixes garanties”, ha deixat clar. Pané ha demanat a tots els grups polítics “cooperar”. “El primer que faré és reunir-me amb tots vostès”, ha dit. També ha parlat d’implicar a tothom, des dels ajuntaments als propis pacients, per millorar el que és un “bon sistema” de salut, però que afronta problemes com el de la sostenibilitat econòmica. Aquest problema s’evidencia en la diferència que hi ha any rere any entre el pressupost i la despesa de la conselleria. El 2024, el gap entre el pressupost i la diferència prevista és de prop de 2.800 milions d’euros.
Per reformar el sistema, Pané no vol “més documents”, ja que, ha advertit, ja se n’han aprovat diversos en els darrers anys, com els dels diferents pactes nacionals de salut. La consellera vol posar fil a l’agulla i un dels objectius és destinar el 7% del Producte Interior Brut (PIB) de Catalunya a Salut (ara és el 5,7% segones les dades que ha exposat).
Accessibilitat i atenció integrada
Una de les principals intervencions que vol endegar la consellera és enfortir l’atenció primària i aconseguir que el 90% dels ciutadans hi tinguin accés en 48 hores. Ara, el 64% té visita al metge de família en menys de cinc dies. La consellera ha exemplificat que si els ciutadans no poden accedir al CAP, van a urgències dels hospitals “el tercer dia”. Pané ha advertit que s’està perdent la longitudinalitat (la relació continuada entre el metge i la infermera i el pacient i que té un impacte positiu en la salut). La consellera ha remarcat que cal donar continuïtat als professionals al mateix lloc de treball i pensar en l’“equip”, format per infermeres i altres perfils més enllà del metge de família.
Una altra dada que ha donat és sobre les llistes d’espera quirúrgiques: el temps d’espera mitjà per a una operació se situa ara en 150 dies. Un altre dels objectius és aprovar la Llei de creació de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària per millorar la coordinació entre els serveis sanitaris i socials i la seva efectivitat. “Sigui amb les llistes d’espera, sigui l’actuació més o menys descoordinada, avui dia el 32% dels ciutadans s’han buscat una pòlissa privada i a Barcelona un 40%”, ha avisat.
Salut mental: començar per a infants i joves
La consellera ha posat el focus en la salut mental de la població en general, però sobretot dels infants i joves. El 5,4% dels nens i adolescents catalans han estat atesos en un centre de salut mental, ha indicat Pané, que també ha recordat els que estan esperant a tenir visita. Per això una de les prioritats és reorientar les intervencions dels centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) i reforçar l’atenció a l’entorn natural dels infants, com és la casa, l’escoles, les places o els espais esportius.
Salut bucodental
La titular de Salut ha observat que un dels àmbits amb més desigualtats és en la salut bucodental i ha assenyalat que volen arribar a les persones en situació de vulnerabilitat. En aquest sentit, ha avançat que desplegaran prestacions odontològiques a persones amb discapacitat intel·lectual i d’extremitats superiors abans de finals del 2024.
Salut pública per a les pròximes epidèmies
Un altre àmbit prioritari, sobretot pel que fa a la prevenció, és en salut pública. Pané vol desplegar l’Agència de Salut Pública de Catalunya. També, implementar una xarxa d’intel·ligència epidemiològica, amb universitats centres de recerca, agents de salut pública locals i altres administracions, per estar preparats per a les “properes epidèmies”. Després de la pandèmia de la covid-19, Pané ha deixat clar que la pregunta no és si hi haurà noves epidèmies o pandèmies, sinó “quan”.
Els professionals
La consellera ha assegurat que també cal cuidar els professionals amb diverses actuacions, algunes endegades en els darrers anys, com l’harmonització de les condicions laborals. En aquest àmbit, també potenciaran el català com a llengua vehicular al sistema sanitari. Altres reptes que ha situat són una agenda verda en la sanitat, que genera molts residus no reutilitzables a un ritme “insuportable” per al planeta. També ha parlat de la transformació digital, la innovació i el rendiment de comptes amb criteris clínics.
Junts denuncia l'infrafinançament crònic
El diputat de Junts Jordi Fàbrega ha dit "compartir bona part del diagnòstic" fet per Pané, però ha assegurat trobar a faltar explicacions sobre "com" es tiraran endavant les mesures. En aquest sentit, el diputat de Junts ha dit que no es podran fer si no s'acaba amb "l'infrafinançament crònic" de Catalunya. D'altra banda, Fàbrega ha dit que cal garantir una "assistència sanitària digna" i ha mostrat “preocupació” del seu partit pel “sucursalisme” del Govern amb Madrid. "Sense sobirania real sempre anirem coixos", ha insistit. Fàbrega també ha preguntat Pané sobre el seu posicionament respecte a la presència de pediatres als CAP, una qüestió que també han plantejat la majoria de representants de la resta de partits.
ERC posa sobre la taula la "sobirania fiscal"
El diputat d'ERC Juli Fernàndez ha dit que el "context" polític planteja un "escenari d'oportunitat" perquè "el sistema tingui els recursos necessaris" a través de la "sobirania fiscal". Fernàndez també ha posat sobre la taula el "repte" de l'envelliment, l'harmonització de les condicions laborals dels professionals i la incorporació de nous rols professionals al sistema, i ha defensat "ampliar" el pla per garantir l'accés als productes menstruals.
El PP critica la "manca de mesures" i els Comuns recorden l'acord d'investidura
Al seu torn, el diputat del PP Hugo Manchón ha demanat que es fixi la sanitat com a "prioritat real" i ha lamentat que la consellera no hagi aportat "més concreció" sobre les mesures que vol tirar endavant. "Hem de passar dels anuncis als fets", ha dit tot remarcant que "hi ha recursos, però s'han de saber gestionar".
El diputat dels Comuns David Cid ha apuntat que l'acord d'investidura situa un "horitzó de futur i una oportunitat de país". Cid ha dit que el seu grup situa l'atenció primària com a "element central del sistema" i ha remarcat que en l'àmbit que tindran més diferències és en el model. "Tenim més recursos que mai i el sistema està més tensat que mai", ha dit el representant dels comuns, que ha reivindicat també l'equiparació de les condicions laborals dels professionals.
La diputada de la CUP Laia Estrada ha dit compartir la “radiografia” del sistema sanitari català, però ha apuntat que el problema és un "model pensat per afavorir el lucre". Estrada ha apuntat que el sistema està "ferit" per les retallades i que els efectes de la pandèmia i les retallades no han "revertit". "Els treballadors i usuaris estan al límit", ha dit la representant de la CUP, que ha defensat que "falten professionals". La diputada de la CUP també ha preguntat a la consellera si garantirà que hi hagi pediatres als CAP.