Una de les formes de desgastar un govern és reprovant i demanant les compareixences dels seus consellers davant de qualsevol crisi. Ho va fer el PSC amb el president Pujol, CiU amb els presidents Pasqual Maragall i José Montilla, el PSC amb els presidents Mas i Puigdemont o Ciutadans amb el president Torra. Per aconseguir-ho, l'oposició ha de tenir una majoria i aconseguir que l'executiu es quedi en minoria. Un exemple és com, quan Junts per Catalunya va marxar del Govern d'Aragonès, el més dèbil de la història amb 32 diputats, va aconseguir reprovar fins a dos consellers gràcies a la pinça que feien la passada legislatura amb el PSC. Aquests dos consellers van ser el de Drets Socials, Carles Campuzano, o el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena que, curiosament, són tots dos exmembres dels espais polítics de Junts per Catalunya i PSC.
Un altre exemple de com desgastar un govern és obligant-lo a canviar de postura, tal com va aconseguir el PSC amb l'extitular de Territori, Juli Fernández, durant la passada legislatura. Els socialistes, aleshores com a principal grup de l'oposició i negociant els pressupostos, van aconseguir que els republicans acceptessin la B-40, la carretera entre Sabadell i Terrassa que l'aleshores conseller, exalcalde de Sabadell, no acceptava. Això va provocar uns mesos més tard la seva destitució per part del president Aragonès.
Ara bé, què ha fet Junts per Catalunya fins ara com a principal grup de l'oposició? Què ha aconseguit? El cas és que les majories actuals són més aviat complexes per als juntaires, tenint en compte que no hi ha una majoria absoluta independentista, ni sobiranista, els partits d'esquerres tenen majoria absoluta i el PSC suma amb els seus socis d'investidura. Per tant, les possibilitats que té Junts per desgastar l'executiu serien sumant partits independentistes amb algun partit de la dreta espanyolista (PP o Vox). De fet, és el que va passar en la primera gran ensopegada parlamentària del Govern: la reprovació i petició de cessament de la 'superconsellera' Paneque.
La petició de cessament a Paneque, la primera gran crisi de Govern
La titular de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu del Govern d'Illa ha estat la primera consellera assenyalada pel Parlament en aquesta legislatura a causa de la crisi sistemàtica de Rodalies. Els juntaires, en aquest punt, van aconseguir el vot favorable de PP, Vox, CUP, Aliança i la diputada del Jovent Republicà, Mar Besses (68 diputats), amb l'abstenció d'Esquerra Republicana. De retruc, el Parlament també va reprovar els expresidents de Renfe, Isaías Taboas i Raül Blanco, va demanar la dimissió dels actuals responsables d'Adif i Renfe i també va reprovar el ministre de Transports, Óscar Puente. Un ple que Junts per Catalunya va considerar com una clara victòria en el seu xoc amb els socialistes, malgrat que les propostes de resolució no siguin d'obligat compliment.
L'oposició de Junts per Catalunya no es queda només aquí. El partit de Carles Puigdemont denuncia sistemàticament la "desnacionalització, la manca d'ambició i l'espanyolització" del Govern de Salvador Illa, juntament amb el seu “doblegament” davant de Madrid". “Illa no es pot amagar més temps rere l’estratègia de l’anestèsia. S’ha convertit en una barreja d’espanyolització i incompetència. Es parla de normalització i en realitat existeix espanyolització", són alguns mantres que la portaveu parlamentària i el portaveu de Junts, Mònica Sales i Josep Rius, reciten gairebé cada dilluns i dimarts en les rodes de premsa.
Niubó i Duch, els primers assenyalats
Amb tot, els juntaires ja van començar la seva oposició al Govern d'Illa a través de la fiscalització de l'acord entre PSC i ERC i amb les crítiques als nomenaments de consellers i alts càrrecs. Els primers consellers que assenyalava Junts per Catalunya són la d'Educació, Esther Niubó, i el de la Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch. Els juntaires denunciaven que Niubó és partidària d’aplicar el 25% de castellà a l’escola, mentre que Duch és un "clar perfil espanyolista". Amb tot, Sales també remarcava la quantitat de conselleries que hi havia, assegurant que seria un executiu amb "més conselleries que ambició política". Juntament amb Paneque, Niubó ha estat una de les conselleres que ha rebut de valent per part dels juntaires, començant per la crisi dels més de 31.000 alumnes d’FP amb problemes en l’assignació de plaça o ara amb els canvis en el currículum del batxillerat.
Una altra de les carpetes que ha tocat Junts per Catalunya són els pressupostos que, internament, ha liderat el diputat i vicepresident del partit, Antoni Castellà. Tot i que els juntaires només van mantenir una reunió el passat novembre amb la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, Castellà, darrerament, ha obert la porta a negociar-los si l'executiu els porta a la cambra catalana i negocien una rebaixa fiscal per a la classe mitjana. De fet, els juntaires també han aconseguit que el Parlament hagi constatat en més d'una ocasió l'incompliment de Salvador Illa d'aprovar els pressupostos abans de l'1 de gener, tenint en compte que ERC reclama avenços en els acords d'investidura abans d'aprovar uns comptes. Aquesta és la principal carpeta amb la qual els juntaires han collat la consellera Romero.
Parlon i Martínez Bravo, assenyalades per Junts
La consellera que Junts també ha volgut collar és la titular d'Interior, Núria Parlon. Els juntaires ja van començar la legislatura demanant la seva compareixença pel dispositiu dels Mossos d'Esquadra amb el retorn del president Puigdemont, però la carpeta més calenta amb la qual l'oposició ha volgut fer sang és la incorporació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil al servei d'emergències 112. De fet, fins i tot es va dur a terme un ple monogràfic, on el PSC es va aliar amb el PP i Vox per evitar que el Parlament denunciés aquests acords de la Junta de Seguretat. El Govern, en aquesta reunió amb el Ministeri, va posar en pausa el control dels Mossos d'Esquadra a ports i aeroports, un element corregit pel president Illa durant el ple monogràfic d'emergències el passat gener per acontentar ERC. Una altra de les carpetes calentes a Interior i que Junts ha volgut fiscalitzar és la gestió de l'autopista AP-7, arran de l’accident que es va produir el passat febrer a l’AP-7 a l'altura de l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp). Els juntaires van demanar el cessament immediat del director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, i de la directora del 112, Irene Fornós, tots dos militants d'Esquerra Republicana i que encara segueixen a l'executiu. Tot i que el Govern havia de cessar Lamiel, tal com va avançar El Nacional.cat, a última hora ho va paralitzar.
La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, també ha rebut de valent per part de Junts per Catalunya. Els motius? La crisi a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) i que la titular de Drets Socials viu la meitat de la setmana a Madrid. En el cas de la DGAIA, la conselleria va destituir fa unes setmanes la ja exdirectora general, Isabel Carrasco, juntament amb el seu subdirector, Joan Mayoral. Des de fonts oficials del Departament s'ha apuntat que és una decisió que s'havia pres des de feia setmanes, però d'altres apunten que són més aviat per desavinences internes, tenint en compte que Carrasco havia agafat les regnes d'una de les carpetes més delicades de la conselleria (gestiona fins a 19.000 menors, 9.000 dels quals estan separats dels pares per protecció) només sis mesos enrere. Els juntaires han demanat la compareixença de Bravo, així com la de l'excúpula de la DGAIA perquè donin explicacions. "Aquest desgavell d’alts càrrecs que marxen o que són destituïts demostra que aquest Govern no funciona. Sota l’aparença d’una falsa normalitat, aquesta és la realitat del Govern”, deia la portaveu de Junts al Parlament, Mònica Sales.
Els cessaments a la DGAIA també arriben en un moment delicat per a aquest òrgan. I és que la Sindicatura de Comptes va concloure que la DGAIA va prorrogar diversos contractes sense haver signat cap document de pròrroga, malgrat que es van continuar prestant els serveis durant l'època del conseller El Homrani (ERC). També va concloure que es va fer servir reiteradament el procediment d’emergència en la contractació dels serveis el 2017 i el 2018 sense que es complissin els motius recollits legalment, juntament amb el fet que es van incloure modificacions del règim econòmic que van comportar una alteració significativa dels contractes originals. Per això, els juntaires van demanar la compareixença de l’exdirector general de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) Ricard Calvo; la compareixença de l’exconseller de Treball, Afers Socials i Famílies Chakir El Homrani; l'exsecretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta; i l'exsecretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Oriol Amorós.
Fiscalització al 'sottogoverno'
El grup parlamentari presidit per Albert Batet també ha fiscalitzat els nomenaments del sottogoverno, com el d'Alfons Jiménez, parella de la consellera de Territori, Transició Ecològica i Habitatge i portaveu, Sílvia Paneque, com el seu cap de gabinet. De fet, els juntaires es podrien atribuir una victòria en aquest sentit, ja que Jiménez va decidir renunciar al càrrec. En una carta enviada al president Illa i a la consellera Paneque, Jiménez reivindicava la seva trajectòria professional i enviava una acusació directa a Junts per Catalunya, sense mencionar-lo: "Tenen únicament la voluntat de fer mal al Govern". Els de Puigdemont també es posaven les mans al cap pel nomenament de la germana de Jaume Collboni, Yolanda Collboni, com a assessora en projectes transversals del Departament de la Presidència. "Considerem que són dos casos evidents de nepotisme i lamentem aquesta pràctica gens exemplar", asseguraven els juntaires.
L'última crisi que ha tingut el Govern, precisament, també va relacionada amb el sottogoverno. I és que l'executiu d'Illa ha destituït aquesta setmana el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Cristopher Daniel Person, després de negar-se a anomenar "Catalunya Nord" en la seva compareixença al Parlament de Catalunya. Això va provocar que els partits independentistes demanessin la seva destitució. Tot i que inicialment l'executiu s'hi negava, finalment, el Govern ha assegurat que ha plegat per "motius personals".