Que la llengua catalana no passa per un bon moment no és un secret. Els partits estan fent les primeres passes per intentar protegir-la a les escoles, encara que la comunitat educativa creu que la llei no serveix per evitar aplicar la sentència del 25% de castellà a les aules. També preocupa especialment el seu ús social, ja que de cada cop menys persones l'empren tot i saber-lo en les seves relacions personals, d'amistat o d'oci. En aquest sentit, una de les principals entitats per la defensa del català, Plataforma per la Llengua, ha volgut posar la lupa en l'ús de la llengua a nou grans superfícies de territoris de parla catalana arreu dels Països Catalans. D'aquestes, només 3 "mereixen aprovar pel que fa a la seva actuació lingüística, i ho fan amb un aprovat just", indica l'entitat en un comunicat, en referència a FNAC, Flying Tiger i Decathlon. Aquest estudi s'ha fet a partir de les valoracions dels usuaris de la CatalApp, l'aplicació de la Plataforma per avaluar l'atenció lingüística dels establiments comercials.


A través d'aquesta aplicació, els usuaris valoren des dels seus telèfons mòbils l'atenció oral, escrita i virtual dels establiments comercials, i la puntuen en una escala d'entre 0 i 4. Les empreses FNAC, Flying Tiger i Decathlon, amb una valoració mitjana que tot just supera el 2 són les úniques que tenen una actitud lingüística que supera l'aprovat. Amb tot, suspenen no en algunes categories, concretament FNAC i Decathlon en atenció virtual. A més, Flying Tiger i FNAC, no tenen la pàgina web en català, i Decathlon, tot i que la hi té, no és de fàcil accés. La Plataforma, expliquen, "s'ha adreçat més d'una vegada a aquestes tres empreses per demanar-los que incorporin el català a la web", però les peticions, malauradament, encara no han donat fruit. A més, tant Flying Tiger com Decathlon també han estat denunciades per incompliments reiterats del Codi de consum de Catalunya, ja que no etiqueten els seus productes en català.

Sense etiquetatge en català 

A la part mitjana del rànquing de grans superfícies, se situen tres empreses que, s'atansen a l'aprovat, però no hi arriben. Són: MediaMarkt, Ikea i Bauhaus, que han obtingut un 1,93, un 1,91 i un 1,82, respectivament, que aproven només únicament en una categoria: l'atenció escrita. No obstant això, de les tres, solament Ikea té la web en català i etiqueta alguns productes en català. Les altres dues no l'inclouen a l'etiquetatge ni als manuals d'ús.

Finalment, a la part baixa de la taula, trobem El Corte Inglés, Leroy Merlin i Bricomart: "Són les empreses menys responsables lingüísticament, i totes tres treuen una nota molt baixa tant en l'atenció oral com en l'escrita i la digital", detallen des de l'entitat.  El Corte Inglés és l'empresa que ha aconseguit més valoracions a l'aplicació (192) i suspèn amb un 1,26, sense arribar a l'aprovat en cap de les tres categories. L'empresa, com Leroy Merlin i Bricomart, no etiqueta els productes en català ni l'inclou al web, tot i que des de Plataforma per la Llengua asseguren que hi han contactat sovint per exigir-ho.

Valoracions "catastròfiques"

Al País Valencià, les Illes Balears i Andorra, les valoracions dels establiments són, adverteix l'entiat "catastròfiques". "Els resultats no es poden extrapolar directament a l'atenció en català del conjunt d'establiments d'aquests territoris i, en el cas d'Andorra, a més, poden ser fins i tot poc representatius per entendre la situació de la llengua al comerç, perquè, de les nou superfícies, només hi té presència la FNAC", lamenten.