El papa Francesc ha evitat el titular que el seu entrevistador, Carlos Herrera, li volia treure sobre el procés independentista català i ha estat sibil·lí en el seu posicionament: "Per mi és clau en aquest moment, en qualsevol país que hi ha aquesta mena de problemes, preguntar-se si s'ha reconciliat amb la seva pròpia història", ha dit en declaracions a la Cadena Cope. I afegeix des del Vaticà: "No sé si Espanya s'ha reconciliat amb el segle passat". Així doncs, per tal d'evitar que les seves paraules anessin cap a un bàndol o un altre, el Papa recorre a principis religiosos: "S'ha d'entrar en un procés de diàleg i reconciliació".
Aquesta premissa la confronta amb tot allò que resta en aquest procés: "Les ideologies destrueixen". Una idea que segueix la mateixa línia que les declaracions anteriors que havia fet sobre els nacionalismes: "El sobiranisme és una exageració que sempre acaba malament". Malgrat tot, el Papa evita implicar-se en primera persona per la causa: "Per una sèrie de particularitats, són els espanyols qui han de jutjar" les aspiracions independentistes. En el context actual, el cap de l'Església catòlica recorda que ja hi ha precedents independentistes a Europa, com Kosovo, que "s'està refent i encara està en procés". Un país que ha lloat mentre que Espanya continua sense reconeixe'l.
Per tot plegat, tira pilotes fora a l'hora de premiar una posició o l'altra: "La unitat nacional és una expressió fascinant, però mai es produirà sense la reconciliació dels pobles". L'única recepta que el Papa dona per al reiterat diàleg de què parla és "tirar endavant la història com a germans i no enemics, o aquesta mena d'inconscient deshonest que em fa jutjar l'altre com a enemic històric".
La lluita contra la pederàstia
Més enllà d'assumptes que no impliquen el Vaticà directament, com l'independentisme, la crisi climàtica o l'Afganistan, el Papa Francesc ha parlat dels escàndols que no paren de multiplicar-se sobre els casos de pederàstia dins l'Església. Evitant l'autocrítica, s'ha centrat en dos aspectes: la lloança al cardenal Sean O'Malley i una denúncia internacional perquè els governs reaccionin davant la pornografia infantil. Primer ha lloat la figura d'O'Malley, la seva valentia i tota la feina que va començar a exercir ja des d'abans de ser arquebisbe de Boston per lluitar contra aquests abusos: "La Comissió de Defensa de Menors, que va ser invenció d'ell, avui està funcionant. Crec que les coses s'estan fent bé. De fet, s'ha progressat i cada vegada es progressa més".
I també ha donat un missatge que va més enllà de la seva institució: "Ara, és un problema mundial i greu. Jo em pregunto de vegades com certs governs permeten la producció de pedopornografia. Que no diguin que no se sap. Amb els serveis d'intel·ligència se sap tot. Un govern sap qui, dins el país, produeix pedopornografia. Per a mi aquesta és de les coses més monstruoses que he vist". El passat mes de juny es va dur a terme la revisió del Codi de Dret Canònic, la primera en quaranta anys, que especifica clarament les regles eclesiàstiques i les sancions contra els abusos sexuals a menors d'edat i adults vulnerables. A tall d'exemple, només l'Església espanyola ha admès 220 casos en els darrers vint anys.
L'entrevista d'aquest matí des del Vaticà també ha servit per tancar els rumors sobre la seva salut. El Sant Pare ha manifestat que, gairebé dos mesos després de la intervenció per un problema intestinal, porta una vida "totalment normal", pot "menjar de tot" i mantenir la seva agenda frenètica: "Avui tot el matí en audiències, tot el matí ", recalcava. Una agenda que el portarà també de viatge per Eslovàquia i Hongria aquest mes de setembre, el 34è del seu Pontificat. I qüestionat sobre l'exercici del seu càrrec, nega que s'hagi plantejat renunciar-hi: "A mi ni em va passar pel cap. No sé d'on han tret que jo anava a presentar la meva renúncia".