El papa Francesc ja va alertar el 2014 sobre la presó preventiva com una “forma contemporània de pena il·lícita oculta, més enllà d’un vernís de legalitat”, en particular “quan de forma abusiva procura un avançament de la pena, prèvia a la condemna, o com a mesura que s’aplica davant la sospita més o menys fonamentada d’un delicte comès”.
El Sant Pare va llançar aquest toc d’atenció davant d’una delegació de l’Associació Internacional de Dret Penal. Francesc assenyalava després que aquesta situació és "particularment greu" en països i regions del món on el nombre de presos sense condemna supera el 50% del total de la població reclusa.
Aquest document no ha passat desapercebut als bisbes catalans. El Papa va aprofitar aquella intervenció per reclamar “cautela” amb aquest tema, tant pel que fa a les condicions en què es troben els reclusos, com pel “greu problema” que representen els “reclusos sense judici, condemnats sense que es respectin les normes del procés”.
La conclusió del Sant Pare, després de fer repàs a diferents situacions que planteja l’aplicació de las penes és que els Estats no estan habilitats jurídicament o de fet “a subordinar el respecte de la dignitat de la persona humana a qualsevol altra finalitat”. “El respecte de la dignitat humana no només ha d’actuar com a límit de l’arbitrarietat i els excessos dels agents de l’Estat, sinó com a criteri d’orientació per perseguir i reprimir les conductes que representen els atacs més greus a la dignitat i integritat de la persona humana”, conclou.