Tancar cercles (o no). La família Reparaz posava avui un punt i a part a una "història romàntica" que va començar fa uns 14 anys. Després de batallar sense pausa amb el govern espanyol i les seves negatives perquè els fos retornada la documentació del seu avi, Gonzálo de Reparaz, custiodiada per l'arxiu de Salamanca el juliol del 1939, i d'aconseguir recuperar-la el passat 4 de novembre, els Reparaz —com ja avançava ahir El Nacional— han unit la documentació de pare i fill a l'Institut Cartogràfic i Geogràfic de Catalunya, on ja es trobava des del 2005 la documentació de Gonzalo de Reparaz fill.
Dos dels tres fills de Gonzalo de Reparaz fill viatjaven avui a Barcelona per donar a l'Institut l'arxiu de l'avi. Un d'ells, María del Carmen Reparaz, la neta incansable que no ha parat fins a recuperar allò que pertanyia a la seva família, venia acompanyada també de la seva filla, l'Almudena, que ha viatjat des de Lima per estar amb els seus en un moment tan important de la seva vida. El tercer germà s'ha hagut de quedar a França —on resideix amb Marie Elaine, l'altra germana— per motius de salut.
El conseller de Territori, María del Carmen Reparaz, Maria Elaine Reparaz, Almudena Reparaz i Pep Cruanyes. / MEM
A l'acte, marcat per un ambient totalment familiar i emotiu, i presidit pel conseller de Territori, Josep Rull, també l'acompanyava el seu advocat Josep Cruanyes, figura clau en la història d'aquesta lluita per recuperar uns documents requisats per la Delegació de l'Estat per a la Recuperació de Documents, el mateix any que Reparaz pare moria pensant que mai més no els tornaria a veure.
Visiblement emocionat, Cruanyes —que ha portat aquest cas durant tots aquests anys de manera totalment altruista i havent d'assumir algunes despeses— començava el seu discurs posant de manifest que "en aquest moment em venen molts records i molts sentiments d'aquest procés".
Un procés que va començar quan María del Carmen havia tancat l'etapa de classificar la documentació del seu pare, també una figura clau a Catalunya, i el 2005 es va adonar que hi havia un altre arxiu. Era el del seu avi.
"Estic emocionada", relatava María del Carmen a El Nacional, posant damunt la taula que "han estat tants anys, que pensava que aquest moment mai no arribaria i ara ja s'ha acabat".
María del Carmen de Reparaz llegeix una carta del seu germà que no ha pogut venir per motius de salut. / MEM
Les traves de l'Estat
Encara "sorprès", Cruanyes s'ha lamentat que l'Estat "sotmetés una llei a si l'administració reconeix aquest dret o no", que és precisament amb el mur amb què es van topar durant tots els anys de reclamació dels documents.
La Comunitat de Madrid els va denegar el retorn; també va fer-ho el Ministeri de Cultura i el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) fins que, finalment, el març del 2016 el Tribunal Suprem va donar la raó a la família Reparaz. "Fins al 4 de novembre no vam aconseguir anar amb la Maricarmen amb un camió cap a Salamanca per recuperar les caixes".
Un dels motius que la família i el seu advocat consideren clau en aquesta qüestió és precisament l'afinitat per Catalunya i el català tant del pare com del fill. De fet, aquest últim va arribar a escriure que l'havien jutjat per escriure en català i també ha dit que "el meu crim m'hagués costat la vida si no hagués marxat a l'altra banda del Pirineu".
El conseller de Territori acompanya la família Reparaz en l'entrega del fons de Gonzalo de Reparaz. / MEM
Ara bé, la història encara no s'ha acabat. Segons ha anunciat Cruanyes, encara hi ha algunes cartes que han estat retingudes i ja les han reclamades. De moment, el responsable d'arxius de la Comunitat de Madrid els ha donat la raó, però encara no tenen resposta de l'Estat.
Carta del president
L'arxiu de l'avi, que consta de 61 caixes, té una quantitat de documentació i cartes que no s'acaben. S'hi poden trobar cartes amb el líder de la Lliga Regionalista, Francesc Cambó, amb el president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba, amb els ja esmentats Pau Casals i Josep Puig i Cadafalch, així com el testament i llistes d'armes del general carlí Tomás de Zumalacárregui —parent de la família Reparaz— i, fins i tot, la biblioteca de la reina Elisabet II, que va comprar el 1905 en una subhasta pública.
Una de les joies de la corona ha estat la resposta del llavors president de Catalunya Francesc Macià, que li responia a una felicitació que Gonzalo de Reparaz pare li havia enviat felicitant-lo per l'aprovació de l'Estatut.
Carta de Francesc Macià a Gonzalo de Reparaz. / MEM
Tancar el cercle a Catalunya
El conseller de Territori, que ha seguit amb molta atenció l'exposició, ha volgut agrair a la família que hagin pensat en l'Institut —que depèn de la Conselleria— per donar l'arxiu de pare i fill. "És una història molt bonica, de l'amor a Catalunya que hi va haver en un moment", ha posat de manifest, alhora que ha carregat contra l'Estat en considerar "inaudit que en ple segle XXI s'hagi de lluitar així".
Justament per això, Rull ha volgut traslladar als Reparaz el seu agraïment "per fer confiança a la Generalitat" i els ha assegurat que "farem el possible per ser dignes de vostès".
"Orgullós" de comptar amb "personatges tan excepcionals" en la història de Catalunya, el conseller ha anunciat que el fons es podrà visitar gratuïtament fins a finals de juliol i ha explicat que l'Arxiu Nacional de Catalunya el guardarà, també, en còpia digital.
Rull amb Reparaz i Cruanyes mirant les cartes de l'arxiu. / MEM