Nou dia de negociacions al límit al Congrés dels Diputats. I han acabat descarrilant. S’havia de debatre i votar el manteniment dels impostos a la banca i a les energètiques i el nou paquet fiscal que Junts per Catalunya va acordar amb el PSOE a canvi de donar suport a la transposició d’una directiva europea que estableix un tribut mínim del 15% a les empreses multinacionals. La tramitació d’aquest projecte de llei va servir als socialistes per introduir esmenes acordades amb els juntaires, entre les quals hi havia l’impost a la banca, i a ERC i Bildu per reclamar la permanència també de l’impost a les energètiques, que era una línia vermella pels de Míriam Nogueras al·legant que posava en risc inversions a Catalunya. Des de primera hora del matí, a la Carrera de San Jerónimo sobrevolava la possibilitat que es pogués salvar només la directiva provinent de la Unió Europea (que ha de rebre llum verda abans de finals d’any per evitar una sanció) i deixar els nous impostos per a una nova pantalla. Finalment, el PSOE ha decidit guanyar temps i ha desconvocat la Comissió d’Hisenda prevista per aquesta tarda (igual que va passar el dilluns). Es reunirà el dilluns a les cinc de la tarda.
A primera hora, ERC, Bildu i el PNB es mostraven partidaris de donar llum verda només al text que prové de la UE, però Junts hi tancava la porta del tot: fonts de la formació defensen que el seu acord inclou tant les esmenes registrades pel PSOE pactades amb ells com el suport a la directiva. Sense una cosa no és possible l’altra. A més, anunciaven que no avalaran les mesures mesures pactades entre el PSOE i Sumar. Més tard, els republicans condicionaven el seu suport al text d’Europa que el PSOE retiri el paquet que ha acordat amb Junts. Ara bé, un possible desllorigador ha arribat poc després. Fonts del PP al Congrés revelaven que els populars “només donaran suport al que vingui imposat pel marc comunitari”. És a dir, l’impost del 15% a les multinacionals. “L’objectiu ha de ser aprovar allò que s’ha acordat a Brussel·les amb tots els països”, ha defensat el portaveu d’Economia del PP, Juan Bravo. Des del PNB, ho veuen com un “caramel enverinat” i ara queda en mans del PSOE decidir si tira endavant la votació encara que el PP sigui el seu bot de salvavides.
ERC condiciona el suport a la directiva europea a retirar les esmenes pactades entre el PSOE i Junts
Per la seva banda, ERC denuncia el “xantatge” i reclama que el PSOE retiri totes les esmenes que ha pactat amb Junts a canvi d’avalar la transposició. Per què? Els republicans volen evitar que, malgrat que les esmenes no prosperin a la comissió, no puguin arribar vives al ple perquè no puguin pressionar-los fins a l’últim moment. Sobre les seves esmenes, apunten en dues direccions: una modificació per posar fi al frau als hidrocarburs (quelcom que el PP també veu amb bons ulls) i dues esmenes contra la reforma fiscal de Cristóbal Montoro. Sobre l’impost a les energètiques, defensen que el temps que ha estat en vigor “no ha afectat els resultats de les empreses” i que no estan disposats a votar que decaigui. Això sí, insten el govern espanyol a buscar una fórmula alternativa per poder recuperar l’impost a les energètiques i a la banca.
Bildu i el PNB, favorables a cenyir-se al text que ve de Brussel·les
Bildu i el PNB apostaven per validar només la directiva europea. Per part dels abertzales, la portaveu Mertxe Aizpurua ha assegurat que intentarien “fins a l’últim moment” que hi hagi un acord per prorrogar l’impost a les energètiques, però ha reconegut la possibilitat d’aprovar només el tribut a les multinacionals per “salvar” la negociació. “Podria ser una solució”, ha admès. I el líder del PNB a Madrid, Aitor Esteban, tampoc ha descartat que el paquet fiscal se cenyeixi només al que exigeix Brussel·les: “Igual és el més senzill”, ha esgrimit. Aquest matí també es pronunciava en aquests termes el líder d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián: “Jo crec que la base que ve de Brussel·les és uns mínims i potser seria bo que sortís, però ho veurem”.
Junts no renegociarà el paquet fiscal amb el PSOE
Just el dimarts, des de Junts per Catalunya subratllaven que el seu acord és el que està registrat i asseguraven que no es mouran d’aquí: “L’acord és el que és. Si tanquem un acord, complim. Si hi ha coses que no se’ns va dir que hi serien, aleshores l’acord no s’està complint”, assenyalaven fonts de la formació, convençudes que ells, a diferència d’altres aliats parlamentaris del PSOE, han “fet els deures”. Als despatxos de Junts al Congrés destacaven que l’impost a les energètiques “mai va estar” a sobre de la taula i que la seva desaparició està “tancada”. A partir d’aquí, Junts dirigia tota la responsabilitat al PSOE. “És la seva iniciativa, no la nostra, no ho portàvem al programa electoral, no tenim cap necessitat que hi hagi acord”, arguïen des de les files juntaires a Madrid. “El no acord no ens preocupa en absolut”, afegia una altra veu.
Fonts juntaires denunciaven el “numeret”, el “teatre” i la “gesticulació” dels socis del PSOE i reprovaven que els socialistes no siguin “capaços” de “convèncer els seus socis” dels acords als quals arriben amb ells. A més, relaten que hi ha actors (com clubs esportius, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, mútues, centres de feina especial o patronals de petites i mitjanes empreses) que s’han posat en contacte amb ells preocupant-se pel “risc” que algunes de les mesures acordades amb els socialistes no prosperin. Ara bé, els juntaires reiteren que ells han complert la seva part. Així mateix, treuen ferro al fet que les esmenes no fructifiquin per la falta de suports: “Si no és en aquesta, serà en una altra. Abans no ho teníem. Què perdem? Temps”.