Votació crucial al Congrés dels Diputats. I nova prova de foc per a Pedro Sánchez. Després de salvar una primera pilota de partit el dilluns a la Comissió d’Hisenda gràcies a un pacte in extremis amb ERC, Bildu i el BNG, el PSOE necessita ara el suport de Podemos perquè tiri endavant el paquet fiscal que ha abanderat els últims dies. No serà fàcil i hi ha moltes variables sobre la taula. El que està en joc és un impost de societats mínim del 15% per a multinacionals (que prové d’una directiva europea), el manteniment de l’impost a la banca, una bateria de mesures fiscals pactades entre el PSOE i Junts, un acord entre el PSOE i Sumar i la continuïtat de l’impost a les energètiques. Però no tot es decidirà avui. A priori, la votació d’aquest dijous té garantits 173 vots a favor (del PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, el PNB, el BNG i José Luis Ábalos) i es dona per fet que en tindrà 171 en contra (del PP, Vox i UPN). Coalició Canària encara no ha fet pública la seva postura, però el seu posicionament no farà decantar la balança. Sí que ho farà el vot de Podemos: si voten en contra de la llei o de qualsevol esmena, impediran que prosperi. Si s’abstenen, els sís guanyaran per la mínima (fins al punt que podria caldre que Sánchez assistís a votar). Amb aquest escenari, fonts del Ministeri d’Hisenda consultades per ElNacional.cat es mostren confiades que la votació tirarà endavant. A les files d’ERC també hi ha aquesta esperança.
L’impost a les energètiques, un futur reial decret llei per intentar acontentar tothom
La clau de tot plegat és l’impost a les energètiques, malgrat que la seva prolongació serà la següent pantalla. Fa vint dies, el PSOE va arribar a un pacte amb Junts per Catalunya amb un seguit de mesures fiscals que incloïen un impost a la banca, però enterrava l’impost a les energètiques, al qual els juntaires s’oposaven al·legant que posa en risc inversions a Catalunya. ERC i Bildu no estaven disposats a avalar-ho i van plantar cara des del primer moment: tombarien tota la llei si no s’atenien la seva demanda de mantenir el gravamen. I estaven disposats a fer-ho el mateix dilluns. Ara bé, el PSOE va aturar el cronòmetre de la votació i va guanyar temps per negociar fins que, ben entrada la nit, va arribar la fumata blanca: el govern espanyol es comprometia a prorrogar l’impost a les energètiques a través d’un reial decret llei, que s’haurà de convalidar al Congrés i que tornarà a dependre de Junts i de Podemos. Això va portar ERC, Bildu i el BNG a votar a favor del dictamen de la llei per salvar la norma, que ara ha de rebre la llum verda del ple.
Tanmateix, no serà tan senzill. En les últimes 48 hores, Podemos (que no té presència a la Comissió d’Hisenda) ha refermat la negativa que ha estat anunciant els últims dies. “Demanem garanties que es compleix l’acord amb ERC i Bildu, no entenem per què s’ha de fer el que digui Junts”, deia ahir a la nit Irene Montero. En una entrevista a Hora 25, l’eurodiputada dels morats acusava el PSOE de “mentir i enganyar per guanyar una votació”, de “presa de pèl” i de “trilerisme intolerable” després haver-los “reconegut que l’acord amb ERC i Bildu no es farà perquè Junts no el votarà”. “Ha signat una cosa amb Junts i la seva contrària amb ERC i Bildu”, va lamentar.
El Partido Socialista hoy ha reconocido que el pacto que ha firmado con ERC y EH Bildu es mentira. No entendemos por qué tenemos que aceptar lo que digan Junts y PNV, que es lo que dicen las grandes empresas energéticas de este país.
— Podemos (@PODEMOS) November 20, 2024
🎥 @IreneMontero en Hora25 pic.twitter.com/ypyQR2jc43
Per què ho deia? Perquè el dilluns, minuts després de la votació, el Ministeri d’Hisenda va fer un comunicat oficial confirmant el seu acord amb Junts de “no gravar a les empreses energètiques que mantinguin el seu compromís efectiu d’inversió per a la descarbonització”. I aquest és el moll de l’os que enfronta els socis d’investidura de Pedro Sánchez. Fonts d’ERC consultades per ElNacional.cat reconeixen que, des del dilluns, les converses han evolucionat positivament i celebren que hi ha “camp per córrer”, cosa que el dilluns al migdia semblava impensable. Des de Junts, mantenen que no donaran suport a cap impost que faci trontollar inversions a Catalunya i es remeten al comunicat del Ministeri d’Hisenda. Per la seva banda, les grans energètiques espanyoles han advertit en les darreres hores que noves càrregues impositives sobre el sector energètic tindran un impacte “directe i negatiu” per a Espanya com a destí de les seves inversions.
Ahir a última hora, en una entrevista al Més 324, el diputat juntaire Josep Maria Cruset admetia que el reial decret llei que s’haurà de debatre és un “futurible que ningú ha vist”, però insistia que Junts votarà en contra del que sigui “perjudicial” pels interessos de Catalunya o el que “atempti contra el futur industrial del país i contra la creació de llocs de treball”. Just abans, la diputada republicana Pilar Vallugera posava en relleu que per a ERC un impost a les energètiques i estimular la descarbonització “no són conceptes antitètics”. “Acceptarem exempcions i bonificacions, però un impost específic ha d’existir”, reblava. Així doncs, malgrat les profundes discrepàncies entre totes dues formacions, el Ministeri d’Hisenda ha tocat una tecla que podria fer conciliar els interessos de tots els actors. Igualment, tot quedarà a mercè del decisiu vot de Podemos. Avui sí que es votaran esmenes d’ERC i Bildu i de Sumar sobre l’impost a les energètiques, però el vot en contra assegurat de Junts impedirà que tinguin recorregut.
L’interrogant de l’impost a la banca
L’acord que van anunciar ERC, Bildu i el BNG amb el PSOE té una segona pota, que penja del pacte entre els socialistes i Junts: l’impost a la banca. I aquest sí que depèn directament de la votació d’avui. El dilluns, a la Comissió d’Hisenda, es va votar en dos moments. Primer, en una transaccional acordada pel PSOE, Sumar i Junts que introduïa un nou tram del 7% per a marges de més de 5.000 milions i dirigia tota la recaptació a les comunitats autònomes, recollint també les demandes d’ERC. Fonts dels juntaires reconeixien a ElNacional.cat que era un gest per intentar atreure els vots dels republicans i els abertzales. Ara bé, les dues formacions i el BNG es van abstenir i la proposta va ser rebutjada per la negativa del PP i Vox. Més tard, es va votar l’esmena inicial acordada pel PSOE amb Junts (la núm. 108): en aquest cas, el BNG la va avalar, però el vot en contra d’ERC i Bildu va fer que descarrilés. “No anàvem a deixar passar el projecte, vam votar en contra perquè no havia de sortir el paquet”, defensava ahir Pilar Vallugera.
I ara l’impost a la banca tornarà a estar sobre la taula. Però no està clar amb quina fórmula. Des del dimarts a primera hora, els tècnics dels grups parlamentaris i els lletrats del Congrés donen voltes a totes les possibilitats. L’esmena inicial es manté viva i es votarà segur. A partir d’aquí, no es contempla aprovar una nova esmena transaccional perquè requeriria que el PP ho acceptés. El camí més possible, almenys ahir a última hora, és. recuperar la transaccional que es va tombar el dilluns i tornar-la a votar. El lletrat de la Comissió d’Hisenda va dir que no es podia fer, però el gener, amb la llei d’amnistia, es van votar al ple transaccionals que s’havien rebutjat a la Comissió de Justícia.
Què s’ha inclòs de l’acord entre el PSOE i Junts?
De moment, el que sí que recull el cos de la llei (i que serà una realitat palpable si el conjunt de la norma tira endavant) són tres de les principals demandes de la formació capitanejada per Míriam Nogueras:
- Una rebaixa de la pressió fiscal a pimes, microempreses i cooperatives amb una rebaixa de l’impost de societats que preveu un estalvi de 2.500 milions d’euros.
- Bonificacions per a la reinversió empresarial per tal que les empreses catalanes que reinverteixin els seus beneficis obtinguin reduccions a l’impost de societats (que seran superiors si comporta la creació de nous llocs de treball).
- La bonificació del 100% de les cotitzacions dels entrenadors i monitors dels clubs esportius sense ànim de lucre.
En canvi, hi ha una pota del pacte que va quedar pendent: el manteniment de prestacions per incapacitat permanent. Amb aquesta esmena (la núm. 107), Junts aposta perquè les persones amb una prestació per incapacitat permanent que trobin feina no perdin la prestació: quedaria suspesa temporalment i es reactivaria en cas de pèrdua de la feina.
Quins pactes entre el PSOE i Sumar van prosperar?
En paral·lel, al mateix moment que es va desconvocar el primer intent d’aprovar el dictamen a la Comissió d’Hisenda, els dos socis de coalició al govern espanyol van anunciar un altre paquet fiscal. En aquest cas, hi ha quatre elements que es van aprovar el dilluns i que estan incorporats a la llei:
- Elevar en dos punts (del 28% al 30%) la tributació a l’IRPF de les rendes de capital per sobre dels 300.000 euros.
- Desincentivar el consum del tabac i vapejadors amb un nou impost especial per gravar els líquids de vapejadors i les bosses de nicotina i amb una actualització de l’Impost sobre Tasques del Tabac.
- Resoldre els problemes generats per la fallida reforma fiscal de Cristóbal Montoro: es limiten les deduccions i compensació de pèrdues per part de les empreses amb un volum de negoci de més de 20 milions d’euros.
- Desplegar l’Estatut de l’Artista per acomplir la fiscalitat especial al món de la cultura.
Tanmateix, n’hi ha tres més que encara estan en l’aire:
- Suprimir el règim fiscal especial de les SOCIMI (Societats Anònimes Cotitzades d’Inversió al Mercat Immobiliaris), que tributen a l’1% a l’impost de societats. En aquest cas, ni l’esmena del PSOE (la núm. 105) ni la de Sumar (la núm. 120) van prosperar i els dos aliats al govern espanyol van votar-se en contra l’un de l’altre.
- Eliminar l’exempció a les primes d’assegurances sanitàries privades a l’Impost sobre les Primes d’Assegurances (del 8%). Fins i tot el PSOE hi va votar en contra i l’esmena (la núm. 124) no prosperarà perquè, justament, Junts va acordar amb els socialistes mantenir l’excepció, que afecta 2,7 milions de catalans.
- Impulsar un nou impost sobre els béns sumptuaris, com avions i iots privats o cotxes de luxe. En concret, l’esmena (la núm. 113) establia un termini d’un mes, per tal que tingui efectes l’1 de gener del 2025, perquè el govern espanyol posi en marxa un Gravamen de Solidaritat Ambiental.
Així mateix, el PSOE i Sumar van acordar introduir un IVA del 21% per als apartaments turístics amb l’objectiu d’incrementar l’oferta d’habitatge habitual a les zones tensionades. A la Comissió d’Hisenda, va prosperar l’esmena del PSOE, que es limitava a instar el govern espanyol a moure fitxa per transposar una directiva europea. En canvi, l’esmena de Sumar (la núm. 118) apostava per introduir directament la modificació de la llei de l’IVA, però va ser rebutjada.
Posar fi al frau dels hidrocarburs i equiparar la fiscalitat del gasoil i la gasolina
La Comissió d’Hisenda també va aprovar esmenes del PSOE i el PNB amb la voluntat de posar fi al frau dels hidrocarburs d’empreses que desapareixen després de deduir-se l’IVA sense arribar a liquidar l’impost. El nou text fixa que la declaració o liquidació de l’IVA per a les operadores de petroli sigui mensual en lloc d’anual.
I un darrer punt. Es tornarà a votar la voluntat del PSOE d’equiparar la fiscalitat del gasoil i la gasolina (augmentant els tipus de l’impost sobre hidrocarburs per a gasoils i biodièsel). L’esmena (la núm. 99) va descartar-se, però podria rebre llum verda si, ara que es dibuixa un impost a les energètiques a l’horitzó, Sumar (que va votar-hi en contra) hi donen suport.