El Govern i Junts per Catalunya s'han reunit aquest dijous per segona vegada per parlar dels pressupostos de 2024. En una trobada celebrada al Palau de la Generalitat, que ha durat 20 minuts, els juntaires han exposat el seu paquet de més de 100 mesures per negociar els comptes i intentar arribar a una entesa. Des del partit, sostenen que aquesta proposta és "realista i factible" i l'han estructurat en cinc eixos: fiscalitat; educació, drets i cohesió social; llengua, cultura i mitjans de comunicació; sequera, transició energètica i equilibri territorial; i polítiques per a la independència. Entre les mesures més ressenyables, Junts posa al damunt de la taula una supressió de l'impost de successions amb una bonificació del 99%, l'exempció d'aquest tribut per als casos de relleu generacional en una empresa familiar, abaixar el tram autonòmic més baix de l'IRPF, més recursos econòmics per combatre la sequera o dotar-se d'una unitat específica de Mossos d'Esquadra que faci front a les ocupacions delinqüencials.
Per part del partit de Jordi Turull i Laura Borràs, hi han assistit la portaveu del grup parlamentari, Mònica Sales, i els diputats Joan Canadell i Jordi Munell. Des de l'executiu, la delegació ha estat de caràcter tècnic amb la presència del secretari general d'Economia i Hisenda, Josep Maria Aguirre; la secretària general de Presidència, Núria Cuenca; i el director general de Coordinació Interdepartamental, Marc Ramentol. Junts critica l'endarreriment del Govern en la negociació per als pressupostos i recorden que el 14 de febrer de l'any passat ja s'havia tombat l'esmena a la totalitat que ells van presentar als comptes. Enguany, lamenten que no s'hagi iniciat ni tan sols el tràmit parlamentari de l'avantprojecte de 2024. També retreuen que, a mitjans de febrer de 2023, ja havien mantingut una desena de trobades amb l'executiu i que, fins aquest dijous, només havien parlat amb el Govern dels pressupostos el passat 14 de desembre. El partit també detalla que no van rebre tota la documentació dels nous comptes fins al passat 24 de gener i que l'executiu els va contactar el 31 del mateix mes per tornar a reunir-se. Junts considera que la pilota "és a la teulada" del Govern i l'executiu els ha instat a reunir-se de nou després de fer una "anàlisi acurada" del document.
Les propostes de fiscalitat
Al congrés del partit celebrat a l'Hospitalet el juliol de 2022, Junts ja posava al damunt de la taula la defensa de l'eliminació de l'impost de successions i també estudiava l'opció de fer el mateix amb el de patrimoni. Ara, en el decàleg de demandes per explorar un acord dels pressupostos, els juntaires reclamen la supressió amb bonificació del 99% de la quota tributària de l'impost de successions per als contribuents dels grups de parentiu I i II —referent als cònjuges, descendents i ascendents— en la modalitat d'adquisicions de béns i drets per causa de mort. Encara sobre aquest impost, la formació vol excloure els casos en relleu generacional familiar fins a tercer grau per "facilitar la continuïtat i el relleu de les empreses familiars" considerant aquestes persones com a emprenedors —incorporant-les als ajuts i subvencions per emprenedoria que existeixen—, ja que actualment estan excloses perquè es considera que són negocis amb antiguitat. Encara en matèria impositiva, Junts demanda abaixar el tram autonòmic més baix de l'IRPF del 10 al 9,5%. L'any passat, demanaven fer-ho del 10,5 al 10%, una proposta que el Govern refusava, però que enguany ha incorporat al seu projecte de pressupostos per al 2024.
Mossos per combatre les ocupacions, ajuts al lloguer per a joves o més recursos al català i contra la sequera
A més de fiscalitat, els juntaires han estructurat en uns altres quatre pilars la resta de propostes. Pel que fa a la sequera, el partit demana 300 milions per dos paquets diferents: 250 per a reforçar la xarxa d'infraestructures d'aigua de municipis; i els 50 restants per a mesures d'ajuts al primer sector, a l'industrial, turístic i esportiu. En seguretat, Junts demana de nou un grup específic de Mossos especialitzat en fer front a les ocupacions delinqüencials, així com agilitzar els terminis de les resolucions judicials o impulsar millores en les comissaries de la policia catalana i als parcs de Bombers.
Des de la perspectiva de la llengua catalana, la formació juntaire proposa "enfortir" el Pacte Nacional de la Llengua —tot i que les negociacions estan actualment aturades— amb 139 milions addicionals o destinar uns 60 milions més al Consorci per a la Normalització Lingüística. Vinculat amb l'educació, demanen la universalització de la gratuïtat de l'I2, lluitar contra la segregació escolar i seguir "desplegant" l'escola inclusiva. Un altre sector que posen de relleu és la joventut: 40 milions per a ajuts al lloguer a persones d'entre 18 i 35 anys, 70 milions per un pla d'ocupació de joves o un programa de rehabilitació d'habitatges en zones en risc de despoblament.
Altres punts incorporats al document del centenar de mesures de Junts van en la línia de la simplificació administrativa (finestreta única per a la desburocratització del primer sector o recursos per reduir els tràmits dels ajuntaments més petits), la reducció de les llistes d'espera sociosanitàries i la millora de les condicions laborals dels professionals d'aquest àmbit, més desplegament de la fibra òptica i potenciar l'Agència Tributària de Catalunya amb "més recursos humans i tècnics" perquè tingui la capacitat per recaptar més impostos i fer-la "més sobirana".
En relació amb les grans infraestructures, com pot ser el Hard Rock o l'ampliació de l'aeroport del Prat, el text de Junts no en fa una menció explícita. Des del partit, sostenen que s'ha fet així perquè interpreten que "ja es van incloure" en els pressupostos de 2023 i que, si el Govern respecta els acords assolits amb el PSC als comptes de l'any passat, "és obvi que s'han de dur a terme". En tot cas, el document sí que parla de transitar cap a un "model d'infraestructures de gestió pròpia".