Per commemorar els 90 anys de la constitució del Parlament de Catatalunya hi han assistit gairebé tots els expresidents de la Generalitat contemporània. Excepte Quim Torra, que ha excusat la seva absència per motius familiars, i Pasqual Maragall, que ha delegat la representació en una filla seva. Sí que hi han anat el president Artur Mas, el president José Montilla i, també, el president Jordi Pujol, acabat de recuperar d’un ictus. L’últim cop que va trepitjar la cambra catalana va ser el 2016, fa sis anys, on sense ser convidat va anar a l’acte institucional de comiat a Muriel Casals, i va asseure’s discretament a les últimes files de l’auditori. L’anterior ja va ser per a declarar en una comissió d’investigació, la que investigava el frau i l’evasió fiscal, el febrer del 2015. Mas i Montilla han ocupat avui la primera fila de la tribuna de convidats, mentre Pujol ha acabat relegat a un segon pla i només l’han acompanyat el seu fill Pere, Albert Batet i Laura Borràs. Més enllà de la seva presència, ha estat un acte de commemoració sense sobresalts, més enllà de la plantada de Vox i el discurs incendiari de Carlos Carrizosa (Ciutadans) contra tothom.
L’acte, amb 600 convidats, ha començat amb el visionatge del discurs que va pronunciar el president provisional de la Generalitat, Francesc Macià, aplaudit per la gran majoria de l’hemicicle. I la vicepresidenta en funcions de presidenta, Alba Vergés, n’ha recollit el testimoni, assegurant que “avui i des de fa noranta anys” el Parlament ha passat a ser “el bressol de la sobirania popular”. No obstant això, també ha recordat com “el 1936 el feixisme va alçar-se abocant-nos de nou en una època fosca i tètrica que va clausurar aquest hemicicle”. I ha conclòs, citant Pau Casals davant l’ONU: “Som el primer país que va tenir un Parlament. I sabem el valor que té la democràcia, perquè ens l’han manllevat massa vegades”.
En el seu parlament, com la majoria d’intervinents, el president Pere Aragonès ha evitat saludar específicament Pujol i ha fet servir la fórmula “expresidents de la Generalitat”. El seu discurs ha servit per a recordar com “aquests 90 anys no han estat fàcils”, des dels 40 anys de dictadura franquista fins a la retallada de l’Estatut i l’empresonament de dirigents independentistes per l'1-O. No obstant això, ha contraposat el cap del Govern, “fa noranta anys va començar a obrir un camí de democràtica i llibertat”, un camí que “mai hem de deixar d’obrir, amb voluntat inequívoca d’avançar, d’impulsar el país sencer”. I ha reblat: “Així es construeix un país de ciutadans lliures, així construirem un país plenament lliure”.
📝 90 anys del Parlament, l'herència democràtica que ha arribat als nostres dies
També han intervingut els caps de files dels grups parlamentaris. Albert Batet, de Junts per Catalunya, ha estat l’únic que s’ha dirigit directament al president Pujol per a saludar-lo, així com a tota la resta. El dirigent juntaire ha reivindicat que “la llibertat dels diputats és la llibertat del Parlament i el respecte a la sobirania de Catalunya” i que “només tindrem un Parlament plenament democràtic quan tinguem un país lliure”. El cap de l’oposició, el socialista Salvador Illa, ha mantingut el to institucional i ha fet una sèrie de consideracions al voltant de l’autogovern de Catalunya, per a valorar-lo i “utilitzar-lo bé”, en lloc de “fixar horitzonts imposibles, que és el camí segur a la fustració”. Illa ha reclamat que “aquests noranta anys siguin un estímul fructífer”.
Per la seva part, la CUP ha fet una crida a la desobediència: “Si hi ha una cosa que es constata en 90 anys és que el Parlament vol fer coses per millorar les condicions de vida de la gent però les institucions de l’Estat es posen a favor dels privilegiats”. La diputada Montse Vinyets ha posat l’exemple de la llei de contractes de conreu del 34, que la cambra catalana va tornar a aprovar després de ser suspesa pel Tribunal de Garanties republicà. Ha exigit fer el mateix amb la llei de contenció de rendes de lloguer, suspesa avui pel Tribunal Constitucional. En nom dels comuns, Jéssica Albiach ha defensat amb orgull el tractament que dona avui la cambra a l’extrema dreta, que “hauria de ser referent i inspiració per altres institucions de l’Estat i del món”. I també ha advertit: “Al Parlament s’ha de poder parlar de tot, dins dels marges dels drets humans. No pot haver-hi ni censura ni autocensura”.
L’unionisme ho enfanga i Vox planta l’acte
L’espanyolisme, en canvi, ha intentat enfangar l’acte de commemoració. L’extrema dreta de Vox directament l’ha plantat i no hi ha assistit. I el portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha protagonitzat un discurs incendiari. S’ha dirigit a l’expresident Jordi Pujol per a acusar-lo d’”instaurar una dictadura blanca” a Catalunya i s’ha referit als també expresidents Artur Mas i José Montilla com a “santones nacionalistas”. També s’ha referit a la figura de Macià, que “va assentar les bases del colpisme”; de Lluis Companys, que “es va alçar contra la República”, i de Puigdemont i Junqueras, que “van encapçalar un cop”. Un to més diplomàtic ha mantingut Alejandro Fernández, del PP, que sí ha estat crític amb l’independentisme per “desprestigiar el parlamentarisme” i “degradar la democràcia”.
Noranta anys
El passat 6 de desembre van complir-se noranta anys de la sessió constitutiva del Parlament, fruit de les eleccions del 20 de novembre de 1932, en què ERC va obtenir una majoria absolutíssima de 56 dels 85 escons de la cambra catalana. Aquell dia va ser elegit Lluís Companys com a president de la Mesa interina, i una setmana més tard, el 14 desembre, seria elegit Francesc Macià com a primer president de la Generalitat republicana. “Honorem aquest Parlament català, el qual en donar-nos les lleis nostres serà l’impulsor de les llibertats catalanes”, va proclamar Macià durant aquella sessió constitutiva, que va ser declarada dia festiu a Catalunya. Aquell discurs s’ha projectat a la sala de sessions. Una exposició recordarà fins al març aquesta efemèride a la sala de passos perduts.