El Parlament acorda suprimir progressivament la prima de jubilació dels seus treballadors fins al 2050

El Parlament de Catalunya ha acordat amb el Consell de Personal suprimir la prima de jubilació per als funcionaris de la cambra catalana de forma progressiva fins al 2050. A falta que s'aprovi de forma definitiva per una Mesa del Parlament ampliada i per la Comissió d'Afers Institucionals que es reuniran aquest dijous, l'acord subscriu un règim transitori i uns topalls màxims retributius per a l'extinció progressiva d'aquest subsidi. El conflicte entre Mesa i treballadors sobre aquest assumpte ja fa anys que dura i, d'aquesta forma, es tanca de forma definitiva en cas que es compleixin els acords. I és que la prima de jubilació consistia que els funcionaris que es jubilaven a l'edat reglamentària rebien una prima equivalent a un determinat nombre de mensualitats de salari brut que es calculava en funció dels anys de servei efectivament prestats, amb un topall que era el salari brut de la darrera anualitat per als funcionaris que tinguessin un mínim de 16 anys treballats i que es jubilessin fins al 2026. A més, a partir del 2027, els funcionaris havien d'acreditar vint-i-cinc anys de serveis prestats per tenir dret a l'anualitat. 

• Condicions per als funcionaris que es jubilessin a l'edat reglamentària els anys 2022, 2023, 2024, 2025 i 2026.

• Condicions per als funcionaris que es jubilessin a l'edat reglamentària a partir del 2027.

Afecta un total de 233 treballadors

El nou acord pot afectar a un màxim de 233 treballadors del Parlament de Catalunya durant els pròxims vint-i-cinc anys i comportarà un estalvi de 8,1 milions d'euros de recursos econòmics. És a dir, un 48% si es compara amb les condicions anteriors que regulaven la prima de jubilació, acordades el desembre del 2021. En cas que la cambra catalana hagués perdut la causa davant dels treballadors, el cost total hagués estat de disset milions d'euros. Concretament, la prima de jubilació de mitjana sense l'acord hauria estat de 80.000 euros de mitjana per treballador, mentre que l'actual ronda els 40.000 euros de mitjana.

El nou acord comporta que cap nou treballador que s'incorpori a partir d'ara al Parlament no té dret a aquest tipus de subsidi, mentre que els que tenen dret es manté el càlcul de la prima en funció dels anys de serveis prestats, afegint topalls màxims fixats en el nou acord, que va disminuint progressivament fins a la total extinció de la prima. El topall té una especial afectació en els funcionaris amb el sou més elevat, ja que fa que la prima sigui inferior a una anualitat dels seus respectius sous. Precisament, la màxima prima que es podrà cobrar a partir d'ara és de 87.500 euros, mentre que fins ara hi havia primes de jubilació de més de 200.000 euros. Una quantitat que es podia sumar a les llicències d'edat, ja eliminades per l'anterior Mesa. 

Fase I (per als treballadors que es jubilen fins a l'any 2029 i que representen un 27% del total):

Fase II

Es modifica el premi de vinculació

El nou acord també reimpulsa altres mesures de les condicions laborals dels treballadors. En primer lloc, es modifica el premi de vinculació, que anteriorment equivalia a un mes de vacances o un mes de retribució quan un funcionari feia 25, 30, 35 i 40 anys que treballava al Parlament. Amb el nou acord, passarà a denominar-se incentiu de compromís i vinculació i els treballadors podran optar entre una aportació extraordinària al pla de pensions, equivalent a una retribució mensual, o un mes de vacances. 

Es reactiva el pla de pensions i el complement de productivitat

Així mateix, també es reactiva el pla de pensions, que des de l'any 2013 està congelat, juntament amb el complement de productivitat. Tant el pla de pensions com la paga de productivitat formaven part dels Acords sobre les condicions de treball de 2008. El complement de productivitat, ara, anirà relacionat amb treballar d'acord amb objectius. Per la seva banda, pel que fa al pla de pensions hi haurà 900 euros anuals a cadascun dels treballadors.