El president del Parlament, Josep Rull, ha reunit aquest dimecres el ple de la cambra per donar compte de la impossibilitat de proposar un candidat a la investidura de la Generalitat dins del termini de deu dies hàbils que marca la llei amb posterioritat a la constitució del Parlament. D'aquesta manera, amb un acte equivalent a una investidura fallida, el compte enrere per evitar una repetició electoral s'ha posat en marxa i els partits hauran d'intentar arribar a un acord abans del 26 d'agost perquè no hi hagi nous comicis el 13 d'octubre. Els grups parlamentaris han pogut manifestar el seu parer i s'ha evidenciat que hi ha dos candidats amb voluntat de postular-se a una investidura si arriben a un acord que ho permetin: d'una banda, Salvador Illa ha intensificat la seva aposta per un acord amb Esquerra Republicana i Comuns; i de l'altra, Junts ha defensat un Govern encapçalat per Carles Puigdemont de la mà d'Esquerra Republicana i l'abstenció dels socialistes.
🗳️ Quan es podrien celebrar noves eleccions a Catalunya aquest 2024 si no hi ha investidura?
El fet que al llarg del debat hagin planat aquestes dues opcions per a la presidència de la Generalitat ha centrat les mirades en la intervenció d'Esquerra Republicana, que s'ha mostrat contundent i dura contra el PSC i Junts per Catalunya. El president del grup parlamentari dels republicans, Josep Maria Jové, ha instat les dues formacions a anar a la investidura "tantes vegades com calgui" i ha situat la pressió de la repetició electoral en els de Salvador Illa i Carles Puigdemont: "Abocar-nos al 13 d'octubre és només a les seves mans".
El PSC i Comuns es conjuren en el mateix missatge: "O pacte progressista o repetició electoral"
Tal com ja ha anat fent en els darrers dies, el líder del PSC, Salvador Illa, ha volgut aprofitar el ple d'aquest dimecres per explicar què vol fer al llarg d'aquests dos mesos per aconseguir la seva investidura i l'única fórmula que vol explorar per aconseguir-ho: un acord amb Esquerra Republicana i Comuns. El primer secretari socialista ha delimitat el terreny de joc i ha situat aquesta equació com "l'única políticament i aritmèticament viable" per evitar nous comicis el 13 d'octubre. El dirigent del PSC s'ha compromès a intentar "per tots els mitjans possibles" que aquesta aliança fructifiqui teixint un pacte "sòlid, ambiciós i fet des del convenciment" amb eixos com la "millora amb tanta determinació com calgui i realisme" del finançament o apel·lacions a "desplegar tot el potencial de la cultura catalana" i la seva llengua. Això sí, Illa ha deixat clar que ho vol fer "sense pressa, però sense pausa" i deixant clar que només hi ha dues opcions: "O pacte progressista o repetició electoral".
En termes similars s'ha expressat Jéssica Albiach, la líder dels Comuns, que també considera que només un acord dels seus amb el PSC i ERC pot evitar noves eleccions: "Els números són els que són i no menteixen. Malgrat que alguns no els agradi la realitat, o hi ha un acord entre Esquerra, socialistes i Comuns o hi ha repetició electoral. Demano no disfressar la realitat i no generar falses expectatives". Albiach s'ha mostrat "optimista" que aquesta aliança pugui tirar endavant i, tot i les discrepàncies, ha mencionat aspectes que comparteixen, com la llengua catalana, l'amnistia, el traspàs de Rodalies o que "els més rics han de pagar més". La dirigent s'ha adreçat a les altres dues formacions per traslladar-los que tenen una "obligació enmig d'una desafecció galopant i d'un clima d'antipolítica que alimenta els partits de l'odi". "No va de xecs en blanc ni tampoc de tacticismes, va de bona voluntat negociadora. Senyor Illa, és vostè qui aspira a ser president, té la màxima responsabilitat d'aplegar les majories suficients i són els que més s'han de moure", ha advertit, apuntant a la crisi de l'habitatge com a principal prioritat amb mesures com la regulació dels lloguers de temporada o de les habitacions.
Junts situa com a referència l'acord de Brussel·les per permetre la investidura de Puigdemont
Per part de Junts, el president del seu grup parlamentari, Albert Batet, ha reivindicat de nou l'aposta perquè Carles Puigdemont lideri el pròxim Govern amb una "majoria independentista" i que, aritmèticament, només és possible amb una abstenció del PSC: "El resultat de les eleccions del 12 de maig fan possible una majoria independentista per encapçalar el Govern". En aquest sentit, Batet ha criticat els socialistes per intentar "deslegitimar" aquesta opció: "El senyor Collboni no va guanyar les eleccions i és alcalde amb els vots dels Comuns i el PP. Sánchez no va guanyar les eleccions i és president, entre altres, pels vots indispensables de Junts".
La recepta, per al partit de Puigdemont, és permetre un executiu "d'estricta obediència catalana que defensi els interessos materials i nacionals dels catalans sense dependència de Madrid". En paral·lel, Albert Batet ha situat l'acord de Brussel·les amb el PSOE com a marc de referència per a aquest nou Govern: "L'essència d'aquest pacte permet que molts partits s'hi puguin sentir còmodes, entenem que també el PSC. Ens permet superar els dèficits i limitacions de l'autogovern i avançar en el reconeixement nacional de Catalunya". Per últim, el president del grup parlamentari de Junts ha admès que "evitar unes noves eleccions és una responsabilitat compartida", però ha insistit que faran "tot el possible" perquè Puigdemont sigui president: "Treballarem amb seriositat, humilitat i discreció". Mentrestant, Illa ha tornat a negar-se a la possibilitat d'abstenir-se: "No hi ha més opcions que un pacte progressista. Així són les coses, agradin o no".
ERC es revolta contra el PSC i Junts
El cert és que, perquè Salvador Illa o Carles Puigdemont puguin ser presidents, tant un com l'altre necessitaran els vots d'Esquerra Republicana. Els republicans han elevat el to i han arremès contra el PSC i Junts per no haver-se presentat a la investidura: "És de no prendre's el país seriosament especular amb noves eleccions. Si s'amaguen i es resisteixen és per incapacitat i irresponsabilitat", els ha retret Josep Maria Jové, qui també ha parlat de "manca de valentia i coratge" recordant que el president Pere Aragonès sí que es va sotmetre a una investidura que ja sabia que seria fallida.
Jové ha remarcat que hi ha "diverses majories" que sumen després del 12-M i s'ha preguntat per què no s'entenen el PSC i Junts: "Tenen majoria sobradament. Es van passar la legislatura anterior sumant per anar a la contra. Si comparteixen model socioeconòmic, per què no comparteixen Govern?". Vist que aquest pacte s'albira impossible, el dirigent republicà ha subratllat que cap dels dos partits poden "donar per fets els vots d'Esquerra": "A Junts, no ho poden donar per fet per ser independentistes com ho som nosaltres; i al PSC, tampoc ho poden fer per considerar-se d'esquerres com nosaltres". "Farem valdre els nostres 20 diputats i serem molt exigents, no juguin amb el calendari electoral en benefici propi o per pressionar-nos perquè la responsabilitat els toca assumir-la a vostès", ha advertit Josep Maria Jové, recordant que posen com a condicions l'autodeterminació, el finançament singular, l'enfortiment i reconeixement nacional de Catalunya o la llengua catalana.
Al seu torn, la CUP tampoc ha garantit el seu suport a Junts perquè tenen un "programa antisocial i vol fer un Govern amb el beneplàcit del PSC": "Només ens podem entendre amb qui pretengui fer de l'independentisme una proposta per millorar la vida de la majoria de la població, i avui passa per la ruptura amb l'Estat. Junts no ens proposa res en aquest sentit", ha defensat Laia Estrada. Els cupaires consideren que les aliances per fer Govern "poden canviar al llarg de la legislatura" i per això ha considerat que el PSC i Junts es podrien entendre després d'una investidura: "No facilitarem el retorn de la sociovergència".
El PP surt en tromba contra el PSC
El líder del PP, Alejandro Fernández, s'ha llançat en tromba contra el PSC al llarg del seu discurs. Fernández ha afirmat que el PSC "ha tornat a enganyar" els catalans i que "no serveix per a res" votar-los: "Volien obrir una nova etapa i tancar la del procés, però segueixen alimentant el processisme com vam veure el 10 de juny amb la Mesa del Parlament. No volen saber res dels constitucionalistes catalans i ens apliquen un cordó sanitari". "Ningú està en disposició de dir avui si es repetiran eleccions o no, però nosaltres podem dir que farem el contrari al PSC, no enganyarem ningú i només investirem a qui es comprometi a acabar amb el procés aquí i a Madrid. S'ha d'enviar el secessionisme a l'oposició aquí i treure'ls la clau a Madrid", ha sentenciat.
Rull pica el crostó a Vox i Aliança Catalana
Per la seva banda, l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, s'ha estrenat al faristol del Parlament celebrant l'arribada de la seva formació a la cambra catalana a conseqüència que gairebé 120.000 catalans han dit "prou a anys de promeses incomplertes i polítiques proimmigracionistes que han trinxat el país". "No ens hem presentat per investir espanyolistes ni processistes. L'era de la correcció política i el pensament únic s'ha acabat", ha afirmat. Orriols ha demanat un "control estricte de les fronteres i la restitució de l'estat català" com a condicions per investir algun candidat i ha instat a "no regalar els recursos a qui ha vingut a viure de rendes, delinquir i qüestionar els valors occidental i el nostre domini cultural".
Més tard, Ignacio Garriga, de Vox, també ha centrat el seu discurs en missatges contra la immigració: "Mentre vostès escenifiquen cartells i preocupacions que es remunten 87 anys enrere -en referència a les pancartes que han mostrat diversos grups amb imatges d'Aurora Picornell i les Roges del Molinar-, nosaltres venim a parlar dels nostres compatriotes que van ser assassinats recentment per un marroquí prop del Parlament". Davant d'aquests dos discursos, Josep Rull ha advertit que no empararà els discursos d'odi i que combatrà aquelles expressions que "transgredeixin la llibertat d'expressió", fent referència a jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).