La Mesa del Parlament ha admès a tràmit aquest dimarts una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que demana declarar la independència de Catalunya. L'òrgan rector de la cambra ha validat la proposició de llei de Solidaritat Catalana per la Independència, presentada per la via de la ILP, amb tres vots favorables (els dos vots de Junts per Catalunya i el de la CUP), una abstenció d'Esquerra Republicana i dos vots en contra (corresponents al PSC). La iniciativa, registrada el passat 2 de febrer, haurà de passar primer el procés de validació per la comissió de control de la ILP amb què compta el Parlament i, a partir de llavors, s'iniciarà un termini de 120 dies hàbils per recollir les 50.000 signatures necessàries per començar el debat parlamentari. Al seu torn, Vox i Ciutadans emprendran accions legals contra la Mesa per haver admès a tràmit aquesta iniciativa legislativa popular, que comptava amb un informe desfavorable (de caràcter consultiu) del secretari de la comissió de control de la ILP, Xavier Muro, sobre la seva admissibilitat.
La iniciativa legislativa popular de la proposició de llei de Declaració d'Independència de Catalunya recull que la "decisió de declarar la independència li correspon al poble de Catalunya com a titular de la sobirania nacional, i al Parlament de Catalunya com a representant seu democràticament elegit". En aquest sentit, el text busca facultar el Govern per "negociar el reconeixement internacional" de la declaració d'independència i concreta que aquesta serà efectiva "quan sigui aprovada la llei, quan sigui negociada amb la comunitat internacional la forma i el moment de la declaració d'independència i quan sigui declarada per una majoria de diputats en sessió solemne del Parlament de Catalunya convocada a tal efecte".
L'informe consultiu que sosté que no hauria de ser admesa a tràmit
L'informe de Xavier Muro, lletrat del Parlament, alerta que "el contingut material de la majoria dels articles" de la ILP "no té contingut dispositiu i són més propis d'una iniciativa d'impuls polític que no pas d'una legislativa". En aquest punt, però, el secretari de la comissió de control d'aquestes iniciatives sosté que no seria un "defecte invalidant", sinó que és corregible al llarg de la seva tramitació. El que des del seu punt de vista sí que la fa inadmissible és que incompleix amb dos punts de l'article 6.2 de la llei de la Iniciativa Legislativa Popular. En concret, Muro afirma que la proposició plantejada "té per objecte alguna matèria sobre la qual la Generalitat no té atribuïda la competència" i que s'escapa de l'àmbit d'objecte de les ILP perquè "suposa una modificació substancial de la forma d'estat i de govern establerta i definida a la Constitució, a banda de repercutir en la definició del subjecte de la sobirania". "Qualsevol regulació que alteri o contradigui el disseny constitucional requereix una prèvia reforma constitucional", mecanisme que, explica, no és competència d'una iniciativa legislativa popular, sinó de les cambres legislatives.
Encara en aquest informe, el lletrat apuntala que ja hi ha precedents sobre la inadmissibilitat d'iniciatives que tenen "un objecte i un propòsit manifest que coincideix" amb altres que s'han plantejat en anteriors ocasions. En concret, Xavier Muro fa referència a inadmissions d'ILP sobre la independència el 17 de gener de 2008, l'1 d'abril de 2008, el 25 de juny de 2019 i el 13 de setembre de 2022. En aquestes dues últimes ILP, Junts hi va votar a favor, però en la votació de 2022 no va prosperar perquè aleshores només comptava amb Aurora Madaula com a representant per la suspensió de Laura Borràs.
La posició dels partits
Fonts de Junts expliquen que han votat a favor de l'admissió a tràmit d'aquesta proposició perquè defensen que "al Parlament s'hi ha de poder parlar de tot", tot i que remarquen que en aquesta etapa ells han situat en el full de ruta la desjudicialització a través de la llei d'amnistia, el reconeixement de l'independentisme com a actor i interlocutor i la negociació a través del mecanisme de verificació internacional. Per la seva banda, el PSC hi ha votat en contra perquè consideren que aquesta ILP és "extemporània" i "persisteix en els errors del passat precisament en un moment en què la majoria de la societat catalana aposta per girar full a 10 anys que no han estat gens bons per a Catalunya".
Des d'Esquerra Republicana, recorden que la seva abstenció és "la mateixa posició política" que han adoptat altres vegades en casos semblants a iniciatives legislatives populars que han anat en aquest sentit. Destaquen que la llei de les ILP "especifica sobre quins àmbits es poden presentar" aquestes propostes i que el supòsit contemplat en aquesta "no està recollit". Amb tot, manifesten que "l'abstenció també respon a la voluntat d'escoltar totes les propostes però sense voler alimentar carrerons sense sortida": "No volem jugar amb les expectatives de la gent. Volem eines útils per resoldre el conflicte polític amb l'Estat i votar en referèndum sobre la independència". D'altra banda, després de conèixer la notícia, Solidaritat Catalana per la Independència ha fet un comunicat on ha anunciat que volen obrir converses amb Junts, Esquerra Republicana i la CUP, així com amb l'ANC, Òmnium, l'AMI i el Consell de la República perquè també puguin contribuir a la recollida de signatures.
Per part de la CUP, la diputada Laia Estrada ha defensat que al Parlament "s'ha de poder debatre absolutament de tot allò que s'emmarqui en la defensa dels drets humans i dels drets fonamentals". En aquest sentit, ha explicat que el seu representant a la Mesa, Carles Riera, ha donat suport a la tramitació de la ILP per donar "suport explícit" i per "respecte a la feina de la gent organitzada d'aquest país". També consideren que aquesta proposta permet obrir un "debat interessant" sobre els passos a seguir en el procés. En el cas dels comuns, el portaveu David Cid ha considerat que la ILP no és oportuna perquè "Catalunya no està en aquest escenari". "Estem en un altre moment, el que cal és aprovar com més aviat millor la llei d'amnistia", ha afegit.
Vox i Cs ho denunciaran
Tant Vox com Ciutadans havien anunciat, abans de la reunió de la Mesa, que si s'admetia a tràmit la ILP emprendrien accions legals. El partit d'extrema dreta ha explicat que, primer, demanaran una reconsideració a la Mesa i, si no l'atenen, ho elevaran al Tribunal Constitucional amb una denúncia per "desobediència". Per la seva banda, Ciutadans ha indicat que, si la Fiscalia no actua d'ofici, denunciarà les tres persones que hi han votat a favor (Anna Erra, Aurora Madaula i Carles Riera) al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i al Tribunal Constitucional. Segons Carlos Carrizosa, això evidencia que "l'amnistia no ha servit de res".
L'inici d'un llarg camí
Aquesta admissió a tràmit, però, és només un petit pas del llarg recorregut que ara inicia la iniciativa legislativa popular sobre la declaració d'independència. Ara, la Mesa del Parlament haurà de comunicar aquesta admissió a la comissió promotora de la ILP, formada per tres persones, i a la Junta Electoral. Primer, tant la comissió de control de les ILP com la Junta Electoral hauran de verificar la documentació i designar les persones que puguin recollir les signatures. Caldrà recollir-ne almenys 50.000 en 120 dies hàbils, tot i que es pot acordar una pròrroga de 60 dies si hi ha "causes degudament justificades". També exerceix de verificador la comissió de control, formada per tres magistrats del TSJC, tres catedràtics de dret constitucional o ciència política i tres juristes de reconegut prestigi designats pels grups parlamentaris. Si es recullen les firmes requerides, el debat de totalitat de la proposició de llei s'ha de fer en un termini de quatre mesos que compten a partir de la comunicació de la Junta Electoral a la Mesa del Parlament sobre el compliment dels requisits.