La Unió Europea de Radiodifusió (UER) emetrà en els pròxims dies la resolució que ha de permetre l’entrada de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) a aquesta xarxa europea. Aprofitant l’avinentesa, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, Units per Avançar i els Comuns sobiranistes defensen a El Nacional l’ingrés de Catalunya en aquesta organització que aplega les corporacions públiques audiovisuals dels països europeus i la participació catalana en els concursos d’Eurovisió. En canvi, Ciutadans, PSC, PP i la CUP s’hi oposen frontalment. El dictamen europeu seria referendat en el Parlament a través d'una moció que obtindria una majoria absoluta, on es faria palès la importància de pertànyer a la UER i la consecució d'aquesta fita d'ençà de la creació de TV3 el 1983.
Però, quins serien els avantatges de participar en la UER com a membre de ple dret? Principalment, si hi formés part, la Corporació podria accedir a les plataformes internacionals d’intercanvi de continguts i adquisició de drets de difusió esportius i culturals, a més de cooperar en la investigació de noves tecnologies que reforcin els valors de servei públic de qualitat de la CCMA i les llibertats d’expressió i informació al Principat. Pertànyer a l'organització europea també podria facilitar nous estímuls per a la coproducció audiovisual i seria una bona oportunitat per fer-se escoltar en fòrums professionals i comissions de treball amb la resta de televisions públiques europees.
"Esperem una resposta positiva"
“Esperem una resposta positiva ben aviat a l’última sol·licitud, i més encara després dels recursos que ha interposat la Corporació perquè aquesta petició arribi al plenari de la UER i es voti, tot i els intents de bloqueig per part de l’Estat espanyol”, assegura a El Nacional Josep Riera, diputat del Grup Parlamentari de Junts per Catalunya. El també portaveu de la plataforma en la Comissió de Control de la CCMA afegeix: “Eurovisió és només una petita part del que suposa ser membre actiu d’aquesta organització internacional i Catalunya tindrà el dret a participar-hi quan formi part de la xarxa europea, com ja ho fan les televisions regionals de Bèlgica i Suïssa o la de Gal·les”.
En la mateixa línia, Gerard Gómez del Moral, parlamentari del Grup Republicà en la cambra catalana reitera: “No hi ha obstacles estatutaris perquè la Corporació formi part d’aquest òrgan, sinó la posició contrària dels successius governs espanyols”. A més, el també representant del partit en la Comissió de Control argumenta que, seguint l’exemple d’Oriol Junqueras, el 2009, llavors cap de llista d’Esquerra a les eleccions europees, “Eurovisió és una eina per la normalització lingüística i la CCMA ha d’estar amatent d’aquelles iniciatives que puguin contribuir a la promoció de la llengua i cultura catalanes al món”.
Pel que fa a Units per Avançar, el partit hereu de l’extingida Unió s’ha desmarcat del PSC, el seu soci de coalició en el Parlament, parlant sense embuts sobre l’ingrés de la Corporació en la UER. La formació humanista, catalanista, moderada i proeuropea considera: “Si els estatuts de l’organització ho permeten i se segueixen els tràmits establerts per aconseguir-ho, ens posicionaríem a favor de l’entrada de la CCMA, perquè suposaria un pas endavant per a l’intercanvi d’informació en l’àmbit europeu, i donaríem suport a la participació catalana a Eurovisió, principalment perquè Catalunya modernitzi aquest tipus de festivals”, assenyalen fonts de la formació liderada per Ramon Espadaler.
Eurovisió a Israel, un escull per als comuns i la CUP
Hi ha discrepàncies entre els Comuns. La confluència d’esquerres adreça la petició de la Corporació a la UER al govern de l’Estat, justificant que “la millor estratègia seria explorar que fos matèria d’acord en un espai de diàleg bilateral”. Quant a la participació de Catalunya a Eurovisió, la formació s’absté: “Atén a criteris professionals, però creiem que la CCMA no hauria de fer-ne cobertura enguany, atès el blanquejament que es marca el govern d’Israel sobre la vulneració sistemàtica dels drets del poble palestí”, segons indiquen fonts internes. Per contra, des del corrent crític sobiranista apunten: “Volem que hi participin les nacions sense Estat d’Europa, perquè no té cap sentit que això es reservi als Estats ja constituïts”.
Al seu torn, la diputada Natàlia Sánchez del Subgrup Parlamentari de la CUP insisteix: “Els Estats són els qui decideixen quins ens de ràdio i televisió formen part de la UER”. La també portaveu del partit en la Comissió de la CCMA se suma a l’abstenció: “Participar en aquest organisme de lògica interestatal és una decisió professional, però creiem que hi ha altres prioritats que s’haurien de resoldre abans, com la renovació del Consell i la incorporació de treballadors i treballadores en la governança de la Corporació”. I conclou: “Ens oposem a Eurovisió perquè és un espectacle que entén la cultura des d’una lògica de mercats i, concretament aquest any, per solidaritat amb Palestina”.
Simulació de moció parlamentària sobre l’entrada de la CCMA en la UER (Manuel Rivero)
Per altra banda, tot i que en un primer moment s’hi va comprometre, finalment el diputat de Ciutadans i portaveu en la Comissió de Control de la Corporació, Nacho Martín Blanco, ha rebutjat fer declaracions sobre aquesta qüestió. De la mateixa manera, Alejandro Fernández, president i diputat del Partit Popular Català al Parlament, també ha declinat posicionar el seu partit. Tampoc hi ha volgut contribuir el Partit dels Socialistes de Catalunya. No obstant això, les tres formacions es van posicionar en les eleccions europees de 2009 en contra de l’entrada de la CCMA en la UER i la seva participació en els concursos d’Eurovisió.
La FORTA, una altra porta cap a la UER
El bavarès Albert Scharf, director de la UER entre els anys 1983 i 2000, coneixia de primera mà i compartia l’aspiració de les televisions nacionals de Catalunya, País Basc i Galícia: participar en la xarxa europea. El 1986, el responsable de l’organització va advertir del veto de Radiotelevisió Espanyola sobre l’ingrés dels catalans, bascos i gallecs en aquest òrgan d’àmbit internacional i, alhora, va encoratjar dites emissores a sumar capacitats per a la defensa del seu desenvolupament estratègic. És per això que, el 1989, aquestes tres corporacions públiques audiovisuals i, a més, l’andalusa i la valenciana, es van associar en la Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics (FORTA).
Tot i no ser necessària la seva autorització d’ençà de la Llei General de l’Audiovisual de 2010, “Radiotelevisió Espanyola té la clau que permetria la nostra entrada i la de les radiotelevisions autonòmiques en particular, perquè és el soci de referència i representa al conjunt de l’Estat espanyol en la UER”, sentencia Enrique Laucirica, secretari general de la FORTA. “En l’hipotètic cas que s’avingués a obrir-nos la porta”, avança el dirigent de la Federació, “la xarxa europea ens acceptaria a través de l’article 3.15 dels seus estatuts”, la mateixa via que va possibilitar l’ingrés de les corporacions gal·lesa, escocesa i nord-irlandesa, les quals també es van associar per a adherir-se a Europa.
Cinc eixos per a la internacionalització de la CCMA
Les societats que parlen l’anglès són més obertes i igualitàries. L’índex que publica Education First aquest any situa el grau de coneixement de la llengua anglesa a Catalunya en 57 punts, superior a l’Estat espanyol i similar al de Bulgària o Lituània. En aquest sentit, un dels objectius de la CCMA és la promoció de l’aprenentatge de llengües estrangeres, però ni el sistema dual disponible ni l’anglès del Super3 són suficients per a revertir aquestes xifres. Fonts de TV3 apunten que un canal especialitzat que emetés en la llengua de Shakespeare amb subtítols en català podria compensar el baix nivell en la societat catalana d’aquest idioma indispensable en l’era actual.
D’altra banda, la Corporació podria recuperar el projecte perquè es pugui escoltar el canal de televisió Euronews en català a més de 325 milions de llars de 153 països. La proposta, que es va posposar el 2010 per la crisi, consistiria en un nombre fix de notícies al dia o bé emetre informatius les 24 hores en llengua catalana de la realitat internacional amb una perspectiva europea. Una inversió que arribaria fins als 5 milions d’euros l’any. Aquest servei seria “un cop de mà per a Catalunya a Europa”, confirma David del Valle, representant d'Euronews a l'Estat espanyol, i, a més, beneficiaria el coneixement del català i l’actualitat del Principat al món.
Tanmateix, la CCMA podria recompondre l’Espai Català de Comunicació a través d’internet, arran de la resistència d’un Estat bel·ligerant que nega la catalafonia. L’enésim intent per a la reciprocitat dels mitjans audiovisuals en català al conjunt dels territoris del domini lingüístic es diu Bon Dia TV, un nou canal digital entre TV3 i IB3 que hauria d’integrar les emissores valenciana i andorrana, la desconnexió nord-catalana i la local algueresa. També caldria, però, que la Corporació teixís, seguint l’acord signat el 2007 amb la Radiotelevisió Portuguesa, una xarxa de convenis de col·laboració amb la resta de televisions públiques europees per a l’intercanvi i la coproducció de continguts.
D'altra banda, fa 10 anys que Catalunya Música va entrar a formar part del grup Euroradio de la UER, no com a membre actiu sinó com a participant autoritzat, un règim de pertinença imposat per Ràdio Nacional d’Espanya per a no perdre els seus privilegis en aquesta organització. “L’emissora de música clàssica del Principat és una estructura d’Estat clau per a la internacionalització de la cultura catalana, tot i que necessita un nou estatut en l’organisme europeu”, assegura Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio, atès que és una de les cadenes més actives en la transmissió de concerts a través de la xarxa europea, per sobre de l’espanyola i al nivell de la finlandesa, la francesa o la britànica.
Ara bé, una altra negativa a l’entrada en la UER com a membre de ple dret podria interpel·lar a la Corporació a emprendre una nova estratègia d’accés a l’ens europeu: oferir una cobertura de les activitats d’aquesta organització tot i no formar-ne part encara. Concretament, fa un any que Televisió de Catalunya estudia un projecte en aquesta línia que implicaria informar sobre els concursos d’Eurovisió en català, però necessitaria l’aval del Consell de la CCMA per engegar. Aquesta proposta podria consolidar l’adhesió catalana a la xarxa europea com ja s’ha aconseguit amb les televisions de Kosovo i les Illes Fèroe, les quals entrarien en l’organisme amb vista l’any 2020.