El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dijous apujar les indemnitzacions i ajuts per a les víctimes de violència masclista que pateixen seqüeles i lesions i també per als fills de les víctimes mortals menors de 26 anys que depenguin econòmicament en el moment de la mort. La iniciativa, que va arrencar fa més d'un any a proposta del PSC, va passar al tràmit de la comissió i ponència amb el text alternatiu d'Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, que es va aprovar durant el debat a la totalitat. En paral·lel, s'hi incorporen indemnitzacions per a les dones amb fills morts per violència vicària. La proposició de llei ha comptat amb 113 vots favorables, set abstencions (de Ciutadans i el diputat no adscrit Antonio Gallego) i nou vots en contra, de Vox.

En concret, la indemnització (que es farà en un pagament únic) per a les víctimes de violència masclista s'incrementa fins a dues vegades l'indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), arribant a 17.210,30 euros a l'any. Anteriorment, la quantia que es pagava era d'uns 3.000 euros. En el cas dels fills de víctimes mortals menors de 26 anys, la xifra serà d'un mínim de dotze vegades l'IRSC, equivalent a 103.261,80 euros. Pel que fa a les dones amb fills morts per violència vicària, la indemnització serà de sis cops l'IRSC, és a dir, de 51.630,90 euros. Més enllà de les indemnitzacions, la reforma legislativa contempla mesures que impedeixen que l'autor o inductor de la violència masclista pugui administrar les indemnitzacions per als fills menors d'edat.

S'amplia el termini per sol·licitar les indemnitzacions fins als cinc anys

Durant les intervencions de les diputades, des dels grups que han donat suport a la mesura han fet èmfasi en el fet que també s'amplia el període per sol·licitar aquestes indemnitzacions fins als cinc anys. A més, les víctimes ja no hauran d'aportar les sentències judicials que acreditin els malaurats fets que hagin patit, sinó que seran les mateixes administracions les qui ho corroboraran amb els serveis judicials o policials. Per part del PSC, la diputada Beatriz Silva ha destacat que els feminicidis són "una de les formes més cruels i extremes de violència masclista, a més d'una expressió de terror que soscava la democràcia". "És una prioritat dedicar recursos per combatre-la i visibilitzar-la", ha reivindicat.

Ester Vallès, de Junts per Catalunya, ha coincidit en la importància de fer "tots els esforços per sensibilitzar, prevenir i erradicar". Sobre el fet que aquestes indemnitzacions que ara s'augmenten s'estipulin per llei i no per decret, Vallès ha sostingut que és millor per poder dotar-les de "més seguretat jurídica". Basha Changue, de la CUP, ha partit del fet que "res repara la violència" patida, però ha alertat que davant un "viratge de la dreta" és més important que mai que el Parlament "blindi drets i llibertats". Per la seva banda, la diputada dels comuns, Susana Segovia, ha afirmat que aquestes indemnitzacions formen part de la idea de "reparació" cap a les dones i fills víctimes de violència masclista i és una manera de traslladar que les administracions també es fan responsables d'aquesta violència patida per no haver estat encara capaces d'erradicar-la del tot. En el cas d'ERC, ha intervingut Jenn Díaz, que ha defensat que aquesta llei és el "jo et crec" de l'administració i ha apuntat que seria un error fer una "escala gradual de violència exercida" perquè "revictimitza" i es tracta d'evitar que hi hagi víctimes de primera i de segona.

Els únics que s'hi han desmarcat són Vox. Mònica Lora, diputada del grup d'extrema dreta, ha carregat contra la "brutalitat" de la ideologia de gènere i ha assegurat que les lleis que aquesta promou són el "retrocés més gran per a la igualtat de dones i homes". "Nosaltres ens preguntem: i la pèrdua d'un pare no es contempla? Fins a quin punt els fa arribar el seu fanatisme", ha plantejat.