El Parlament ha aprovat aquest dimecres el projecte de llei per la creació d'un fons complementari de riscos, una norma liderada pel conseller d'Economia, Jaume Giró, que té per finalitat protegir tots els servidors públics i fer front a les reclamacions judicials o administratives a treballadors i alts càrrecs, una iniciativa impulsada pel Govern arran dels 34 alts càrrecs de la Generalitat encausats pel Tribunal de Comptes per l'acció exterior del Govern entre els anys 2011 i 2017. Es tracta d'una fórmula financera complexa a través de la qual el Govern català esdevé el responsable final de la sanció astronòmica sol·licitada pel Tribunal de Comptes. Es reserva, això sí, el dret a reclamar la devolució íntegra dels diners avançats si s'acaba confirmant una sentència ferma. La creació de la llei, que s'ha votat separant el primer apartat del dictamen de la resta del text, principalment ha rebut en la seva totalitat el suport dels tres partits independentistes, i parcialment del PSC i Comuns, mentre que els partits de la dreta hi han votat en contra.

La intervenció inicial ha estat del conseller d'Economia, Jaume Giró, que ha reivindicat que és una norma perquè els servidors públics puguin "treballar sense por", per garantir que l'acció política es pugui dur a terme en llibertat i des de les conviccions pròpies de cadascú, i no des de l'amenaça i la indefensió: "El dissolvent més fort contra la democràcia i les llibertats és la por. La por és l'argument il·legítim que fan servir els règims totalitaris per esclafar la iniciativa personal i impedir l'oposició i la crítica per part dels ciutadans", ha apuntat Giró, que ha dit que aquesta norma serà una bastida exterior que permeti que la política sigui possible al Parlament de Catalunya: "És una llei extraordinàriament important", ha reivindicat, tot assegurant que és una llei metapolítica, ja que permet que la política sigui possible.

A més, Giró ha recordat que dilluns el Tribunal de Comptes s'ha de pronunciar sobre els recursos presentats per les defenses contra la decisió de rebutjar els avals públics de l'Institut Català de Fiances per afrontar-les. En aquest sentit el conseller ha dit que està convençut que els avals seran acceptats perquè sempre ha cregut que s'acabarà imposant el sentit comú. Ara bé, si no és així, ha estat rotund: "Passi el que passi, aquesta llei persistirà, i serà un instrument que ens permetrà, a tots nosaltres i a qualsevol servidor públic del futur, treballar i servir el país amb la confiança i amb la llibertat d'un país democràtic".

10 milions d'euros

Així doncs, aquest dimecres el ple ha aprovat aquest projecte de llei, que prové d'un decret llei, sobre el qual va dictaminar el Consell de Garanties Estatuàries i que el ple va validar i va acordar de tramitar com a projecte de llei el mes de juliol, i va tornar a avalar el mes d'octubre. Aquest fons naixerà amb una dotació inicial de 10 milions d'euros i s'haurà d'actualitzar anualment en funció de les necessitats i liquidacions que s'hagin efectuat. 

El fons el gestionarà provisionalment l'Institut Català de Finances i per acollir-s'hi caldrà sol·licitar-ho acreditant, entre altres condicions, que encara no hi ha una resolució judicial ferma que declari il·lícites les actuacions realitzades. El projecte, a més, estableix una "obligació de retorn" si es produeix un pronunciament judicial ferm després d'haver-s'hi acollit i un cop esgotades totes les vies jurisdiccionals.

Intervencions dels grups

El diputat de Junts Joan Canadell —que n'ha estat ponent redactor— ha insistit en la necessitat de protegir els servidors públics amb aquest fons, "atès que actualment s'exclou la cobertura de determinats riscos, com en el cas de les actuacions del Tribunal de Comptes", la qual cosa genera vulnerabilitat, i ha defensat la creació per fer front a "possibles sinistres". Des d'ERC Juli Fernàndez ha defensat que aquest fons garantirà l'exercici de la política malgrat l'existència d'un poder judicial "ideologitzat que és captiu de la dreta i la ultradreta". 

Jordi Riba, del PSC, ha volgut matisar que la llei pretén restablir aquesta cobertura als treballadors i no lluitar contra "una suposada repressió de l'Estat". Joan Carles Gallego (comuns) ha demanat abordar la creació tenint en compte els objectius d'aquesta i no els motius pels quals s'ha dut a terme, uns objectius que ha reivindicat que passen per donar cobertura als treballadors públics al marge de pressions internes. La cupaire Eulàlia Reguant, per la seva banda, ha criticat que el Tribunal de Comptes sigui un organisme endèmic que decideix arbitràriament què són despeses per acció exterior i què no.

Des de la bancada de la dreta Antonio Gallego, de Vox, ha censurat que el fons sigui per cobrir les espatlles dels "colpistes"; Nacho Martín Blanco (Cs) ha dit que és un frau de llei perquè rescata polítics que atempten contra l'ordenament jurídic, i Lorena Roldán, del PP, ha declarat que posar aquest fons en mans dels independentistes és com "donar un llumí a un piròman".