A la segona va la vençuda. El Parlament ha aprovat aquesta tarda, per una àmplia majoria, la nova llei antidesnonaments que tan llargament han reivindicat les plataformes per l'habitatge. La normativa, que ha rebut el suport dels tres partits independentistes i dels comuns i el PSC, té per objectiu superar així el veto que el Tribunal Constitucional havia declarat contra la primera norma, que va aprovar-se el 2019. La mesura ha rebut el suport de 110 vots a favor, i ja abans que la presidenta del Parlament n'anunciés el resultat definitiu un grup d'activistes de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) que havien estat convidats a la Cambra han començat a aplaudir amb insistència.
El diputat d'Esquerra Republicana i relator de la llei, Pau Morales, ha celebrat la seva aprovació. En la seva intervenció durant el ple, ha recordat que la situació actual en relació a l'habitatge és "terrorífica", per la qual cosa la mesura era absolutament imprescindible. En aquest sentit, ha recordat que cada dia es produeixen desnonaments, i ha reivindicat que "no hi ha dret a especular", mentre que la llei permet garantir el dret a l'habitatge. "Farem seguiment des d'aquí perquè es compleixi", ha avisat.
La nova llei descarta el mecanisme del dret a compensació per a grans tenidors, però sí que introdueix mesures de foment de lloguers socials per evitar desnonaments. També es promou que, a canvi de frenar desnonaments, els grans tenidors no vinculats a bancs o fons d'inversió podran sol·licitar a la Generalitat que els llogui l'habitatge on viu una família en risc a preu de protecció oficial, quedant-se aquests com a inquilins amb lloguer social. És per això que serà la Generalitat, a través de l'Agència d'Habitatge de Catalunya, qui assumeixi els lloguers d'aquestes famílies, sigui a través d'ajudes o com a arrendatària d'aquests habitatges, una mesura que fonts parlamentàries consideren que pot incentivar els propietaris intermedis a mantenir pisos de lloguer. Entre les mesures del nou text que es recuperen també hi ha les renovacions obligatòries de lloguers socials dels grans tenidors quan arriben a la seva fi; o lloguers socials obligatoris per a llars vulnerables després de l'extinció del seu contracte de lloguer.
En dubte fins al final
La mesura ha quedat en dubte fins a l'últim instant, i és que uns minuts abans que es reprengués el ple aquesta tarda, ha tingut lloc una reunió de la Mesa del Parlament per decidir si s'acceptava una petició de Ciutadans i el Partit Popular. Les dues formacions espanyolistes volien demanar al Consell de Garanties Estatutàries que emetés un dictamen posicionant-se sobre la legalitat de la nova normativa, però finalment la Mesa ho ha denegat. Des d'ahir existia el dubte de si els dos grups parlamentaris podien demanar un dictamen al Consell: la normativa parlamentària remarca que només poden fer-ho grups amb un 10% dels diputats totals de la Cambra (una condició que no compleix ni Cs ni el PP), o si dos grups parlamentaris diferents el demanen conjuntament. Però els populars, amb tres diputats, formen part del grup mixt i, formalment, no tenen grup propi.
Filibusterisme amagat
La decisió de les dues formacions espanyolistes ja va generar ahir crítiques des dels grups d'esquerres. El diputat d'Esquerra Republicana Pau Morales va denunciar el que considera una mostra de "filibusterisme parlamentari" per part del PP i Cs contra el dret de l'habitatge. "Intent in extremis d'aturar la seva aprovació", va dir en un tuit. També el diputat de la CUP Xavier Pellicer s'hi va referir, considerant un "escàndol" que es volgués aturar la normativa, però no es mostrava sorprès: "No podem esperar una altra cosa de grups que defensen els interessos del capital i de l'Ibex-35". Similarment, la diputada dels comuns Susanna Segovia també va denunciar l'intent de "filibusterisme parlamentari" de les dues formacions espanyolistes, que, segons ella, tenia per única finalitat endarrerir tot el procés legislatiu. "Ciutadans i el Partit Popular estan intentant evitar que una llei amb un consens molt ampli pugui ser vigent".
Consens en la nova llei
ERC, Junts, CUP i comuns van arribar a un acord per elaborar una nova llei catalana antidesnonaments i superar així el veto que el Tribunal Constitucional havia declarat contra la primera norma. Així, van pactar un esborrany per a una nova llei d'emergència habitacional, que havia de substituir el decret català d'habitatge anul·lat fa un any. L'alt tribunal va tombar el 28 de gener de l'any passat el decret llei de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge, impulsat el 2019 pel Govern, que obligava grans tenidors a oferir lloguer social a les persones vulnerables que ocupin il·legalment un habitatge.
Després d'aquest veto, els partits van poder tancar en ponència conjunta un nou acord que va estar negociat amb la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, entitat que va celebrar aquest nou acord i el va situar com un nou pas endavant, i va explicar en un comunicat que la nova llei garantirà que es recuperin les mesures de lloguer social anul·lades pel TC. "Des d'avui fins a la votació final, continuarem atentes fins que s'aprovi i, després, exigirem que s'apliqui des del primer dia al 100%. No permetrem que els grups que mantinguin esmenes torpedegin la llei".