El Parlament passa a l'ofensiva. La cambra catalana ha aprovat aquest dimecres, a l'inici de la sessió plenària, una proposta per la qual es formularà "una denúncia, en nom del Parlament, davant de les autoritats judicials" en resposta al CatalanGate, el cas d'espionatge que afecta una seixantena de personalitats vinculades al moviment independentista, entre les quals hi ha 25 persones que són o han estat diputats. El text, a més esmenta "l'empara de l'article 259 de la Llei d'enjudiciament criminal i de la resta de normes aplicables", i recorda que "els fets que s'han evidenciat amb relació al programa d'espionatge Pegasus podrien ser constitutius de delicte". La petició ha estat aprovada amb el vot favorable del PSC, ERC, Junts, la CUP i els Comuns, i s'ha fet incorporant-la a l'agenda del dia aquest mateix matí, tot i l'oposició de Vox, Ciutadans i el Partit Popular.
L'aposta del Parlament de portar aquests fets als jutjats arriba després que la Mesa de la cambra catalana ho instés ahir mateix, en la seva reunió habitual. I és que l'òrgan va acordar actuar per tal de defensar els diputats del Parlament portant una denúncia als jutjats. La decisió arriba després que la Mesa demanés als serveis jurídics de la Cambra catalana que indiqués quina era la millor posició que podia prendre el Parlament. Segons fonts parlamentàries, la proposta ha estat finalment aquesta, la de presentar una denúncia al jutjat de guàrdia. Serà aquest òrgan el que decidirà si la queixa del Parlament s'acumula a les querelles criminals presentades ja pels diputats afectats, o si s'impulsa de forma independent.
La declaració, sense el vot del PSC
La setmana passada, ERC, Junts, la CUP i els comuns van aprovar una declaració en què es diu que el Parlament condemna l'espionatge polític, que suposa una flagrant vulneració de drets humans fonamentals reconeguts; també manifesta el seu suport i solidaritat amb les persones afectades; exigeix al govern de l'Estat una investigació "amb la màxima celeritat"; reclama l'adopció urgent per part de l'Estat de les mesures per erradicar l'espionatge polític; reafirma el compromís democràtic de defensar drets i llibertats de la ciutadania, i es compromet a protegir i preservar els drets de les persones espiades, entre elles diputats, a través també de "personar-se en les causes que s'obrin arran de les denúncies de les víctimes".
En canvi, el PSC va rebutjar afegir-se. Segons va poder saber ElNacional.cat, els socialistes havien presentat diverses esmenes que els partits independentistes no van acceptar. Quines esmenes proposava el PSC? En la part inicial del text els socialistes exigien treure del títol de la declaració el concepte CatalanGate, i també eliminar una part del text que posa l'accent en la repressió contra l'independentisme, que diu així: "És evident que en aquest cas, l'ús d'aquest programari continua emmarcat en la causa general contra l'independentisme, iniciada el 2017 per contrarestar un moviment pacífic, cívic i democràtic". A més, volien eliminar de l'escrit que el CatalanGate ha estat una pràctica il·legal "d'espionatge contra la dissidència política", i un altre on es reclama que l'Estat adopti mesures per garantir que cap persona pugui ser víctima de "persecució per defensar un projecte polític".