Euskadi pren la iniciativa. El Parlament basc votarà una iniciativa, presentada pel grup Elkarrekin Podemos-IU, que vol impulsar un referèndum sobre la monarquia espanyola a tot l'Estat. La proposta, en cas de ser aprovada, instarà les Corts Generals a "iniciar el procés de reforma constitucional" amb l'objectiu que la ciutadania pugui escollir lliurement si vol mantenir la monarquia borbònica o bé establir una república. Es tracta d'una proposició de llei, i no és vinculant, però s'ha presentat aquest dijous, segons ha avançat elDiario.es, aprofitant que és l'aniversari del rei emèrit, Joan Carles I. La cambra basca no votarà previsiblement fins al febrer, quan es reprenguin les sessions ordinàries després d'un mes de gener que es considera inhàbil.
La coalició de Podemos-IU compta amb només sis dels 75 escons que hi ha a la cambra, i per tant haurà de buscar amplis suports per poder prosperar. En una ocasió anterior, durant la tardor de 2020, EH Bildu també es va sumar a una iniciativa que demanava "la fi de la monarquia" en un dels punts, però els 21 escons de l'esquerra abertzale també van ser insuficients. Els grups hauran d'aconseguir que el PNB, força majoritària al Parlament Basc amb 31 escons, també hi doni suport. Tot i desmarcar-se de la iniciativa del 2020 al·legant que la cambra autonòmica no era l'espai oportú per a aquesta mena de debats, el partit va defensar que els bascs no tenen monarca. "Els reis d'Espanya no són nostres. Ni el rei, ni la reina, ni el fill, ni el pare", van afirmar. El mateix lehendakari, Iñigo Urkullu, del PNB, també va deixar clar que desconfia de la legitimitat de la institució, i va desafiar Felip VI instant-lo a presentar-se a un referèndum. Aquest cop, doncs, sembla possible que els nacionalistes bascs votin a favor de la iniciativa i en facilitin la tramitació. I un cop al Congrés dels Diputats, dependrà del PSOE que arribi a bon port.
El text de la iniciativa recorda que el 23 de juliol de 1969 Francisco Franco va designar Joan Carles de Borbó el seu successor com a cap d'Estat, i dos dies després de la mort del dictador, el 22 de novembre de 1975, va ser nomenat rei "per part de les Corts franquistes". Afegeix que la Constitució espanyola del 1978 assenyala que la forma política de l'Estat espanyol és la monarquia parlamentària, però "es va votar en bloc, i la ciutadania no va poder decidir sobre un aspecte fonamental del seu sistema polític com és la forma de govern". "L'elecció que llavors es va plantejar a la ciutadania va ser en termes de democràcia o dictadura, i mai se li va preguntar sobre la forma de govern que havia de tenir el nou Estat democràtic", argumenta la coalició en la seva iniciativa. Per això, continua, "no es pot parlar de democràcia plena mentre la Prefectura de l'Estat sigui resultat de l'herència sanguínia", d'aquí la necessitat de reformar la Constitució i de celebrar un referèndum sobre monarquia o república.
L'amenaça del Tribunal Constitucional?
A Catalunya, el debat de la monarquia no és nou, com tampoc ho és la ingerència judicial. L'octubre de 2018, el Parlament va aprovar una proposta que censurava el paper de Felip VI i reclamava abolir la Casa Reial. El TC va moure fitxa ràpidament per anul·lar la iniciativa al·legant que la cambra no tenia competències per a fer-ho, i fins i tot va advertir la Mesa del Parlament que hauria d'impedir la tramitació de qualsevol altra iniciativa que es referís a la monarquia. La Mesa, encapçalada per l'aleshores president del Parlament, Roger Torrent, va ser jutjada per desobediència al Constitucional, si bé fa només unes setmanes tots els membres investigats van quedar absolts. Ara bé, el fet que la iniciativa basca sigui no de llei i no vinculant hauria de facilitar que es tramités sense cap obstacle judicial.