Les maniobres de Ciutadans per rebentar el ple han allargat la sessió, però no han tingut més efectes. A diferència del 6 i 7 de setembre de 2017, aquesta vegada el PP i el PSC han adoptat un perfil baix i s'han desmarcat dels intents de filibusterisme de Roldán i companyia. La majoria de diputats del Parlament han fet pinya amb el president de la Generalitat per blindar-lo davant l'intent de la Junta Electoral Central d'apartar-lo del seu càrrec. Torra ha estat ratificat gràcies als vots favorables de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP i amb l'abstenció dels comuns. 

Malgrat les discrepàncies evidents que han supurat les darreres setmanes sobre l'estratègia idònia que haurien de seguir per avançar cap a la República Catalana, finalment les forces independentistes han aparcat la divisió per consensuar un document conjunt que reafirma el suport del Parlament a la figura del president. Amb tot, els anticapitalistes han deixat clar que això no vol dir que donin suport al Govern, al contrari. El text pactat qualifica de cop d'estat la decisió de la JEC, expressa el seu suport a Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín com a eurodiputats i exigeix una vegada més el reconeixement del dret a l'autodeterminació. 

Aquest últim punt és, principalment, el que ha impossibilitat que els comuns s'hi adherissin sense fissures. Els de Colau rebutgen també que la JEC sigui competent per inhabilitar Torra, però han preferit expressar-ho a través d'una resolució que han presentat pel seu compte i amb el suport parcial a la iniciativa independentista. 

El redactat plantejat per JxCat, ERC i la CUP anava més enllà del que socialistes i comuns estaven disposats a acceptar. El PSC se n'ha desmarcat del tot i Catalunya en Comú ha donat suport un sol apartat, el que "rebutja la resolució de la JEC". 

En canvi, els punts que denuncien l'existència "d'una causa general contra l'independentisme" i exigeixen "la fi de la repressió, el reconeixement del dret a l'autodeterminació del poble de Catalunya, l'amnistia pels presos i preses, el lliure retorn dels exiliats i exiliades, la plena garantia en l'exercici i defensa dels drets civils i polítics dels ciutadans i la necessitat d'impulsar un acord nacional per defensar-lo" només han comptat amb l'aval dels diputats independentistes que, això sí, són majoria. En totes aquestes parts, els comuns s'han abstingut. 

El PSC no passa la prova del cotó d'ERC

Després de l'aliança amb Esquerra Republicana per a la investidura de Pedro Sánchez, el PSC transita per la línia que hi ha entre l'independentisme i la dreta unionista. D'aquí que els socialistes catalans hagin mogut fitxa per marcar perfil propi en relació a la inhabilitació de Quim Torra com a president de la Generalitat. Un gest, però, que no ha convençut ERC. 

Si ahir ja van qüestionar que la Junta Electoral Central, un òrgan administratiu, tingui autoritat per apartar un president de la Generalitat, avui han anat un passet més enllà. Els d'Iceta han presentat una proposta de resolució en la qual "conviden" la Mesa del Parlament a presentar un recurs al Tribnunal Suprem contra l'acord de la JEC. Això sí, durant el debat han estat extremadament crítics amb l'independentisme i han advertit que això no treu que considerin que "el president va desobeir". És a dir, discrepen de les formes -que sigui la JEC-, però no del fons -que Torra ha d'acabar inhabilitat-. 

Esquerra Republicana ha retret als socialistes que la proposta "és insuficient" i que no han estat a l'alçada, que es queden curts i que "avui no han passat la prova del cotó". Per això, tot i estar d'acord en els mínims que planteja el PSC, hi han votat en contra, com la resta de forces independentistes. 

La crítica no ha agradat als socialistes. "No acceptem que vinguin a dir-nos què hem de posar o no posar" en una resolució, "al PSC ningú li ha de donar lliçons", ha replicat a ERC Eva Granados. 

Els comuns denuncien un boicot de la dreta

Pel que fa a l'escrit proposat Catalunya en Comú, l'esperit és pràcticament calcat al de JxCat, ERC i la CUP, però modula més el to i evita qualsevol referència a l'autodeterminació. El text critica que la JEC "s'ha extralimitat en les seves funcions, vulnerant el dret al sufragi passiu" i rebutja tant la decisió d'inhabilitar Torra com Junqueras. Ho remata vinculant la resolució d'ahir a una "estratègia de la dreta i l'extrema dreta per interferir en el debat d'investidura". Aquest darrer punt, però, no ha estat aprovat.