El Parlament ha rebutjat desvincular el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) dels atemptats gihadistes que es van produir a Barcelona i Cambirls el 17 i 18 d'agost del 2017. La cambra catalana ho ha fet rebutjant aquest dimecres una conclusió del PSC de la comissió d'investigació parlamentària que assegurava que el CNI no va tenir coneixement previ ni va encobrir els atacs terroristes.

La conclusió, que ha rebut el suport de Cs, el PSC i el PP -els mateixos grups que la van aprovar en el dictamen de la comissió d'investigació-, ha estat rebutjada per JxCat, ERC i la CUP. Els vuit diputats dels comuns s'han abstingut.

"La condició de confident del Centre Nacional d‘Intel·ligència de l’imam Es Saty, acreditada per la comissió, no se’n pot desprendre que l’esmentat servei d’intel·ligència conegués la intenció de l’imam de promoure o cometre els atemptats", assegura la conclusió, la qual afegeix que escoltades les compareixences "es descarten taxativament les especulacions que, de manera implícita o explícita, assenyalaven al CNI com a coneixedors i fins encobridors dels atemptats".

Així mateix ho va defensar Ramón Espadaler, un dels representants del grup PSC-Units per a la comissió, en el debat que es va celebrar aquest dimarts. Tot i admetre que s'havia acreditat que Es Saty era confident del CNI, Espadaler va assegurar que després d'escoltar els responsables policials quedava descarta que el servei d'intel·ligència espanyol conegués els plans del que va acabar sent el cervell de l'atac gihadista.

Tanmateix, els màxims responsables polítics, policials i d'intel·ligència espanyols mai van arribar a comparèixer a la comissió d'investigació, tal com va denunciar l'independentisme en el mateix debat. És el cas de l'exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáez de Santamaría, l'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido, l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán o el director general del Cos Nacional de Policia Germán López, entre molts altres, fins a un total de 18 alts càrrecs.

El CNI, blindat

Tot i les moltes ombres que encara hi ha respecte el vincle real entre l'imam i el CNI, mai s'ha arribat a formar una comissió al Congrés dels Diputats on comparegués Sanz Roldán. De fet, des de fa dos anys, el Congrés ha tumbat fins a 14 cops els intents d'ERC i JxCat d'investigar si el servei d'intel·ligència espanyol coneixia les intencions d'Es Satty. 

Tot després que el diari espanyol Público publiqués el mes de juliol de l'any passat que el CNI tenia punxats els telèfons d'alguns autors de la massacre, el qual va mantenir fins dies abans dels atemptats. El diari també va confirmar que l'imam va estar controlat fins el mateix dia de l'atac.

Imatge principal: El director del CNI l'any dels atemptats del 17-A, Félix Sanz Roldán | ACN