El Parlament ha aprovat aquest dijous la creació d'una comissió d'investigació sobre la gestió de les residències durant la crisi del coronavirus. La proposta havia estat presentada de manera conjunta per tota l'oposició i havia estat molt mal rebuda per ERC, grup que gestiona aquestes llars d'avis des de l'executiu. Els republicans s'havien mostrat molt crítica des del principi en considerar que es volia erosionar el Govern i el seu partit i que era "irresponsable". Finalment, però, la proposta ha rebut llum verda per unanimitat. Això sí, durant el debat s'han vist nombroses crítiques al govern i a la conselleria d'Afers Socials, liderada per Chakir el Homrani.

La diputada de Ciutadans Noemí de la Calle ha acusat el Govern d'actuar "tard i malament" a les llars de la gent gran i ha assegurat que les va deixar "desprotegides i sense control". A més, ha retret que no s'haguessin aprovat les desinfeccions de la Unitat Militar d'Emergències (UME) i també que el traspàs de la gestió d'aquests centres de la conselleria d'Afers Socials a la Salut es fes gairebé un mes després de l'inici de la pandèmia. "Hi ha hagut desinterès de la Generelitat en la cura de les persones grans", ha etzibat De la Calle. 

El PSC també ha retret que no es demanessin els serveis de la UME i ha lamentat que el material de protecció a les residències arribes "tard", acusant el Govern de no tractar la gent gran com a "prioritaris" i de ser "ciutadans de segona". Però més enllà això, el diputat Raúl Moreno ha arribat a acusar a ERC d'utilitzar la comissió d'investigació com a "moneda de canvi" i d'haver intentat que es el PSC es retirés de la proposta a canvi de l'abstenció a la pròrroga de l'estat d'alarma. "És indigne i immoral", ha acusat el socialista.

Marta Ribas, dels comuns, ha culpat la mala gestió de les retalles de l'anterior crisi i la no reversió d'aquestes en els darrers anys. Ribas ha acusat a l'executiu d'"errades en la gestió", entre elles que no es fes el traspàs de competències a Salut abans o que no arribessin els EPIS fins dues setmanes després de la pandèmia, pel que ha defensat que cal posar "llum al que ha passat" i canviar de model. "No es pot tornar al model d'externalització", ha avisat la diputada.

Per part de la CUP, Vidal Aragonés ha lamentat que en els darrers anys "no hi ha hagut cap Govern que apostés per una xarxa clarament pública" i ha defensat que cal una investigació sobre si algunes empreses han actuat amb "males praxis" i si han volgut "fer un pols". Per altra banda, Vidal Aragonés també ha defensat que cal saber si el govern espanyol va paralitzar la compra d'equips de protecció i quina és la responsabilitat del ministeri si fos així.

Finalment, el popular Santi Rodríguez ha lamentat el "balanç" de morts del coronavirus a les residències, ha defensat que no es pot tornar a repetir un "desastre com aquest" i ha criticat el Govern per dir que una Catalunya independent hagués decretat "quinze dies abans el confinament". 

ERC es defensa i demana parlar "de tot"

Per la seva banda, la diputada d'ERC Marta Vilalta ha defensat que sempre estan disposats a "investigar el que faci falta", però ha demanat parlar de "tot". En aquest sentit, ha reclamat ampliar el debat al model de residències, així com també parlar del "deute històric" de l'Estat respecte la llei de dependència, del comandament únic en la compra de materials de protecció o fins i tot l'existència de "fons d'inversió que s'aprofiten de les residències per fer negoci".

També ha aprofitat la intervenció per retreure a l'oposició haver tombat la llei Aragonès, ja que ha assegurat que hagués estat un "bon instrument" per primar la qualitat per sobre el preu. A més, ha retret al PSC que vinculi la comissió d'investigació a la votació en contra de l'estat d'alarma, i ha defensat que s'hi van posicionar en contra perquè s'ha aprofitat per "centralitzar, militaritzat i centralitzar drets". 

Finalment el diputat de JxCat Josep Maria Forné ha aprofitat per recordar que la crisi sanitària a els residències no ha estat un "problema únic a Catalunya", sinó que ha estat "reconegut per la OMS", i ha apuntat com una de les causes del col·lapse el "finançament" d'aquests centres.

JxCat i ERC havien presentat unes esmes conjuntes en les que es rebutjava centrar el debat en la gestió concreta de les residències i es demanava ampliar el debat al model del sistema. Finalment, però, no han estat acceptades pels grups proposants, és a dir, tota l'oposició menys els dos formants del Govern. Alguns grups hi veien voluntat de "diluir" i "eternitzar" el debat.

Des de l'inici de la crisi a les residències catalanes s'han mort més de 4.000 persones i s'han detectat fins a 13.000 positius.