El Parlament de Catalunya ha celebrat amb uns dies de retard (la data inicial va coincidir amb els estralls de la DANA al País Valencià) i no sense traves (el PP ha intentat evitar que aquest acte tingués lloc a la cambra) el desè aniversari de la consulta del 9 de novembre del 2014, el 9-N. En un moment en què l’independentisme ha perdut la majoria absoluta al Parlament i amb una pèrdua del suport electoral i menys mobilització social, aquest esdeveniment ha servit per recordar un dels grans èxits com va ser la celebració d’aquella consulta, en què van participar-hi 2.305.290 catalans. Tant Carme Forcadell, aleshores presidenta de l’Assemblea Nacional de Catalunya i després presidenta del Parlament, i Artur Mas, que en aquell moment presidia la Generalitat, el 9-N va ser “la llavor” del que va venir després, el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. A banda de Forcadell i Mas, també ha intervingut a l’acte l’actual president de la cambra, Josep Rull. Tal com ha deixat clar Mas, la celebració d’aquest dimarts, havia de servir per rememorar les llums d’aquella fita històrica, tot i que també va tenir les seves ombres. 

Lliçons insuficients? 

A l’inici de la seva intervenció, la presidenta Forcadell ha volgut recordar a dues figures: Muriel Casals, llavors al capdavant d’Òmnium, i Joan Rigol, expresident de la cambra catalana i coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Una de les paraules més repetides en aquesta commemoració ha estat “unitat”, en un moment en què aquesta brilla per la seva absència entre els partits independentistes. “Aquesta unitat va fer que fos possible”, ha assegurat Forcadell, recordant, per exemple, l’aprovació de la llei de consultes que havia de fer possible el 9-N amb el suport de 106 diputats de 135, els de CiU, ERC, Iniciativa, la CUP i també el PSC, que avui no ha assistit a l’acte. 

Forcadell també ha rememorat el seu disgust quan, durant un viatge per explicar la consulta davant el Parlament Europeu i a Alemanya va rebre la trucada de Mas per dir-li que finalment no seria una consulta, tot i que mai no va perdre aquest nom, sinó un procés participatiu: “Vam tornar a Catalunya sense anar  Alemanya per decidir si continuàvem donant-li suport. I vam decidir que sí per preservar la unitat”, ha explicat. Forcadell ha definit el 9-N com un “assaig general, un pas previ” al 1-O, tot i lamentar que no se’n van extreure prou lliçons com ara a l’hora de preveure la resposta de l’estat. La presidenta Forcadell també ha volgut recordar que tot i els canvis dels últims anys, la societat catalana s’ha continuat mantenint partidària del referèndum com la millor manera de resoldre el conflicte polític. 

El quadrat d’or del president Mas

Al seu torn, Artur Mas ha volgut evitar entrar en la nostàlgia per recordar el 9-N, ara que fa deu anys de la seva celebració, tot assegurant que tot i els últims sotracs i errors, el “sentit del projecte” que el va fer possible segueix vigent: “La voluntat de passar de l’autonomia a la sobirania”. Mas ha centrat el seu parlament en recordar el que per ell van ser els “quatre vèrtexs d’un quadrat d’or” que van fer possible la celebració d’aquella consulta que va canviar el país, tot rebutjant entrar en símils mariners per evitar que se’n puguin fer bromes. 

El primer d’aquests, segons el president Mas, és “l’exercici d’unes mobilitzacions sense comparació i continuades en el temps”, començant per la del 2012, que va desbordar totes les previsions i va fer la volta al món. El segon, el fet de tenir un “objectiu compartit”, que anava més enllà de la independència com era el dret a l’exercici de l’autodeterminació, i no diversos objectius difusos. El tercer, “un camí compartit, amb gent i visions molt diferents, que iguala i suma a tothom que creu en aquell objectiu”. I finalment, uns lideratges “que superaven les visions dels partits, que van ser capaços de superar les seves fronteres i es van convertir en lideratges d’un projecte sencer”. “Amb esquerdes, debilitats i algunes misèries, aquests quatre vèrtexs van coincidir”, ha resolt Mas. 

Una abraçada

Al seu torn, el president del Parlament, Josep Rull, tampoc no s’ha oblidat de la unitat que va permetre la celebració d’aquella jornada històrica i ha utilitzat el mateix Mas i David Fernàndez, llavors líder de la CUP com a mostra i avui a primera fila de l’acte. “La unitat, aquest intangible poderós. La unitat es va poder fer tangible en aquella abraçada. Aquella abraçada deia moltes coses”, ha rememorat Rull fent referència a l’abraçada entre Mas i Fernàndez, sovint enfrontats al Parlament, amb visions molt diferents sobre com havia de ser una Catalunya independent, que es van trobar la nit del 9-N i que va esdevenir un símbol. 

Sense el PSC

En aquest acte no hi ha hagut cap representant del PSC. Tal com ha avançat el partit el migdia, els socialistes catalans han decidit no assistir a la celebració, criticant que aquesta fos un "acte institucional com a tal". En paraules de la portaveu del PSC al Parlament, Elena Díaz, els de Salvador Illa, que tampoc no hi ha assistit, "no tindrien inconvenient en què els partits impulsors de la consulta independentista fessin un acte commemoratiu", fora de la cambra catalana. A primera fila hi havia asseguts Jordi Turull, secretari general de Junts per Catalunya, representants del Govern d’Artur Mas, els presidents Ernest Benach, Laura Borràs i Anna Erra i també representants dels grups parlamentaris de Junts, ERC i la CUP.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!