El Parlament ha publicat una sèrie d'al·legacions per defensar la llei que regula els preus dels lloguers, que va ser aprovada pels partits independentistes i els comuns i, poc després, va ser recorreguda pel PP al Tribunal Constitucional. A través d'una publicació al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, els lletrats Antoni Bayona i Anna Casas han defensat la constitucionalitat de la llei.

Un dels aspectes que els lletrats més es dediquen a defensar és la seguretat jurídica de la llei. Davant de les consideracions dels populars, que acusen la llei de vulnerar-la​, els lletrats han recordat que "l'ús de conceptes jurídics indeterminats és quelcom que passa en totes les disciplines jurídiques".

Les al·legacions defensen que si el cànon "tan extrem" que defensen els populars s'apliqués a la "gran majoria de lleis estatals i autonòmiques", poques el superarien. Així doncs, Bayona i Casas han recordat que normalment hi ha reglaments posteriors a les lleis que les complementen, i argumenten que les normes "no poden sempre contemplar tots els supòsits concrets d'aplicació teòricament possibles".

 

Dret a la propietat 

Les al·legacions també recorden que la regulació dels lloguers es durà a terme només en àrees amb mercats d'habitatge tensos i que només afecta les primeres residències. Per respondre la crítica del PP segons la qual la llei vulnera el dret a la propietat, els lletrats ho han negat i han assegurat que l'únic que fa la llei és introduir "una limitació que afecta el dret a obtenir una utilitat o un benefici econòmic de la propietat". A més, han recordat que aquest dret a la Constitució no està concebut com un dret absolut o il·limitat, sinó que el reconeixement que en fa és el propi d'un dret subjectiu "debilitat".

De fet, un dels aspectes qüestionats pels populars és que consideren que la llei no determina suficientment els criteris per establir aquestes àrees de mercat tens. Els populars també assenyalen que la llei no concreta prou com es fixa l'índex de referència del preu dels lloguers. Segons el recurs presentat, es calcula amb una simple "eina informàtica".

Les al·legacions també recorden que la regulació dels lloguers es durà a terme només en àrees amb mercats d'habitatge tensos / Foto: Sergi Alcàzar

Competències de l'Estat

El recurs del PP també considera que la llei vulnera la competència exclusiva de l'Estat en matèria de regulació de les bases de les obligacions contractuals. Les al·legacions rebaten que "el legislador civil no ha identificat com a límit configurador l'activitat legislativa de les comunitats autònomes" i recorda que aquesta llei no ve del no-res, sinó que està relacionada amb la llei catalana 18/2007 del dret a l'habitatge, "derivada de les competències estatutàriament assumides per la Generalitat en matèria d'habitatge".

Precisament, abans que s'aprovés a la cambra, el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) va fer un dictamen a petició de Ciutadans i el PP. Tot i que era un dictamen no vinculant, aquest va concloure que la llei contenia punts que no trobaven empara en l'Estatut i vulneraven la Constitució.