El Parlament fa el pas en defensa del català a les escoles. La cambra ha presentat al Tribunal Constitucional un seguit d'al·legacions que pretenen blindar la llei i el decret del català aprovats pel Parlament fa ara uns mesos amb la intenció d'aconseguir que el tribunal declari la "plena constitucionalitat" de tots els seus articles. La decisió arriba després el Partit Popular i Ciutadans s'aliessin a finals de juliol per portar les normatives al TC, al·legant que es vulnera la constitució en ometre qualsevol referència al castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, oposant-se així a la sentència que imposa un 25% de castellà a les escoles. El recurs afectava els articles que fixen els criteris aplicables a l'elaboració, aprovació, validació i revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius, així com als referits a l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari.
El passat 4 d'octubre, la Mesa del Parlament ja va acordar que la cambra presentaria al·legacions al Constitucional contra els recursos d'una cinquantena de diputats del PP i de Cs, després d'haver rebut la notificació de la seva admissió a tràmit per part del tribunal només uns dies abans. L'objectiu de l'escrit de la cambra és aconseguir que el TC desestimi íntegrament el recurs d’inconstitucionalitat i es declari la plena constitucionalitat dels articles impugnats.
Els serveis jurídics del Parlament argumenten que les dues normes no pretenen "modificar substancialment" el règim lingüístic, sinó "adaptar-lo als canvis socials". A més, exposen que s'hi reconeix el castellà com a llengua d'aprenentatge i que també té la condició de "llengua docent". En aquesta línia, subratllen que segons les normes el castellà també és "vehicle de comunicació" a l'educació. A l'escrit es defensa que totes dues normes s'han aprovat "d'acord amb les competències que té la Generalitat en matèria de llengua pròpia i d'educació" i afirma que "el model de conjunció lingüístic reconeix la llengua catalana com a centre de gravetat i llengua normalment utilitzada com a vehicular i d'ensenyament al sistema educatiu de Catalunya". Precisament, remarca que el TC ha avalat aquest model.
Les al·legacions del Parlament
Entre el total de 12 punts que presenta l'escrit de la cambra, destaca un en què el Parlament afirma que, a diferència del que critiquen PP i Cs, la llei i el decret del català "no exclouen la llengua castellana com a llengua d'ensenyament" encara que no figuri com a 'vehicular'. Per escudar-se, la cambra assegura que quan la normativa catalana estableix que el català "és la llengua utilitzada normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge, això ha d'entendre's sense perjudici que el castellà també tingui la condició de llengua vehicular en tant que llengua oficial a Catalunya". Així, recorden que "omissió i exclusió no són conceptes equivalents", de manera que el fet que no es mencioni no significa que s'incompleix la vehicularitat del castellà a l'escola catalana.
A més, també es justifica que tant la llei com el decret "no exclouen el castellà com a llengua d'ensenyament en l'acollida dels alumnes acabats d'arribar a Catalunya". Així, el Parlament recorda que la llei d'educació del 2009 ja estableix que els centres escolars han de proporcionar a aquest col·lectiu una acollida personalitzada i una atenció lingüística que els permeti iniciar l'aprenentatge en català. Així, l'article de la normativa catalana que fixa el català com a llengua d'acollida tan sols pretén "prioritzar l'ús del català com a llengua minoritària, però amb ampli ús en el nou entorn social" de l'alumnat, així com "preparar-los per adaptar-se a un sistema educatiu en el qual la llengua catalana és la normalment utilitzada com a llengua vehicular i d'aprenentatge".
El TC revisa la normativa a petició del TSJC
Justament la setmana passada, el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit la revisió de la llei del català que esquiva el 25% de castellà, sol·licitada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La Sala del TSJC encarregada de l'execució de la sentència del 25% va elevar el cas al TC perquè tenia dubtes sobre la legalitat de la llei, ja que dona "preferència" al català perquè fixa de forma explícita la "inaplicació" de percentatges en els projectes lingüístics de les escoles. Alhora, els jutges també van presentar una qüestió d'inconstitucionalitat contra la llei sobre ús i aprenentatge de llengües oficials aprovada pel Parlament. L'alt tribunal català va admetre al juliol que ja no podia aplicar la sentència del 25%.